Campionat d'Europa de Motociclisme de Velocitat

campionat de motociclisme

El Campionat d'Europa de Motociclisme de Velocitat (oficialment: Road Racing European Championship) fou una competició de motociclisme de velocitat d'abast europeu que es disputà en dues etapes històriques: la primera, organitzada per la FICM (l'ens antecessor de l'actual FIM), entre el 1924 i el 1948 i la segona, organitzada per la FIM Europe (anomenada UEM fins al 2012), entre el 1981 i el 2021.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de Motociclisme de Velocitat
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM (1924–1948)
FIM Europe (1981–2021) Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
ÀmbitEuropa Modifica el valor a Wikidata
Vigència1924 – 2021 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfimjuniorgp.com Modifica el valor a Wikidata

El campionat inicial de la FICM fou l'antecessor directe de l'actual mundial de motociclisme, un campionat que es va inaugurar el 1949 un cop cancel·lat l'europeu. El campionat de la FIM Europe, en canvi, fou un dels principals planters de pilots joves per al mundial de velocitat. Amb el pas dels anys, el nou campionat d'Europa anà perdent pistonada alhora que el Campionat d'Espanya (CEV) s'anava consolidant com a un dels millors planters per al mundial, de manera que la temporada del 2014 el campionat espanyol fou reanomenat oficialment FIM CEV Repsol International Championship i a partir de la temporada del 2015, la FIM n'elevà al rang de Campionat d'Europa dues classes: Moto2 i Superbike.

A data de 2021, el campionat d'Europa es reduïa a una única classe (la Moto2 del CEV). D'ençà de la temporada del 2022, aquesta classe passà a integrar-se dins el campionat de nova creació FIM JuniorGP, el qual engloba també l'antic campionat mundial FIM CEV Moto3 Junior i la Copa d'Europa per a joves valors, la Hawkers European Talent Cup.[1]

Història

modifica
 
La Moto Guzzi 4V Corsa amb què Guido Mentasti va guanyar el campionat de 500cc el 1924

El primer Campionat d'Europa de la FICM es disputà entre 1924 i 1939. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es reprengué el 1947 i es cancel·là definitivament després de l'edició de 1948, ja que el 1949 (el mateix any en què l'entitat es va canviar el nom de FICM a FIM) donà pas al primer Campionat del Món. Les primeres edicions (de 1924 a 1937) i les dues darreres (1947 i 1948), el títol es va decidir a una sola cursa, anomenada Gran Premi d'Europa, celebrada cada any en un país diferent (el 1929 li correspongué a Catalunya i es disputà al Circuit de L'Ametlla del Vallès). Les edicions de 1938 i 1939, però, el campionat constà d'un calendari complet d'entre vuit i nou Grans Premis celebrats arreu d'Europa. Cada pilot hi obtenia punts en funció del resultat i es proclamava Campió qui més n'hagués obtingut al llarg de la temporada.

Des que la UEM tornà a instaurar el Campionat d'Europa l'any 1981, el títol es disputà a diverses curses repartides arreu d'Europa. A partir de la temporada del 2008 i fins al 2013, però, el títol europeu es va tornar a decidir a una única cursa (celebrada sempre al circuit d'Albacete, Espanya), tret de la categoria Superstock 600, la qual es va continuar desenvolupant al llarg de diverses curses i sempre en combinació amb les proves europees dels campionats del món per a motocicletes derivades de la sèrie. El 2012 s'hi va introduir la classe Moto3, tot i que aquell primer any va conviure amb la històrica classe dels 125cc (la qual va desaparèixer definitivament el 2013).

