Canal Albert

Canal navegable de Lieja a Anvers

El Canal Albert (neerlandès Albertkanaal) és un canal de Bèlgica que connecta el Mosa i el port interior de Lieja amb l'Escalda i el port marítim d'Anvers. Té una llargada de 129,5 km. El 2016 hi van passar 40 milions de tones de mercaderies.[1]

Plantilla:Infotaula indretCanal Albert
Albertkanaal
Imatge
Canal Albert a prop de Kanne
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlbert I de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTClasse IV-VI
Inici
MunicipiLieja
LocalitzacióLieja Modifica el valor a Wikidata
Final
Anvers
LocalitzacióAnvers Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraEscalda Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 39′ 14″ N, 5° 37′ 07″ E / 50.6539°N,5.6186°E / 50.6539; 5.6186
51° 14′ 20″ N, 4° 23′ 52″ E / 51.2389°N,4.3978°E / 51.2389; 4.3978
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Escalda Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud64 m Modifica el valor a Wikidata
Resclosa6 × 3
Dimensió129,5 (longitud) km
TravessaBèlgica Bèlgica
Desnivell56 m
Història
Creació30 de juliol del 1939
Cronologia
1930-1939construcció
30 juliol 1939 obertura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Construcció31 de maig del 1930-1939

Ara la capacitat és de 9000 tones per a un vaixell i un conjunt de quatre barcasses empeses (Classe VIb), excepte per al tram més estret de Wijnegem fins al port d'Anvers que només accepta un conjunt de dues barcasses (Classe Vb). En acabar el canal Rin-Danubi el 1962, el port d'Anvers es troba connectat amb el mar Negre.

Tret de la navegació, el canal té un paper important per al proveïment d'aigua potable de l'aglomeració d'Anvers.[2] És alimentat per l'aigua del Mosa. L'estiu el cabal del Mosa sovint força baix i no es pot captar prou aigua. Per això a les rescloses d'Ham i Olen es van crear estacions de bombatge úniques al món: per escassesa d'aigua bomben l'aigua necessària per mantenir el nivell del canal, per excés d'aigua serveixen de central hidroelèctriques, amb la qual s'alimenta les instal·lacions de les rescloses. A més, produeixen un excedent d'electricitat que correspon al consum anual d'un miler de famílies. Es projecta equipar les altres rescloses amb el mateix sistema quan seràn modernitzades.[1]

Història

modifica
 
L'inici del Canal Albert al port de Monsin a Lieja
1. camí de sirga
2. pont Marexhe
3. Canal Albert
4. Monument Albert I
5. Central hidràulica
6. Pont barrage
7. Mosa
 
Dàrsena coberta a la vora del canal a Lieja
 
El Canal Albert a Hasselt

El canal va construir-se del 1930 al 1939 i inaugurar-se el 30 de juliol de 1939. La situació política inestable a la vetlla de la Segona Guerra Mundial va diferir-ne la posada en servei una primera vegada a l'inici del 1940.[3]

Poc després gairebé totes les rescloses i ponts es van dinamitar per a dificultar -en va- el pas a l'exèrcit alemany. El canal es va reobrir el 1946. Inicialment era concebut per a embarcacions fins a 2000 tones. Aviat va atènyer la seva capacitat màxima i un gran projecte de modernització i d'eixamplament va realitzar-se als anys 1960-1970. El 1940, calien set dies per a navegar de Lieja a Anvers, avui només 18 hores. Moltes indústries noves van establir-se als marges del canal que esdevingué una llarga però estreta zona industrial.

El canal es connecta amb el Netekanaal, el canal Dessel-Turnhout-Schoten, el canal Bocholt-Herentals i canal Briegden-Neerharen a Flandes i canal de Lanaye, canal Haccourt-Visé i el canal de Monsin a Valònia.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Modernisering van het Albertkanaal» (en neerlandès). De Scheepvaart, 2017. Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. «De Watergroep sluit contract af met water-link in Vlaams-Brabant». Waterlink, 23-11-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 12 febrer 2017].
  3. «Het Albertkanaal». A: De Milieuboot (en neerlandès). 

Bibliografia

modifica
  • de Vos, Luc; Decat, Frank; van Duyse, Dirk. De militaire funktie van het Albertkanaal. Navorsings- en Studiecentrum voor de Geschiedenis van de Tweede Wereldoorlog, 1989, p. 56. 
  • Delmer, Alexandre. La valeur économique dúne grande voie navigable: le Canal Albert (en francès). Impr. G. I. G., 1952, p. 50. 
  • Pinxten, K. Het Albertkanaal: zijn economische beteekenis voor Vlaanderen. Standaard-boekhandel,, 1936, p. 94 (núm. 6 de Katholieke Vlaamsche hoogeschooluitbreiding). 
  • Le Canal Albert: chronique d'une modernisation achevée sur le secteur wallon (en francès). Ministère Wallon de l'équipement et des transports, 2000, p. 237 (tom 3 de Traces). ISBN 9782804603748. 
  NODES
os 11