Caixa i metxa
L′encaix de caixa i metxa, popularment anomenat amb el castellanisme matxembrat, és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa mil·lennis a tot el món per a acoblar peces de fusta entre si, en general quan cal fer un angle de 90°. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però la idea essencial és que l'extrem d'una de les peces de fusta encaixi amb un forat realitzat a l'altra peça.[1]
L'extrem de la primera peça s'anomena metxa, i sovint es talla d'una mida una mica més petita que la cavitat on s'ha d'introduir, mentre que el forat s'anomena “caixa”. L'acoblament es pot encolar, clavar o collar per a mantenir les peces al seu lloc amb fermesa. Aquests acoblaments s'utilitzen també amb altres materials com ara la pedra. L'encaix de caixa i metxa s'emprava per als taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.
Antiga Grècia
modificaL'acoblament de caixa i metxa s'emprava per unir els taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta per cada banda.
- El sistema de construcció dels grans vaixells de l'antiguitat (l'encadellat amb fiador de les planxes del folre) fou d'origen fenici. Els romans l'anomenaven "encadellat fenici" ("coagmenta punicana", en llatí plural).[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ John Kelsey. Woodworker's Guide to Joinery: Straight Talk for Today's Woodworker. Fox Chapel Publishing, 2010, p. 40–. ISBN 9781565234628 [Consulta: 6 març 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Sean McGrail. Early Ships and Seafaring: Water Transport within Europe. Pen and Sword, 30 novembre 2014, p. 69–. ISBN 978-1-4738-4777-4.
Enllaços externs
modifica