Bisbat d'Àndria
El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2012 tenia 138.000 batejats d'un total de 141.006 habitants. Actualment està regida pel bisbe Raffaele Calabro.
| Dioecesis Andriensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Pulla | |||||
| Parròquies | 39 | ||||
| Separat de | arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 139.560 (2018) (174,67 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 799 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | Segle XI | ||||
| Catedral | Santa Maria Assunta | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Raffaele Calabro | ||||
| Lloc web | diocesiandria.org | ||||
  
| |||||
Territori
modificaLa diòcesi comprèn els municipis d'Àndria, Canosa di Puglia i Minervino Murge.
La seu episcopal és la ciutat d'Àndria, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Canosa di Puglia hi ha l'ex catedral de San Sabino. A Minervino Murge es troba l'ex cattedrale de Santa Maria Assunta.
El territori està dividit en cinc zones pastorals del qual en formen part 39 parròquies.
Història
modificaNo hi ha notícies sobre la ràpida expansió del cristianisme a Àndria. Segons la tradició, l'església hauria estat fundada per l'apòstol Sant Pere i va tenir com a primer bisbe a un anglès, Richardus anglicus, que data de l'època del Papa Gelasi I (vers el 492, aproximadament), que no s'ha de confondre amb el bisbe Riccardo II va viure en la segona meitat del segle xii.
Els supòsits considerats molt probablement pels historiadors[1] daten la diòcesi als pontificats de Climent II (1046-1047), Gelasi II (1118-1119) o Innocenci II (1130-1143).
Al trasllat de Sant Nicolau Pellegrino, que se celebra a Trani en 1143, se cita un bisbe d'Àndria sense donar el nom. Originalment, la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Trani. El bisbe Ricard II va assistir al Tercer Concili del Laterà, celebrat durant el pontificat d'Alexandre III. De 1452 al 1479 la diòcesi es va unir a la diòcesi de Montepeloso, l'actual ciutat d'Irsina. El 29 de juny de 1818 el territori de la diòcesi va ser ampliat amb la incorporació de part de la diòcesi de Canosa i de tota la diòcesi de Minervino, ambdues suprimides.
El 20 d'octubre de 1980, per mitjà de la butlla Qui Beatissimo Petro de Joan Pau II passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bari (avui arquebisbat de Bari-Bitonto).
Cronologia episcopal
modifica- Riccardo † (492 - 539)
- Gregorio † (752)
- Cristoforo † (citat el 787)[2]
- Matteo † (1097)
- Desidio † (1102)
- Ilderico † (1126)
- Leone † (citat el 1143)
- San Riccardo II † (inici 1179 - fi 1196)
- Anonimo † (citat el 1200)
- Matteo † (1243)
- Placido, O.E.S.A. † (1290 - 1304) [3]
- Giovanni I † (? - 1318)
- Domenico † (1319 - ? mort)
- Egidio † (1322 - ?)
- Giacomo † (1345 - ?)
- Giovanni II di Alessandria, O.E.S.A. † (10 de novembre de 1348 - 1349 mort)[4][5]
- Andrea, O.E.S.A. † (14 de març de 1349 - 1356) [6]
- Giovanni III † (1356 - ?)
- Nicola † (? - 1376)
- Benedetto da Negroponte, O.F.M. † (1376 - ?)[7]
- Marco † (? - ? mort)
- Lucido di Norcia, O.E.S.A. † (20 de desembre de 1374 - (14 de desembre de 1390 nomenat bisbe de Viterbo) [8]
- Francesco † (vers 1390 - vers (1385)
- Milillo, O.E.S.A. † (16 de gener de 1392 - 1400) nomenat bisbe de Salpi [9]
- Francesco de Nigri, O.F.M. † (12 d'agost de 1418 - ? mort)
- Andrea de Aurea, O.P. † (1427 - ?)[10]
- Giovanni Dondei, O.S.B.Cel. † (14 de novembre de 1435 - 1451 mort)
- Antonello, O.F.M. † (20 de setembre de 1452 - 1460 mort)
- Antonio Giannotti † (1460 - 1463 mort)
- Matteo Antonio † (3 d'abril de 1463 - ?)
