Burgenland

Burgenland
	Gradišće (hr); Burgenland (hu)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat d'Àustria
Himne	Himne de Burgenland
Epònim	Comtat de Moson, Comtat de Sopron i Comtat de Vas
Localització
	47° 30′ N, 16° 25′ E / 47.5°N,16.42°E
Estat	Àustria
Capital	Eisenstadt
Conté la subdivisió	Eisenstadt ; Eisenstadt-Umgebung District (en) ; Güssing District (en) ; Jennersdorf District (en) ; Mattersburg District (en) ; Neusiedl am See District (en) ; Oberpullendorf District (en) ; Oberwart District (en) ; Rust
Població humana
Població	294.436 (2020) (74,32 hab./km²)
Idioma oficial	alemany austríac ; serbocroat de Burgenland ; hongarès
Geografia
Part de	Àustria
Superfície	3.961,8 km²
Altitud	333 m
Limita amb	Baixa Àustria ; Pomurska ; Gyõr-Moson-Sopron ; Regió de Bratislava ; Estíria ; Vas
Creació	1921
Organització política
Òrgan legislatiu	Dieta Estatal de Burgenland , (Escó: 36)
• Governador	Hans Peter Doskozil (2019–)
Membre de	Aliança per el medi ambient (1994–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	AT-1
Codi NUTS	AT11
Lloc web	burgenland.at

Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.^[1] És el més oriental i poc populós dels estats austríacs. Amb capital a la ciutat d'Eisenstadt, Burgenland està format per dues ciutats estatutàries i set districtes o bezirk, amb un total de 171 municipis. Des de l'any 2019 el seu governador és el socialdemòcrata Hans Peter Doskozil.

Geografia

Física

Amb només 3.962 km², Burgenland és el tercer estat federat més petit d'Àustria. El punt més alt de Burgenland es troba just a la frontera amb Hongria, al Geschriebenstein, a 884 metres sobre el nivell de la mar. El punt més alt dintre totalment de l'estat de Burgenland es troba a 879 metres sobre el nivell de la mar; el punt més baix, que alhora també ho és de tot Àustria, es troba només a 114 metres sobre el nivell de la mar, al terme municipal d'Apetlon.

L'estat de Burgenland limita amb l'estat federat austríac d'Estíria al sud-oest i amb la Baixa Àustria al nord-oest. Cap a l'est limita amb les províncies de Vas i Győr-Moson-Sopron, a Hongria. Als extrems nord i sud Burgenland limita breument amb la regió de Bratislava, a Eslovàquia i amb la Murània, a Eslovènia, respectivament.

Burgenland i Hongria comparteixen el llac de Neusiedl, conegut per la seua naturalesa i clima temperat durant tot l'any. És el llac més gran de tot Àustria i una atracció turística per a ornitòlegs, nàutics i esportistes de wind i kitesurf a la banda nord del llac.^[2]

Política

#	Ciutats i districtes
#	Districte	Capital
E	Eisenstadt	Ciutat estatutària
EU	Eisenstadt-Umgebung	Eisenstadt
GS	Güssing	Güssing
JE	Jennersdorf	Jennersdorf
MA	Mattersburg	Mattersburg
ND	Neusiedl am See	Neusiedl am See
OP	Oberpullendorf	Oberpullendorf
OW	Oberwart	Oberwart
RU	Rust	Ciutat estatutària

Història

Els primers pobles indoeuropeus van aparèixer a la regió vora el 3300 abans de Crist. Des del segle iv aC, la zona va estar dominada pels celtes i cap al segle I esdevé part de l'Imperi Romà. Durant el temps de poder romà, la zona formà part de la província de la Pannònia i, més tard, de les de la Pannònia Superior al segle II i la Pannònia Prima al segle III. Durant l'Imperi Romà tardà, la Pannònia Prima fou part de subdivisions més grans com ara la Diòcesi de Pannònia, la Prefectura d'Illyricum i la Prefectura d'Itàlia.