El 2014, el campionat d'Europa constà d'una única classe, Superstock 600, mentre que el 2015 se n'hi introduí una de nova, la Superstock 250. Tant l'una com l'altra es deixaren de convocar a partir de la temporada següent, 2015, quan la FIM va elevar al rang de Campionat d'Europa les classes de Moto2 i Superbike del Campionat d'Espanya (FIM CEV Repsol): els guanyadors del campionat en aquestes dues categories rebien automàticament el títol de campió d'Europa malgrat que les curses es disputaven només en circuits de l'estat espanyol.[2]

Durant els seus darrers anys d'història, les classes en què es disputava el campionat d'Europa anaren variant fins que, a partir del 2019, l'única que el componia era la de Moto2 del CEV. El 2021 se celebrà la darrera temporada del campionat d'Europa de velocitat, una competició que es cancel·là definitivament per tal d'integrar-la dins el nou campionat FIM JuniorGP, estrenat el 2022.

Llista de Campions (etapa FICM)

modifica

Font:[3]

1924 - 1939

modifica
Edició Any Cursa Circuit 500 cc 350 cc 250 cc 175 cc
I 1924 III GP de les Nacions / I GP d'Europa Monza   Guido Mentasti
(Moto Guzzi)
  Jimmie Simpson
(AJS)
  Maurice van Geert
(Rush/Blackburne)
-
II 1925 IV GP de les Nacions / II GP d'Europa Monza   Mario Revelli
(GR/JAP)
  Tazio Nuvolari
(Bianchi)
  Jock Porter
(New Gerrard)
  Mario Vaga
(Maffeis/Blackburne)
III 1926 VI GP de Bèlgica / III GP d'Europa Spa-Francorchamps   Jimmie Simpson
(AJS)
  Frank Longman
(AJS)
  Jock Porter
(New Gerrard)
  René Milhoux
(Ready/Blackburne)
IV[a] 1927 III GP d'Alemanya / IV GP d'Europa Nürburgring   Graham Walker
(Sunbeam)
  Jimmie Simpson
(AJS)
  Cecil Ashby
(OK-Supreme)
  Willy Henkelmann
(DKW)
V[b] 1928 V GP de Suïssa / V GP d'Europa Meyrin   Wal L. Handley
(Motosacoche)
  Wal L. Handley
(Motosacoche)
  Cecil Ashby
(OK-Supreme)
  Alfredo Panella
(Ladetto/Blatto)
VI 1929 VI Gran Premi d'Europa L'Ametlla del Vallès   Percy Hunt
(Norton)
  Leo Davenport
(AJS)
  Frank Longman
(OK-Supreme)
  Josef Klein
(DKW)
VII 1930 X GP de Bèlgica / VII GP d'Europa Spa-Francorchamps   Henry Tyrell-Smith
(Rudge)
  Ernie Nott
(Rudge)
  Syd Crabtree
(Excelsior)
  Yvan Goor
(DKW)
VIII 1931 XII GP de França / VIII GP d'Europa Montlhéry   Percy Hunt
(Norton)
  Ernie Nott
(Rudge)
  Graham Walker
(Rudge)
  Eric Fernihough
(Excelsior)
IX 1932 XI GP de les Nacions / IX GP d'Europa Littorio   Piero Taruffi
(Norton)
  Louis Jeannin
(Jonghi)
  Riccardo Brusi
(Moto Guzzi)
  Carlo Baschieri
(Benelli)
X 1933 IV GP de Suècia / X GP d'Europa Saxtorp   Gunnar Kalén
(Husqvarna)
  Jimmie Simpson
(Norton)
  Charlie Dodson
(New Imperial)
-
XI 1934 X Dutch TT / XI GP d'Europa Assen   Pol Demeuter
(FN)
  Jimmie Simpson
(Norton)
  Walfried Winkler
(DKW)
  Yvan Goor
(Benelli)
XII 1935 XIV GP de l'Ulster / XII GP d'Europa Clady   Jimmie Guthrie
(Norton)
  Wal L. Handley
(Velocette)
  Arthur Geiß
(DKW)
-
XIII 1936 XI GP d'Alemanya / XIII GP d'Europa Sachsenring   Jimmie Guthrie
(Norton)
  Freddie Frith
(Norton)
  Henry Tyrell-Smith
(Excelsior)
-
XIV 1937 XIII GP de Suïssa / XIV GP d'Europa Bremgarten   Jimmie Guthrie
(Norton)
  Jimmie Guthrie
(Norton)
  Omobono Tenni
(Moto Guzzi)
-
XV 1938 8 Grans Premis (del 13/6 al 25/9)   Georg Meier
(BMW)
  E A (Ted) Mellors
(Velocette)
  Ewald Kluge
(DKW)
-
XVI 1939 9 Grans Premis (del 12/6 al 8/10)   Dorino Serafini
(Gilera)
  Heiner Fleischmann
(DKW)
  Ewald Kluge
(DKW)
-
Notes
  1. El 1927 el campionat es disputà també en les cilindrades dels 1000 i els 750 cc. Els campions en foren respectivament els alemanys Josef Giggenbach (Bayerland/JAP) i Josef Stelzer (BMW).
  2. El 1928 el campionat es disputà també en la cilindrada dels 125 cc. El campió en fou el suís Paul Lehmann (Moser).

