Bisbat de Châlons-en-Champagne

Bisbat de Châlons-en-Champagne
	Dioecesis Catalaunensis
	La catedral de Saint-Étienne de Châlons
Tipus	bisbat catòlic
Localització
	48° 57′ 19″ N, 4° 21′ 28″ E / 48.9553°N,4.3578°E
	França
	Marne
Parròquies	34
Població humana
Població	281.693 (2019) (43,33 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	arquebisbat de Reims
Superfície	6.501 km²
Limita amb	bisbat de Meaux, oest ; bisbat de Verdun, oest ; bisbat de Langres, sud-est ; arquebisbat de Reims, nord ; bisbat de Soissons, nord-oest ; bisbat de Troyes, sud
Creació	Segle IV
Patrocini	Sant Esteve
Catedral	catedral de Saint-Étienne de Châlons
Organització política
• Bisbe	Gilbert Louis
Lloc web	catholique-chalons-en-champagne.cef.fr

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne. Al segle xix es va dir Chalons-sur-Marne i el segle xx va agafar el seu nom actual que és l'antic corregit. Des de la segona meitat del segle xii els bisbes es titulaven també comtes. Sota els Capets es van crear dotze pairies, sis eclesiàstiques i sis laiques i el comte-bisbe de Châlons era part d'una de les primeres i amb aquest títol va participar en la consagració del rei donant-li l'anell. A partir del segle xvi els bisbes van perdre poder davant la burgesia ciutadana i la institució reial, però van conservar alguns privilegis fins a la revolució.