- Francesco Bertini † (20 d'octubre 1465 - 18 de setembre de 1471 nomenat bisbe de Capaccio)
- Martino De Soto Mayor, O.Carm. † (18 d'octubre 1471 - març de 1477 mort)
- Angelo Florio † (1477 - d'agost de 1495 mort)
- Girolamo dei Porcari † (26 d'abril de 1495 - 1503 mort)
- Antonio de Roccamaro, O.F.M. † (20 de desembre de 1503 - 1515 dimití)
- Andrea Pastore † (26 de març de 1515 - 1516 deposat)
- Simone di Narni † (12 de desembre de 1516 - 1517 mort)
- Nicola Fieschi † (1517 - 1517 dimití)
- Giovanni Francesco Fieschi † (13 de novembre de 1517 - 1565 dimití)
- Luca Fieschi † (30 de gener de 1566 - 28 de març de 1582 nomenat bisbe d'Albenga)
- Luca Antonio Resta † (27 d'abril de 1582 - 5 d'octubre 1597 mort)
- Vincenzo Bassi † (25 de maig de 1598 - 9 de desembre de 1603 mort)
- Antonio de Franchis, C.R. † (23 de gener de 1604 - 1625 mort)
- Vincenzo Caputo † (3 de març de 1625 - febrer de 1626 mort)
- Alessandro Strozzi † (4 de maig de 1626 - 8 de març de 1632 nomenat bisbe de San Miniato)
- Felice Franceschini, O.F.M.Conv. † (26 d'abril de 1632 - 8 d'octubre 1641 mort)
- Ascanio Cassiano † (16 de desembre de 1641 - 1657 mort)
- Alessandro Egizio † (17 de desembre de 1657 - 2 d'abril de 1689 mort)
- Pietro Vecchia, O.S.B. † (6 de març de 1690 - 19 de desembre de 1691 nomenat bisbe de Molfetta)
- Francesco Antonio Triveri, O.F.M.Conv. † (21 de gener de 1692 - 24 de setembre de 1696 nomenat bisbe de Melfi e Rapolla)
- Andrea Ariani † (14 de gener de 1697 - 17 d'agost de 1706 mort)
- Antonio Adinolfi † (6 de desembre de 1706 - 13 de juliol de 1715 mort)
- Giovanni Paolo Torti Rogadei, O.S.B. † (11 de maig de 1718 - 9 de desembre de 1726 nomenat bisbe d'Avellino i Frigento)
- Cherubino Tommaso Nobilione, O.P. † (9 de desembre de 1726 - 17 de maig de 1743 dimití)
- Domenico Anelli † (20 de maig de 1743 - 14 de juliol de 1756 mort)
- Francesco Ferrante † (3 de gener de 1757 - 6 de juny de 1772 mort)
- Saverio Palica, O.S.B.Cel. † (8 de març de 1773 - 8 d'abril de 1790 mort)
- Salvatore Maria Lombardi † (27 de febrer de 1792 - 27 de gener de 1821 mort)
- Giovanni Battista Bolognese † (19 d'abril de 1822 - 13 de setembre de 1830 mort)
- Giuseppe Cosenza † (2 de juliol de 1832 - 30 de setembre de 1850 nomenat arquebisbe de Càpua)
- Giovan Giuseppe Longobardi † (18 de març de 1852 - 2 de novembre de 1870 mort)
- Federico Maria Galdi † (23 de febrer de 1872 - 9 de març de 1899 mort)
- Giuseppe Staiti di Brancaleone † (19 de juny de 1899 - 14 de desembre de 1916 mort)
- Eugenio Tosi, O.SS.C.A. † (22 de març de 1917 - 7 de març de 1922 nomenat arquebisbe de Milà)
- Alessandro Macchi † (11 de desembre de 1922 - 30 de juny de 1930 nomenat bisbe de Como)
- Ferdinando Bernardi † (11 d'abril de 1931 - 21 de gener de 1935 nomenat arquebisbe de Tàrent)
- Paolo Rostagno † (5 de maig de 1935 - 5 de maig de 1939 nomenat bisbe d'Ivrea)
- Giuseppe Di Donna, O.SS.T. † (2 de febrer de 1940 - 2 de gener de 1952 mort)
- Luigi Pirelli † (26 de febrer de 1952 - 8 de gener de 1957 dimití)
- Francesco Brustia † (14 de març de 1957 - 29 de març de 1969 dimití)
- Giuseppe Lanave † (29 de març de 1969 - 19 de novembre de 1988 jubilat)
- Raffaele Calabro, des del 19 de novembre de 1988
Bisbes oriunds de la diòcesi
modifica- Giuseppe Matarrese (Àndria, 3 de juny de 1934), bisbe emèrit de Frascati
- Francesco Minerva (Canosa di Puglia, 31 de gener de 1904 - Canosa di Puglia, 23 d'agost de 2004), arquebisbe metropolità de Lecce
- Agostino Superbo (Minervino Murge, 7 de febrer de 1940), arquebisbe metropolità de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
- Giuseppe Ruotolo (Àndria, 15 de novembre de 1898 - Roma, 11 de novembre de 1970), bisbe d'Ugento-Santa Maria di Leuca