1947 - 1948

modifica
Edició Any Cursa Circuit 500 cc 350 cc 250 cc Sidecars
XVII 1947 XVII GP de Suïssa / XVII GP d'Europa Bremgarten   Omobono Tenni (Moto Guzzi)   Fergus Anderson (Velocette)   Bruno Francisci (Moto Guzzi)   Luigi Cavanna i Paolo Cavanna (Moto Guzzi)
XVIII 1948 XX GP de l'Ulster / XVIII GP d'Europa Clady   Enrico Lorenzetti (Moto Guzzi)   Freddie Frith (Velocette)   Maurice Cann (Moto Guzzi) -

Resum: Campions múltiples

modifica
Pilot Títols
  Jimmie Simpson 5 (1 x 500 cc, 4 x 350 cc)
  Jimmie Guthrie 4 (3 x 500 cc, 1 x 350 cc)
  Wal L. Handley 3 (1 x 500 cc, 2 x 350 cc)
  Percy Hunt 2 (2 x 500 cc)
  H. G. Tyrell Smith 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
  Graham Walker 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
  Omobono Tenni 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
  Ernie Nott 2 (2 x 350 cc)
  Freddie Frith 2 (2 x 350 cc)
  Frank Longman 2 (1 x 350 cc, 1 x 250 cc)
  Cecil Ashby 2 (2 x 250 cc)
  Ewald Kluge 2 (2 x 250 cc)
  Jock Porter 2 (2 x 250 cc)
  Yvan Goor 2 (2 x 175 cc)

Llista de Campions (etapa UEM)

modifica

Font:[3][4]

1981 - 1989

modifica
Any 500 cc 250 cc 125 cc 50 cc
1981   Leandro Becheroni (Suzuki)   Herbert Hauf (Yamaha)   Pierluigi Aldrovandi (MBA)   Giuseppe Ascareggi (Minarelli)
1982   Fabio Biliotti (Suzuki)   Reinhold Roth (FKN-Yamaha)   Stefano Caracchi (MBA)   Zdravko Matulja (Tomos)
500 cc 250 cc 125 cc 80 cc
1983   Peter Sköld (Suzuki)   Carles Cardús (Kobas/Rotax)   Willy Hupperich (MBA)   Hubert Abold (Zündapp)
1984   Eero Hyvärinen (Suzuki)   Gary Noel (Exactweld)   Norbert Peschke (MBA)   Richard Bay (Rupp)
1985   Marco Gentile (Yamaha)   Massimo Matteoni (Honda)   Pierfrancesco Chili (MBA)   Günter Schirnhofer (Rupp)
1986   Massimo Messere (Honda)   Hans Lindner (Rotax)   Claudio Macciotta (MBA)   Bruno Casanova (Unimoto)
1987   Manfred Fischer (Honda)   Xavier Cardelús (JJ Cobas/Rotax)   Adolf Stadler (MBA)   Julián Miralles (Derbi)
1988   Alberto Rota (Honda)   Fausto Ricci (Yamaha/Aprilia)   Emilio Cuppini (Garelli)   Bogdan Nikolov (Krauser)
1989   Peter Lindén (Honda)   Andrea Borgonovo (Aprilia)   Gabriele Debbia (Aprilia)   Jaume Mariano (Casal)