Llista de bisbes

vers 260-280: Sant Memmi (o Menge)
Sant Donatià
Sant Domitià
Amable
vers 300: Didier
vers 340: Sanctissimus
vers 400: Provinctus
433-480: Sant Alpí
480-500: Amand (o Amandin)
500: Florand
vers 515: Providerius
vers 530: Prodictor (o Proditor, o Productor)
535-541: Llop I
vers 550: Papion
vers 565: Euchaire
578: Teutinodus (o Teutmodus)
579: Sant Elafi
588-596: Sant Lumir
596-625: Fèlix I
vers 650: Ragnebaud
vers 660: Landebert
vers 685: Arnoul Ier
693: Bertoin
vers 700: Fèlix II
després del 700: Bladald
vers 750: Scaricus
vers 770: Ricari
770-784: Willibald
784-804: Beuvi I
804-810: Sant Hildegrí
810-835: Adelelmus
835-857: Llop II
857-868: Erchenrad
868-878: Willibert
878-887: Bernon
887-894: Rodoald
894-908: Mancion
908-912: Letold
912-947: Beuvi II
947-998: Gibuí I
998-1004: Gibuí II
1004-1008: Guy I
1008-1042: Roger I
1042-1066: Roger II
1066-1092: Roger III d'Hainaut, fill del comte Herman d'Hainaut
1093-1100: Felip I de Xampanya († 5 d'abril de 1100)
1100-1113: Hug I
1113-1121: Guillem I de Champeaux († 18 de gener de 1121)
1122-1126: Ebles (Ebal) de Roucy († 21 de juny 1126)
1127-1130: Erlebert († 14 d'agost de 1130) Aubry o Alberic de Reims fou elegit però no fou confirmat pel papa
1131-1142: Geoffroy I
1142-1147: Guy II de Pierrepont
1147-1152: Barthélémy de Senlis
1152-1153: Aymon
1153-1162: Boson
1164-1190: Guy III de Joinville
1190-1200: Rotrou du Perche
1200-1214: Gérard de Douai
1215-† 1226: Guillem II de Perche, comte de Perche
1226-1228: vacant
1228-1237: Felip II de Merville
1237-1248: Geoffroy II de Grandpré
1248-1261: Pierre I de Hans
1262-1272: Conon de Vitry
1272-1273: Arnoul II
1273-1284: Rémi de Somme-Tourbe
1284-1313: Jean I de Châteauvillain
1313-1328: Pierre II de Latilly
1328-1335: Simon de Châteauvillain († 8 de gener de 1335)
1335-1339: Felip III de Melun
1339: Jean II de Mandevillain
1340-1351: Jean III Happe
1352-1356: Regnaud Chauveau († à la batalla de Poitiers 19 de setembre de 1356)
1357-1389: Archambaud de Lautrec († 10 de novembre de 1389)
1389-1413: Charles de Poitiers
- 1413-1420: Lluís, cardenal de Bar (administrador apostòlic)
1420-1438: Jean IV de Sarrebrück († 30 de novembre de 1438)
1439: Jean V Tudert, mort el 1439 abans de ser consagrat
1440-1453: Guillem III el Tur († 10 de juny de 1453)
1453-1503: Geoffroy III de Saint Géran (anomenat Geoffroy Soreau o Geoffroy Floreau) († 30 d'agost de 1503)
1504-1535: Gilles de Luxembourg
1535-1549: Robert, cardenal de Lénoncourt (vers 1510 -† 2 de febrer de 1561)
1550-1556: Philippe IV de Lenoncourt (1527-†1592), nebot de l'anterior
1556-1571: Jérome de Burges (o Jérôme Bourgeois)
1571-1573: Nicolas Clausse de Marchamont
1575-1624: Cosme Clausse de Marchamont († 22 de març de 1624)
1624-1640: Henri Clausse de Fleury († 13 de desembre de 1640)
1642-1680: Fèlix III Vialart de Herse († 11 de juny de 1680)
1680-1695: Louis Antoine de Noailles
1696-1720: Jean-Baptiste-Louis-Gaston de Noailles († 15 de setembre de 1720)
1721-1733: Nicolas-Charles de Saulx-Tavannes
1734-1753: Claude-Antoine de Choiseul-Beaupré († 2 d'octubre de 1763)
1763-1763: Antoine de Lastic († 23 de desembre de 1763, sense obtenir la Bula de provisió)
1764-1781: Antoine-Eléonore-Léon Le Clerc de Juigné de Neuchelles
1782-1790: Anne-Antoine-Jules de Clermont-Tonnerre
1790-1824: vacant
1824-1860: Marie-Joseph-François-Victor Monyer de Prilly
1860-1864: Jean-Honoré Bara (coadjutor des de 1856)
1864-1882: Guillaume-René Meignan
1882-1894: Guillaume-Marie-Romain Sourrieu (transferit a Rouen el 1894)
1894-1907: Gaspard-M.-Michel-André Latty (transferit a Avinyó el 1907)
1908-1912: Hector-Irénée Sevin (transferit a Lió el 1912)
1912-1948: Joseph-Marie Tissier
1948-1973: René-Joseph Piérard, retirat el 1973
1973-1998: Lucien-Emile Bardonne, retirat el 1998
1999-2015: Gilbert Louis, retirat
2015- : François Touvet

Fonts i Bibliografia

Jean-Pierre Ravaux, Les évêques de Châlons des origines à 1789, a Mémoires de la S.A.C.S.A.M., tome XCVIII, 1983, p. 49-121.
Georges Clause (dir.), Le diocèse de Châlons (Histoire des diocèses de France, tome 23) editions Beauchesne, Paris, 1989.
Olivier Guyotjeannin, Episcopus et comes : affirmation et déclin de la seigneurie épiscopale au nord du royaume de France (Beauvais-Noyon, Xe-début XIIIe siècle), Ginebra-París, 1987.
Sylvain Mikus, "Une basilique pour saint Memmie", dans "Etudes Marnaises", Société d'Agriculture Commerce Sciences et Arts de la Marne (S.A.C.S.A.M.).
A propos de Gui II de Pierrepont et de cette Maison
Fitxa a Catholic-Hierarchy.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Châlons-en-Champagne