Calendari hindú

El calendari hindú utilitzat des de temps antics, ha experimentat nombrosos canvis en el procés de regionalització, i actualment hi ha diversos calendaris regionals hindús com també un calendari nacional hindú.

La majoria d'aquests calendaris s'han heretat d'un sistema que es va articular primer en el Vedanga Jyotisha de Lagadha, adjuntat, ja abans de l'era cristiana, als Vedas, estandarditzat en el Surya Siddhanta i posteriorment reformat, al llarg d'uns mil anys, per astrònoms com Aryabhata, Varahamihira i Bhaskara I. Hi ha diferències i variacions regionals respecte als còmputs dins del que és un calendari lunisolar.

Dia

En el calendari hindú el dia comença amb la sortida del sol i té 5 "propietats" anomenades "angas":

tithi (una de les 30 divisions d'un mes sinòdic), actiu a sol eixent
vaasara o cap de setmana
nakshatra (una de les 27 divisions de l'eclíptica del firmament) en la qual la lluna radica a sol eixent.
yoga (una de les 27 divisions basades en la longitud de l'eclíptica del sol i la lluna) activa a sol eixent
karana (divisions basades en tithis) activa a sol eixent.

Junts s'anomenen panchāngas on pancha significa "cinc" en sànscrit.

Vaasara

Vaasara es refereix als dies de la setmana i té similaritats amb els noms en diverses llengües i cultures:

No.	Nom sànscrit del dia de la setmana	Nom català del dia de la setmana	Objecte del firmament
1	Ravi vāsara रविवासरः	Diumenge	Ravi = Sol
2	Soma vāsara सोमवासरः	Dilluns	Soma = Lluna
3	Mangala vāsara मंगलवासरः	Dimarts	Mangala = Mart
4	Budha vāsara बुधवासरः	Dimecres	Budha = Mercuri
5	Guru vāsara गुरुवासरः or Bruhaspati vāsara बृहस्पतिवासरः	Dijous	Guru (Brihaspati) = Júpiter
6	Shukra vāsara शुक्रवासरः	Divendres	Shukra = Venus
7	Shani vāsara शनिवासरः	Dissabte	Shani = Saturn

El terme -vaasara sovint s'abreuja com vaara o vaar en els idionmes derivats del sànscrit. Hi ha moltes variacions regionals d'aquests noms.

Nakshatra

L'eclíptica es divideix en 27 nakshatras, que s'anomenen cases lunars o asterismes. La computació Nakshatra sembla ja ser ben coneguda en el temps dels Rig Veda.

L'eclíptica està dividida en nakshatras començant a l'est d'un punt de referència de l'estrella Spica anomenada Chitrā en sànscrit.^[1]^[2]

A sota es donen les nakshatras amb les seves regions corresponents segons Basham.^[3]

Ashvinī	β i γ Arietis
Bharanī	35, 39, i 41 Arietis
Krittikā	Pleiades
Rohinī	Aldebaran
Mrigashīrsha	λ, φ Orionis
Ārdrā	Betelgeuse
Punarvasu	Castor i Pollux
Pushya	γ, δ i θ Cancri
Āshleshā	δ, γ, ε, η, ρ, i σ Hydrae
Maghā	Regulus
Pūrva Phalgunī	δ i θ Leonis
Uttara Phalgunī	Denebola
Hasta	α fins ε Corvi
Chitrā	Spica
Svātī	Arcturus
Vishākhā	α, β, γ i ι Librae
Anurādhā	β, δ i π Scorpionis
Jyeshtha	α, σ,i τ Scorpionis
Mūla	ε, ζ, η, θ, ι, κ, λ, μ i ν Scorpionis
Pūrva Ashādhā	δ id ε Sagittarii
Uttara Ashādhā	ζ i σ Sagittarii
Shravana	α, β i γ Aquilae
Dhanishthā	α fins δ Delphinus
Shatabhishaj	γ Aquarii
Pūrva Bhādrapada	α i β Pegasi
Uttara Bhādrapada	γ Pegasi i α Andromedae
Revatī	ζ Piscium

Yoga

Es pren l'eclíptica començant a Mesha o Aries. Las parts del yogas s'anomenen:

Vishkumbha
Prīti
Āyushmān
Saubhāgya
Shobhana
Atiganda
Sukarman
Dhriti
Shūla
Ganda
Vriddhi
Dhruva
Vyāghāta
Harshana
Vajra
Siddhi
Vyatīpāta
Varigha
Parigha
Shiva
Siddha
Sādhya
Shubha
Shukla
Brāhma
Māhendra
Vaidhriti

Karana

Un karana és la meitat d'un tithi. Les quatre karanas fixades són:

Kimstughna
Shakuni
Chatushpād
Nāgava

Les set karanas no fixades són:

Bava
Bālava
Kaulava
Taitula
Garajā
Vanijā
Vishti (Bhadrā)

