Capitania de São Vicente
La Capitania de São Vicente va ser una de les subdivisions administratives del territori brasiler en el període colonial de l'Amèrica Portuguesa, creada el 1534 -juntament amb les altres tretze capitanies hereditàries- pel rei de Portugal, Juan III.[1][2] El seu primer titular va ser Martim Afonso de Sousa.[3] Les capitanies van ser una entitat semiautònoma fins al 1548, quan van ser considerades com una subdivisió subordinada a l'Estat del Brasil pel nou Reglament General de la colònia.[4]
| Tipus | capitania  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | São Vicente (–1683) São Paulo (1683–) | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1534 (Gregorià) | ||||
| Dissolució | 1709 | ||||
Va destacar entre les capitanies del sud per la seva relativa prosperitat al segle xvi. Va ser una de les poques en què la colonització no es va produir únicament a la franja costanera, sinó també a l'interior. Les plantacions de canya de sucre no hi van prosperar, com va succeir al litoral nord-est.[5]
São Vicente va ser dissolta el 1709 i incorporada a la nova capitania de São Paulo i Mines d'Or.[6]
Història
modifica
(Benedito Calixto de Jesus, 1900)
Va acollir el primer poble de la colònia, São Vicente, fundat el 1532. L'assentament en aquesta capitania es va iniciar gràcies a nàufrags i exiliats, que van fundar petits ports principalment per a la venda d'esclaus.[7] A més de la vila de São Vicente, es van anar fundant progressivament altres assentaments, com Santos, São Paulo, Sant'Ana de Mogi, entre d'altres.[8] El 1536 va tenir lloc la Guerra d'Iguape, el primer enfrontament entre els imperis portuguès i espanyol a l'Amèrica Llatina.[9] Brás Cubas, un dels fundadors de Santos, va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la capitania. De família noble, va arribar al Brasil amb Martim Afonso de Sousa i va governar la Capitania de São Vicente dues vegades (del 1545 al 1549 i del 1555 al 1556).[10]
La colonització de la Capitania de São Vicente es va produir per dos motius: en primer lloc, calia defensar les terres brasileres dels atacs d'altres regnes europeus, i per això calia poblar-les. São Vicente corria el risc de ser perdut pels portuguesos, ja que es trobava a prop de zones sota domini castellà i també de Rio de Janeiro, on els francesos hi havien establert una colònia; a més de ser una porta d'entrada a l'estuari del riu de la Plata.[1] En segon lloc, des d'allà van emprendre la recerca d'or i plata, en definitiva, la recerca d'El Dorado; Això va atraure molts portuguesos que es van aventurar a l'interior de la capitania, a la recerca d'or.[11]
Originàriament la capitania constava de dos trams: el tram sud, de Bertioga a Cananéia; i el tram nord, de Macaé a Caraguatatuba. El territori estava interromput per la Capitania de Santo Amaro.[5] La part septentrional no estava sent desenvolupada per Sousa, i una secció va ser segregada el 1567, creant la Capitania Reial de Rio de Janeiro sota el comandament de Salvador Correia de Sá.[12] La capitania de Santo Amaro va recaure en les mateixes mans que la de São Vicente, formant una unió de facto. Un conflicte en la successió de les capitanies, en la dècada del 1620, va acabar amb la formació de la Capitania d'Itanhaém, que es corresponia principalment amb l'actual costa sud paulista (malgrat hi ha dubtes sobre el seu reconeixement oficial).[13]
El 22 de març de 1681, el titular de la capitania (Luís Álvares de Castro, marquès de Cascais), va transferir la capital a São Paulo -encara coneguda com São Paulo dos Campos de Piratininga. El canvi es formalitzaria el 23 d'abril de 1683, amb grans celebracions públiques.[14][15]
Tot i ser una de les capitanies més riques del sud, São Vicente no va poder competir amb la indústria sucrera al nord-est.[5] Això va obligar als bandeirantes a explorar l'interior del continent, cercant noves alternatives per a la supervivència.[16] Sumat al cicle de la plata a Rio de Janeiro (que subministrava esclaus per a l'explotació de plata a Potosí, Bolívia)[17] va contribuir a estendre els límits de l'Amèrica portuguesa cap al sud i centre-oest. Gràcies a l'acció d'aquests pioners, el territori ocuparia aproximadament el que avui són els estats de Santa Catarina, Paraná, São Paulo, Minas Gerais, Goiás, Tocantins, Mato Grosso do Sul, Mato Grosso i Rondônia.[18][19]
La descoberta d'or va provocar greus incidents entre els habitants de São Vicente i els nous colons que arribaven des del port de Rio per participar dels inicis del cicle de l'or (els emboabas), que van desembocar en la Guerra dels Emboabas (1707-1709).[20][21] La corona portuguesa va resoldre-ho adquirint la Capitania de São Vicente al Marquès de Cascais i fusionant-la amb la Capitania de Paranaguá, refundades en la nova capitania de São Paulo i Mines d'Or.[6][18]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Historia da colonização portuguesa do Brasil (en portuguès). Porto: Litografia Nacional, 1921. Arxivat 2022-12-31 a Wayback Machine.
