Bledera
La bledera és una varietat cultivar del grup Leaf Beet, derivat de l'espècie Beta vulgaris,[1] membre del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[2]
Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla  | |
|---|---|
 Beta vulgaris subsp. vulgaris | |
| Dades | |
| Font de | bleda |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Gènere | Beta |
| Espècie | Beta vulgaris |
| Subespècie | Beta vulgaris subsp. vulgaris |
| Grup cultivar | Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla L. |
Descripció
modificaSón plantes herbàcies biennals que poden atènyer de fins a 2 metres d'altura quan floreixen, la seva arrel no és gruixuda i carnosa com és comú a la resta de grups cultivars de Beta vulgaris. Les seves fulles, en roseta a la base, són simples, glabres, verdes i amb el pecíol (la penca) molt desenvolupat i que pot presentar diferents colors segons la varietat, aquesta coloració pot anar de blanc a vermell passant pel groc, i s'estén al llarg del nervi medial i per d'altres de secundaris. Les flors són petites, verdes, amb dos estigmes i s'agrupen en grans inflorescències molt ramificades. El fruit és un aqueni que conté entre 2 i 6 llavors.[3][4][5]
Conreu
modifica
Es pot sembrar tot l'any, excepte els mesos d'hivern si el clima és fred. En el conreu casolà es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre perquè es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esglaonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi ràpid perquè sigui tendra amb suficient adob (és planta nitròfila) i vol molta aigua. Un cop comença a formar la flor ja no és bona per al consum. Per això per al conreu d'estiu cal utilitzar varietats resistents a l'espigat, si no les temperatures altes provoquen la florida molt ràpidament.
Usos culinaris
modifica
Planta molt popular, en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Al mercat es pot trobar fresca i congelada. Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecíol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix els espinacs durant els mesos d'estiu
Referències
modifica- ↑ «Beta vulgaris (Leaf Beet Group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Swiss Chard Beta vulgaris (Leaf Beet Group)» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (PDF) (en anglès). International Seed Testing Association. [Consulta: 2 febrer 2024].
