Cúter
|
Per a altres significats, vegeu «Cúter (eina)». |
En relació a la navegació, el terme cúter pot aplicar-se a entitats diferents. El sentit més actual fa referència a un vaixell de vela (o un aparell) amb un sol arbre, vela mestra i dos o més flocs. En els països anglosaxons un cúter («cutter») pot referir-se a un vaixell ràpid (actualment de motor) oficial, en funcions de guardacostes o militars. Un altre significat possible és el de barca auxiliar d’un vaixell principal, que pot desplaçar-se amb rems i amb veles. Un significat històric relaciona la paraula cúter amb una mena de vaixells de vela ràpids, introduïts el segle XVIII, emprats com a petits vaixells de guerra, guardacostes, contrabandistes o corsaris.
Història
modificaHi ha controvèrsia sobre l'origen del cúter. S'hi proposen Anglaterra, Holanda, Nova Anglaterra, el Carib, i segur que en qualsevol d'aquestes terres a cavall entre els segles xvii i xviii es van fer servir vaixells del tipus del cúter canònic.
Al principi del segle xviii van ser utilitzats com a vaixells per al contraban, com a vaixells de guerra, vaixells de viatges, vaixells postals, o com a guardacostes, així com per a facilitar la comunicació entre els navilis de les grans flotes. Totes les tasques per a les quals exigien velocitat i seguretat en la navegació, fins i tot amb mar grossa. Els cúters militars (i els corsaris) estaven armats amb canons lleugers, del tipus pedrer, i ràpidament van trobar el seu ús en les flotes de la Mediterrània, de la Bàltica i Escandinàvia.
Documents
modifica
Cúters notables
modificaClasse J
modificaEls iots de la Classe J sovint anaven aparellats com a cúters.
-
Ranger, 1937 -
Velsheda
Vegeu també
modificaReferències
modifica
- ↑ Cano, G.C.. Ensayo cronológico para la historia general de la Florida, desde el año 1512 hasta el 1722 (en castellà). N. Rodríguez Franco, 1723, p. 344.
- ↑ «cutter». Search Online Etymology Dictionary. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Mercurio de España (en castellà). Imprenta Real, 1792, p. 288.
- ↑ ', 1798, p. 1-PA64.
- ↑ Magasin pittoresque. Jouvet & cie., 1839, p. 1-PA328.
- ↑ de Paula Vidal, F. Historia contemporánea del Imperio Otomano, ó sea, de la Guerra de Oriente, desde la entrada del Príncipe de Menschikoff en Constantinopla hasta el desenlace de la cuestion turco-rusa (en castellà). Libreria Española, 1855, p. 194 (Historia contemporánea del Imperio Otomano, ó sea, de la Guerra de Oriente, desde la entrada del Príncipe de Menschikoff en Constantinopla hasta el desenlace de la cuestion turco-rusa).
- ↑ El libro amarillo de los Estados Unidos de Venezuela presentado al Congreso nacional ... (en castellà), 1877, p. 74.
- ↑ Albarran, P.; d'Almeïda, J. Alain Gerbault, mon ami (en alemany). (Fayard) réédition numérique FeniXX, 1952, p. 208. ISBN 978-2-7062-1298-7.
- ↑ Surcouf, R.; Brun, D.L.. Surcouf - Année de la mer 2024-2025 (en francès). Place des éditeurs, 2021, p. 168 (Bibliomnibus Aventure). ISBN 978-2-258-13639-7.
- ↑ Dimpre, H.; Toudouze, G.G.. 57 aventures, voyages et combats sur mer (en francès). FeniXX réédition numérique, 1964, p. 470. ISBN 978-2-307-07061-0.