- ↑ Linhares, Maria Y.; Silva, Francisco Carlos Teixeira da. História Geral do Brasil (en portuguès). Elsevier, 2016. ISBN 978-85-352-8543-7. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ «O Sistema de Capitanias Hereditárias» (en portuguès brasiler). Multirio. Arxivat de l'original el 2023-08-11. [Consulta: 25 octubre 2023].
- ↑ da Silva Martins Filho, Ives Gandra «O Ordenamento jurídico brasileiro». Revista do Ministério Público do Trabalho, 9-1999, pàg. 56-69. Arxivat de l'original el 2023-10-26. ISSN: 1983-3229 [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Silva, Daniel Neves. «Capitanias hereditárias: como funcionavam, fracasso, mapa» (en portuguès brasiler). UOL. Arxivat de l'original el 2023-10-26. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Martins, Tarcisio José. Minas Gerais: Capitania de São Paulo e Minas do Ouro (en portuguès). Tejota Editor (MG Quilombo Editora Ltda.), 2021. ISBN 978-65-00-31495-3. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Prado, João Fernando de Almeida. São Vicente e as capitanias do Sul do Brasil, as origens, 1501-1531: história da formação da sociedade brasileira (en portuguès brasiler). Companhia Editora Nacional, 1961. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Silva, José Benedito da. «Retrato de uma época 2: Municípios pioneiros perdem espaço» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 26-08-2001. Arxivat de l'original el 2024-01-13. [Consulta: 25 octubre 2023].
- ↑ Varnhagen, Francisco Adolfo de. História geral do Brazil, antes da sua separação e independência de Portugal (Volume 1, 2. ed.) (en portuguès). Rio de Janeiro: E. e H. Laemmert, 1877, p. 165-166.
- ↑ Bueno, Eduardo. Capitães do Brasil : a saga dos primeiros colonizadores (en portuguès brasiler). Objetiva, 1999. ISBN 978-85-7302-252-0. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Ormazabal, Estebe. «La historia de Brasil y algunos vascos: acercamiento a una gran desconocida» (en castellà). Euskonews. Arxivat de l'original el 2023-10-26. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ «Salvador Correia de Sá e Benavides» (en castellà). Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2023-10-26. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ «Os Donatarios das Capitanias de São Vicente, Santo Amaro e Itanhaen» (en portuguès brasiler). Revista do Instituto Histórico e Geográfico de São Paulo. Instituto histórico e Geográfico de São Paulo, 1915, pàg. 487-526. Arxivat de l'original el 2024-05-21 [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ «São Paulo. História & Fotos» (en portuguès brasiler). IBGE. Arxivat de l'original el 2023-12-22. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ Neves, Cylaine Maria das. A vila de São Paulo de Piratininga: fundação e representação (en portuguès brasiler). Annablume, 2007, p. 18. ISBN 978-85-7419-779-1. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Junior, Alfredo Ellis. O bandeirismo paulista e o recúo do meridiano: pesquizas nos documentos quinhentistas e setecentistas publicados pelos governos estadual e municipal (en portuguès brasiler). Companhia editora nacional, 1934. Arxivat 2023-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ Borucki, Alex «250 años de tráfico de esclavos hacia el Río de la Plata De la fundación de Buenos Aires a los «colonos» africanos de Montevideo, 1585-1835» (en castellà). Claves. Revista de Historia, 7, 12, 26-07-2021, pàg. 255–290. Arxivat de l'original el 2023-10-26. DOI: 10.25032/crh.v7i12.11. ISSN: 2393-6584 [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ 18,0 18,1 Taunay, Afonso de Escragnolle. História geral das bandeiras paulistas: A Capitania de São Paulo e Minas do Ouro. Bandeirantes em terras do Rio de Janeiro e Espirito Santo. Os primeiros anos de Culabá e Matto Grosso (en portuguès brasiler). Typ. Ideal, H.L. Canton, 1949. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Machado, Maria Márcia Magela; Renger, Friedrich Ewald «Os primórdios da ocupação de Minas Gerais em mapas». Revista Brasileira de Cartografia, 67/4, 2015, pàg. 759-771. Arxivat de l'original el 2023-10-26 [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ Soares de Melo, José. Emboabas (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo, 1979. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Canabrava Barreiros, Eduardo. Episódios da Guerra dos Emboabas e sua geografia (en portuguès brasiler). Editora Itatiaia, 1984. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.