Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional. És la principal biblioteca espanyola, sent el centre dipositari del patrimoni bibliogràfic espanyol. Actualment (2005) compta amb un fons bibliogràfic de 17 milions de documents, i té a més una segona seu en Alcalá d'Henares.
Biblioteca Nacional de España | |||||
|
|||||
 Façana de la Biblioteca Nacional | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Biblioteca nacional | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 de desembre de 1711 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Consortium of European Research Libraries IFLA Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus International GLAM Labs Community International Internet Preservation Consortium  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Ana Santos Aramburo | ||||
| Directora | Ana Santos Aramburo (–2023) Óscar Arroyo Ortega (2024–) | ||||
| Directora | Ana Santos Aramburo | ||||
| Treballadors | 353 (2021) | ||||
| Entitat matriu | Ministeri de Cultura d'Espanya | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 35.860.000 € (2023) | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | (34) 91 580 78 00 | ||||
| Identificador libraries.org | 3088 | ||||
| Lloc web | bne.es | ||||
 
 | |||||
L'origen dels seus fons inicials fou la biblioteca de l'arquebisbe de València Antoni Folch de Cardona i altres biblioteques de persones d'ideologia austriacista a causa de l'apropiació dels béns del bàndol perdedor a la Guerra de Successió espanyola.[1] Fou fundada oficialment amb un decret el 1716, després d'haver ja estat oberta al públic des de març de 1712.[2]
Pel 2018 van tirar endavant la BNELab un "espai virtual per al desenvolupament de productes i serveis a partir del contingut de la biblioteca", desenvolupat en col·laboració amb Red.es.[3]
Govern i administració
modificaLa Biblioteca depèn directament del Ministeri de Cultura o equivalent i del director general d'aquesta, que compten amb un Reial Patronat[4] a qui la llei atribueix les facultats d'"òrgan superior consultiu" i que té com estructura estable un Consell de Direcció, una Direcció Tècnica i una Gerència.
Seus de la Biblioteca Nacional
modificaSegons els seus estatus, formes part del patrimoni de l'organisme autònom de la Biblioteca Nacional, les seus del passeig de Recoletos (Madrid), d'Alcalà d'Henares i de l'Hemeroteca Nacional. El 2010 es va crear la Seu Electrònica de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Fons
modifica
En l'actualitat disposa de sis milions de llibres, unes 100.000 publicacions periòdiques, 30 mil manuscrits i vuit milions de documents:
Patronat
modifica- Vocals nats
- Carme Artigas Brugal
- Eduardo Fernández Palomares
- Víctor Francos Díaz
- M.ª José Gálvez Salvador
- Carlos Marco Estellés
- Pilar Paneque Sosa
- Raimundo Pérez-Hernández y Torra
- Ana Santos Aramburo
- Vocals nats representants de les comunitats autònomes
Vocals designats
Referències
modifica- ↑ Mira, Joan F. Almansa 1707: després de la batalla. Alzira: Bromera, 2006, p. 26, 106. ISBN 84-9824-145-6.
- ↑ Hipólito, 1985, p. 337.
- ↑ Paniagua, Esther. «Así se digitaliza la Biblioteca Nacional de España». Retina. EL PAÍS. [Consulta: 6 febrer 2018].
- ↑ «Real Patronato | Biblioteca Nacional de España» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2022].
Bibliografia
modifica- Escolar, Hipólito. Historia de las bibliotecas. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez; Pirámide, 1985. ISBN 84-86168-12-0.
Enllaços externs
modifica