1990 - 2007

modifica
Any 250cc 125cc Supersport Superbike
1990   Leon van der Heijden (Aprilia)   Xavier Debón (JJ Cobas-Rotax)   Howard-John Selby (Yamaha)   Richard Arnaiz[a] (Honda)
1991   Max Biaggi (Aprilia)   Oliver Koch (Honda)   Luis d'Antín (Honda)   Davide Tardozzi (Ducati)
1992   Luis Carlos Maurel (Aprilia)   Juan Bautista Borja (Honda)   Stefan Scheschowitsch (Honda)   Daniel Amatriaín (Ducati)
1993   Giuseppe Fiorillo (Aprilia)   Stefano Perugini (Aprilia)   Michaël Paquay (Honda)   Terry Rymer (Yamaha)
1994   Régis Laconi (Honda)   Ivan Cremonini (Honda)   Yves Briguet (Honda)   Anders Rasmussen (Yamaha)
1995   Luca Boscoscuro[b] (Aprilia)   Lucio Cecchinello (Honda)   Michaël Paquay (Ducati)   Mario Innamorati (Ducati)
1996   Sebastián Porto (Aprilia)   Jorge Martínez, "Aspar" (Aprilia)   Fabrizio Pirovano (Ducati)   Idalio Gavira (Honda)
1997   Davide Bulega (Aprilia)   Arnaud Vincent (Aprilia)   Angelo Conti (Ducati)   Udo Mark (Suzuki)
1998   Alex Hofmann (Honda)   Max Sabbatani (Honda)   Jan Hanson (Honda) -
250cc 125cc Supersport Stocksport 1000cc
1999   Ivan Clementi (Aprilia)   Klaus Nöhles (Honda)   Sébastien Le Grelle (Suzuki)   Karl Harris (Suzuki)
2000   Riccardo Chiarello (Aprilia)   Diego Giugovaz (Aprilia)   Augustín Escobar (Honda)   James Ellison (Honda)
2001   David García (Honda)   Andrea Dovizioso (Aprilia)   Alessio Corradi (Yamaha)   James Ellison (Suzuki)
2002   Álvaro Molina (Yamaha)   Marco Simoncelli (Aprilia)   Kai Borre Andersen (Yamaha)   Vittorio Iannuzzo (Suzuki)
2003   Taro Sekiguchi (Yamaha)   Mattia Angeloni (Honda)   Matteo Baiocco (Yamaha)   Michel Fabrizio (Suzuki)
2004   Álvaro Molina (Aprilia)   Michele Pirro (Aprilia)   Tatu Lauslehto (Honda)   Lorenzo Alfonsi (Yamaha)
250cc 125cc Supersport Superstock 600cc
2005   Álvaro Molina (Aprilia)   Michele Conti (Honda)   Gilles Boccolini (Kawasaki)   Claudio Corti (Yamaha)
2006   Álvaro Molina (Aprilia)   Philipp Eitzinger (Honda)   Diego Giugovaz (Yamaha)   Xavier Siméon (Suzuki)
2007   Álvaro Molina (Aprilia)   Alen Gyorfi (Honda)   Guglielmo Tarizzo (Honda)   Maxime Berger (Yamaha)
Notes
  1. Richard Arnaiz corria amb llicència italiana
  2. Luca Boscoscuro corria amb llicència de San Marino