- Riccardo Ruotolo (Àndria, 15 de novembre de 1928 - San Giovanni Rotondo, 1 d'agost de 2012), bisbe titular de Castulo i auxiliar de Manfredònia, president de la Casa Sollievo della Sofferenza
- Corrado Ursi (Àndria, 26 de juliol de 1908 - Nàpols, 29 d'agost de 2003), arquebisbe metropolità de Nàpols
Estadístiques
modificaA finals del 2012, la diòcesi tenia 138.000 batejats sobre una població de 141.006 persones, equivalent al 97,9% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1905 | 101.000 | ? | ? | 206 | 200 | 6 | ? | ? | ? | 15 | |
| 1958 | 138.450 | 138.900 | 99,7 | 103 | 83 | 20 | 1.344 | 30 | 204 | 29 | |
| 1970 | ? | 127.800 | ? | 125 | 93 | 32 | ? | 38 | 155 | 30 | |
| 1980 | 124.500 | 126.792 | 98,2 | 101 | 71 | 30 | 1.232 | 33 | 165 | 36 | |
| 1990 | 127.000 | 132.045 | 96,2 | 104 | 68 | 36 | 1.221 | 8 | 39 | 147 | 35 |
| 1999 | 133.000 | 135.816 | 97,9 | 95 | 67 | 28 | 1.400 | 10 | 30 | 113 | 36 |
| 2000 | 133.500 | 136.266 | 98,0 | 87 | 61 | 26 | 1.534 | 10 | 27 | 116 | 37 |
| 2001 | 133.800 | 136.768 | 97,8 | 90 | 64 | 26 | 1.486 | 10 | 29 | 113 | 37 |
| 2002 | 130.000 | 137.088 | 94,8 | 87 | 65 | 22 | 1.494 | 10 | 25 | 108 | 37 |
| 2003 | 131.000 | 137.586 | 95,2 | 91 | 70 | 21 | 1.439 | 10 | 22 | 110 | 37 |
| 2004 | 132.000 | 138.740 | 95,1 | 96 | 71 | 25 | 1.375 | 10 | 26 | 73 | 37 |
| 2006 | 135.000 | 140.148 | 96,3 | 94 | 73 | 21 | 1.436 | 10 | 22 | 91 | 39 |
| 2012 | 138.000 | 141.006 | 97,9 | 100 | 72 | 28 | 1.380 | 7 | 28 | 82 | 39 |
Notes
modifica- ↑ www.diocesiandria.it/diocesi.htm Arxivat 2011-01-30 a Wayback Machine., 24 de juliol de 2007
- ↑ Citat al concili deNicea II del 787; no obstant això, cap bisbe Occidental participar en aquest consell, pel que pot ser difícil que Cristoforo pogués ser bisbe de Andria.
- ↑ Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 4489-490.
- ↑ A la butlla de nomenament de Giacomo di Alessandria, es diu que l'església d'Àndria està vacant per la mort de Domenico; però segons Eubei el bisbe Egidio i Giacomo no pertànyen a aquesta seu.
- ↑ Lazcano, o. c., p. 491.
- ↑ Lazcano, o.c., p. 491-492.
- ↑ Segons quan es refereix a Eubel (vol I, pp. 89-90), el bisbe Nicola i Benedetto da Negroponte pertanyen a la seu d'Andro a Grècia.
- ↑ Lazcano, o.c., p. 492-493.
- ↑ Lazcano, o.c., p. 493.
- ↑ Com els precedents Nicola i Benedetto da Negroponte, també Andrea de Aurea (Doria) pertany a la diòcesi d'Andro a Grecia.
Fonts
modifica- Anuari pontifici del 2013 anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina www.catholic-hierarchy.org en la pàgina Diocese of Andria (anglès)
- Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (italià)
Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: «article name needed». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
- Giuseppe Gabrieli, Bibliografia di Puglia, parte II, pp. 333–334 (italià)
- Riccardo Loconte, Andria la mia città, Andria, Mezzine, 1972 (italià)
- Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, Venècia 1864, vol. XIX, pp. 77–82 (italià)
- Giovanni Benedetto Mittarelli - Anselmo Costadoni, Annales Camaldulenses, Venezia, 1762. tomo 3, p. 84. (italià)
- Riccardo D'Urso, Storia della città di Andria, Napoli, Atesa, 2007. (italià)
- Labbe e Cossart, Sacrosancta Concilia, París, 1671. (italià)
- Niotti, Codice Barese. vol. 8, p. 62. (italià)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 848–849(llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 89–90; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 88; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 109; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 83; vol. 5, p. 85; vol. 6, p. 83(llatí)
- Butlla Qui Beatissimo Petro (llatí)
Vegeu també
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Àndria