Pau V
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
| |||
| Nom original | (la) Paulus PP. V  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Camilo Borghese 17 setembre 1552 Roma | ||
| Mort | 28 gener 1621 (68 anys) Roma | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Basílica de Santa Maria Major | ||
 233è Papa | |||
| 16 maig 1605 – 28 gener 1621 ← Lleó XI – Gregori XV → | |||
| Bisbe de Jesi | |||
| 14 abril 1597 – 2 agost 1599 ← Gabriele Del Monte – Marco Agrippa Dandini → Diòcesi: bisbat de Jesi | |||
| Cardenal vicari | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya Universitat de Perusa | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1597–), prevere catòlic de ritu romà | ||
| Consagració | Climent VIII | ||
| Participà en | |||
| 8 maig 1605 | conclave de 1605 (maig) | ||
| 14 març 1605 | conclave de 1605 (març) |
||
| Família | |||
| Família | Família Borghese | ||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Pares | Marcantonio Borghese i Flaminia degli Astalli | ||
| Germans | Giovanni Battista Borghese | ||
| Parents | Scipione Caffarelli Borghese, nebot | ||
 | |||
 | |||
Nascut Camilo Borghese d'una noble família de Siena, oriünda del principat de Catalunya segons l'Armoria de Jaume Vila i els registres de l'Ajuntament de Barcelona.[1] Després de cursar estudis de dret canònic a les universitats de Perusa i Pàdua es va dedicar a l'advocacia.
L'any 1596 Climent VIII el nomenà cardenal per a passar a exercir com cardenal vicari de Roma el 1602.
A la mort de Lleó XI va ser escollit papa imposant-se a candidats en principi millor col·locats com els cardenals Cesare Baronio i Roberto Bellarmino gràcies a la seva neutralitat i equidistància entre les diferents faccions en què estava dividit el conclave. La seva primera actuació com pontífex va ser, seguint el decretat al Concili de Trento, ordenar que els bisbes que havien establert la seva residència a Roma, tornessin a establir-se en les seves respectives diòcesis.
Pau V va intentar també silenciar Galileo Galilei amb qui es va reunir l'any 1616. Galileu proclamava les teories heliocèntriques de Copèrnic i arribava a demostrar, en oposició a la doctrina de l'Església, que era la Terra la que girava entorn del sol.
Finalment, durant el seu pontificat va canonitzar Carles Borromeo i va beatificar Santa Teresa, Ignasi de Loiola Felip Neri i Francesc Xavier. Com molts altres papes, va ser acusat de nepotisme: el seu nebot, el cardenal Scipione Borghese, va disposar d'enorme poder i va consolidar la trajectòria de la família Borghese.
A Roma el papa va finalitzar completament la Basílica de Sant Pere i va millorar la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Va protegir sempre al pintor Guido Reni, i admirava particularment l'obra de Caravaggio.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa con Gens perversa (estirp perversa[2]), cita que pel que sembla, fa referència que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohèmia per l'extensió del protestantisme. Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referència que a l'escut d'armes del papa hi figuraven un drac i una àguila, animals que la creença popular considerava perversos.
Referències
modifica
- ↑ Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona (en castellà). Academia de Buenas Letras de Barcelona. Instituto de Historia de la Ciencia, 1868, p. 3 [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ Duilio Chiarle. I PAPI - I PONTEFICI E LE PROFEZIE PAPALI DI MALACHIA DA CELESTINO II A FRANCESCO - Storia e curiosità. Lulu.com, 9 agost 2013, p. 58–. ISBN 978-1-291-37952-5.