2008 - 2014

modifica
Any Categoria 125cc Supersport Superstock 1000cc[a] Superstock 600cc
2008 Absoluta   Lorenzo Savadori
(Aprilia)
  Ángel Rodríguez (Yamaha)   Carmelo Morales (Yamaha)   Loris Baz
(Yamaha)
Júnior   Kev Coghlan (Honda)   Xavier Siméon (Suzuki)
2009 Absoluta   Marcel Schrötter
(Honda)
  Kev Coghlan (Honda)   Carmelo Morales (Yamaha)   Gino Rea
(Honda)
Júnior   Iván Moreno (Yamaha)   Danilo Petrucci (Yamaha)
2010 Absoluta   Maverick Viñales
(Aprilia)
  Carmelo Morales (Yamaha)   Santiago Barragán (Honda)   Jérémy Guarnoni
(Yamaha)
Júnior   Albert Santamaria (Yamaha)   Enric Ferrer (Ducati)
2011 Absoluta   Romano Fenati
(Aprilia)
  Jordi Torres (Yamaha)   Iván Silva (Kawasaki)   Jed Metcher
(Yamaha)
Júnior   Alex Schacht (Honda)   Loris Baz (Kawasaki)
2012[b] Absoluta   Matteo Ferrari
(Honda)
  Jordi Torres (Yamaha)   Carmelo Morales (Kawasaki)   Michael van der Mark
(Honda)
Júnior   Oscar Climent (Yamaha)   Albert Santamaria (Kawasaki)
2013[c] Absoluta   Karel Hanika
(KTM)
  Román Ramos (Kawasaki)   Xavi Forés (Ducati)   Franco Morbidelli
(Kawasaki)
Júnior   Ángel Poyatos (Yamaha)   Guillermo Llano (Yamaha)
2014 Absoluta - - -   Marco Faccani
(Kawasaki)
Notes
  1. El 2008, la categoria Superstock 1000cc s'anomenà oficialment Stocksport 1000cc
  2. El 2012, la categoria dels 125cc s'anomenà oficialment Moto3/125cc
  3. El 2013, la categoria dels 125cc s'anomenà oficialment Moto3

2015 - 2018

modifica
Any CEV Moto2 CEV Superbike Superstock 600cc
2015   Edgar Pons (Kalex)   Carmelo Morales (Yamaha)   Toprak Razgatlıoğlu (Kawasaki)[a]
2016   Steven Odendaal (Kalex)   Carmelo Morales (Yamaha) -
CEV Moto2 Superstock 1000cc
2017   Eric Granado (Kalex) -   Michael Ruben Rinaldi (Ducati)
2018   Jesko Raffin (Kalex i Suter) -   Markus Reiterberger (BMW)
  1. El 2015 se celebrà també un campionat de Superstock 250, el guanyador del qual fou el txec Oliver Konig (Sherco)

2019 - 2021

modifica
Any CEV Moto2
2019   Edgar Pons (Kalex)
2020   Yari Montella (Speed Up)
2021   Fermín Aldeguer (Boscoscuro)

Referències

modifica
  1. Puerto, Ana. «El FIM CEV Repsol pasa a llamarse FIM Junior GP con nuevo logo incluido» (en castellà). motosan.es, 18-01-2022. [Consulta: 12 febrer 2022].
  2. «CEV: verso un 2015 ‘Mondiale’ per la Moto3, ‘Europeo’ per Moto2 e SBK» (en italià). corsedimoto.com. Editoriale L'Incontro, 23-11-2014.
  3. 3,0 3,1 «FIM Europe - 2021 Yearbook» (PDF) (en anglès). fim-europe.com. [Consulta: 14 agost 2021].
  4. «Archive» (en anglès). fim-europe.eu. [Consulta: 12 gener 2022].

Enllaços externs

modifica
  • Lloc Web oficial (anglès)
  • La velocitat al Web de la FIM Europe (anglès)
  NODES
orte 3