(Rashi) Saur Maas (mesos solars)	Ritu (estació)	Mesos gregorians	Zodíac
Mesh	Vasant (primavera)	Març/abril	Aries
Vrishabh	Vasant (primavera)	Abril/maig	Taurus
Mithun	Grishma (estiu)	Maig/juny	Gemini
Karkat	Grishma (estiu)	Juny/juliol	Cancer
Simha	Varsha (monsó)	Juliol /agost	Leo
Kanya	Varsha (monsó)	Agost/setembre	Virgo
Tula	Sharad (tardor)	Setembre/octubre	Libra
Vrishchik	Sharad (tardor)	Oct/nov	Scorpius
Dhanu	Hemant (tardor-hivern)	Nov/des.	Sagittarius
Makar	Hemant (tardor-hivern)	Des/gener	Capricornus
Kumbha	Shishir (hivern-primavera)	Gener/febrer	Aquarius
Meen	Shishir (hivern-primavera)	Febrer/març	Pisces

Mesos del calendari lunisolar

Quan hi ha Lluna nova després de l'eixida del sol en un dia, es diu que el dia és el primer dia d'un mes lunar i per tant és evident que el final d'un mes lunar coincidirà amb un nou mes. Un mes lunar té de 29 a 30 dies d'acord amb el moviment de la Lluna.

Noms del mesos lunars

Hi ha dotze mesos lunars:

Els mesos lunars es divideixen en dos pakshas de 15 dies.

Hi ha també mesos de traspàs (extres, adhik)

Dia d'any nou en el calendari hindú

El dia d'any nou en el calendari lunisolar és el primer dia del shukla paksha de Chaitra.

Numeració dels anys

L'any zero, tant solar com lunisolar, d'aquest calendari és el 23 de gener del 3102 aC.BCE (del calendari gregorià)

Per exemple a la data de 18 de maig del 2005 havien passat 5106 anys del calendari hindú.

A part del sistema de numeració anterior hi ha cicles de 60 anys anomenats Samvatsaras, que comencen l'any zero:

1. Prabhava

2. Vibhava

3. Shukla

4. Pramoda

5. Prajāpati

6. Āngirasa

7. Shrīmukha

8. Bhāva

9. Yuva

10. Dhātri

11. Īshvara

12. Bahudhānya

13. Pramādhi

14. Vikrama

15. Vrisha

16. Chitrabhānu

17. Svabhānu

18. Tārana

19. Pārthiva

20. Vyaya (2006-2007)

21. Sarvajeeth (2007-2008)

22. Sarvadhāri (2008-2009)

23. Virodhi (2009-2010)

24. Vikrita

25. Khara

26. Nandana

27. Vijaya

28. Jaya

29. Manmadha

30. Durmukhi

31. Hevilambi

32. Vilambi

33. Vikāri

34. Shārvari

35. Plava

36. Shubhakruti

37. Sobhakruthi

38. Krodhi

39. Vishvāvasu

40. Parābhava

41. Plavanga

42. Kīlaka

43. Saumya

44. Sādhārana

45. Virodhikruthi

46. Paridhāvi

47. Pramādicha

48. Ānanda

49. Rākshasa

50. Anala

51. Pingala

52. Kālayukthi

53. Siddhārthi

54. Raudra

55. Durmathi

56. Dundubhi

57. Rudhirodgāri

58. Raktākshi

59. Krodhana

60. Akshaya

Eres

L'hinduisme parla de quatre eres còsmiques o Yuga:

Normalment es tradueixen com les eres d'or, d'argent, de bronze i de ferro.

Referències

↑ Chatterjee, S.K.. Indian Calendric System. Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of India, 1998.
↑ Chia Daphne and Helmer Aslaksen. «Indian Calendars: Comparing the Surya Siddhanta and the Astronomical Ephemeris» (PDF), April 2001. [Consulta: 4 abril 2004].
↑ Basham, A.L.. The Wonder that was India. Macmillan (Rupa and Co, Calcutta, reprint),, 1954. , Appendix II: Astronomy

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari hindú

Introducció al calendari hindú (pdf) Arxivat 2011-07-11 a Wayback Machine.
Comparació del Surya Siddhanta i l'astronomia per Daphne Chia (pdf, 404KB)
ISKCON visió del calendari hindú Arxivat 2009-10-17 a Wayback Machine.
Hindu Calendar / Panchang.

[1] Chatterjee, S.K.. Indian Calendric System. Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of India, 1998.

[2] Chia Daphne and Helmer Aslaksen. «Indian Calendars: Comparing the Surya Siddhanta and the Astronomical Ephemeris» (PDF), April 2001. [Consulta: 4 abril 2004].

[3] Basham, A.L.. The Wonder that was India. Macmillan (Rupa and Co, Calcutta, reprint),, 1954. , Appendix II: Astronomy

[1]

[2]

[3]