Regne dels ostrogots a la Pannònia

El primer poble germànic a assentar-se a la regió foren els ostrogots, que arribaren a Pannònia l'any 380. Els ostrogots esdevingueren aliats dels romans i obtingueren d'aquests el permís per a establir-se a la Pannònia per tal de defensar les seues fronteres. En el segle V, la zona fou conquerida pels huns, però, derrotats més tard, a la regió s'establiria un regne ostrogot independent. El territori de l'actual Burgenland formà part de l'italià regne d'Odoacre, però a finals del segle V el rei ostrogot Teodoric el Gran conquerí el regne i retornà el territori a l'administració ostrogoda de la Pannònia occidental.

En el segle VI, el territori fou inclòs en un altre estat germànic, el regne Longobard. No obstant això, els llombards van deixar la zona cap a la península itàlica, quedant sota el control dels Àvars. Breument al segle VII, la regió formà part de l'estat eslau de Samo, retornant poc després a mans dels àvars. Després de la derrota dels àvars a finals del segle VIII, l'àrea passà a formar part del regne Franc. Després de la batalla de Lechfeld de l'any 955, nous colons germans arribaren a la regió.

L'any 1043, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic i Samuel Aba d'Hongria signaren un tractat de pau. El 20 de setembre de 1058, n'Agnès d'Aquitània i Andreu I d'Hongria tingueren una trobada per a negociar les fronteres. L'actual Burgenland va romandre com a límit occidental del regne d'Hongria fins el segle XVI.

La majoria de la població era germànica, a excepció dels guàrdies fronterers de la marca hungaresa. Durant tota la edat mitjana, la immigració provinent de la veïna Àustria va continuar.

Ja a l'any 1440, el territori de l'actual Burgenland estava controlat pels Habsburgs d'Àustria, i l'any 1463, la part nord (amb el poble de Kőszeg) va esdevindre un pagament d'acord amb el tractat de pau de Wiener Neustadt.

Administració i política

Antic edifici de la Dieta, Eisenstadt

Nou edifici de la Dieta, a Eisenstadt

El governador Hans Peter Doskozil

Dieta

Dieta Estatal de Burgenland (2020-2025)
PR: Verena Dunst (PSA)		VP:
Grups polítics			Diputats
	Partit Socialdemòcrata d'Àustria	PSA	19 / 36
	Partit Popular d'Àustria	PPA	11 / 36
	Partit de la Llibertat d'Àustria	PLA	4 / 36
	Els Verds	EV	2 / 36

Governadors

#	Governador^[3]	Inici	Fi	Partit		#	Governador	Inici	Fi	Partit
1	Robert Davy	1921	1922		Ind	9	Ludwig Leser	1945	1946		PSA
2	Alfred Rausnitz	1922	1923		Ind	10	Lorenz Karall	1946	1956		PPA
3	Alfred Walheim	1923	1924		PPA	11	Johann Wagner	1956	1961		PPA
4	Josef Rauhofer	1924	1928		PSC	12	Josef Lentsch	1961	1964		PPA
5	Anton Schreiner	1928	1929		PSC	13	Hans Bögl	1964	1966		PSA
6	Johann Thullner	1929	1930		PSC	14	Theodor Kery	1966	1987		PSA
5	Anton Schreiner	1930	1931		PSC	15	Johann Sipötz	1987	1991		PSA
3	Alfred Walheim	1931	1934		LR	16	Karl Stix	1991	2000		PSA
7	Hans Sylvester	1934	1938		FP	17	Hans Niessl	2000	2019		PSA
8	Tobias Portschy	1938	1938		PNS	18	Hans P. Doskozil	2019			PSA

Referències

↑ «Burgenland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Gunnar Strunz. Burgenland: Natur und Kultur zwischen Neusiedler See und Alpen. Trescher Verlag, 2012. ISBN 978-3-89794-221-9.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.burgenland.at/verwaltung/land-burgenland/geschichte/landeshauptmaenner/

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgenland

[1] «Burgenland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Strunz2012-2] Gunnar Strunz. Burgenland: Natur und Kultur zwischen Neusiedler See und Alpen. Trescher Verlag, 2012. ISBN 978-3-89794-221-9.

[3] {[enllaç sense format]} https://www.burgenland.at/verwaltung/land-burgenland/geschichte/landeshauptmaenner/

[1]

[2]

[3]