Carícies

Carícies és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons i estrenada el 1997. Basada en «Reigen» («La ronda») d'Arthur Schnitzler, parla de temes com les relacions de parella o de família a través de personatges que s'enfronten a sentiments intensos que no aconsegueixen materialitzar-se en carícies.

Carícies

Fitxa
Direcció	Ventura Pons i Sala
Protagonistes	Rosa Maria Sardà i Tàmaro Julieta Serrano i Romero Agustín González Sergi López i Ayats Mercè Pons i Veiga Jordi Dauder i Guardiola David Selvas i Jansana Laura Conejero Montserrat de Salvador i Deop Naím Thomas Roger Coma i Estruch
Producció	Ventura Pons i Sala
Guió	Ventura Pons i Sala i Sergi Belbel i Coslado
Música	Carles Cases i Pujol
Fotografia	Jesús Escosa
Muntatge	Pere Abadal i Morató
Productora	Els Films de la Rambla
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1997
Durada	94 min
Idioma original	català
Color	en color
Descripció
Basat en	Carícies
Gènere	comèdia, cinema romàntic i drama
Lloc de la narració	Barcelona

Argument

Barcelona serveix d'escenari dels onze diàlegs i discussions en els quals els successius personatges descobreixen episodis de les seves vides, les seves pors, desitjos i frustracions. Comença amb la violenta baralla d'un matrimoni. A continuació la dona es troba amb la seva mare que està començant a sentir la senilitat i es posen d'acord que és millor internar-la en una residència d'avis. Allà li explica la seva companya d'habitació lesbiana com es va quedar embarassada sent jove. Després la companya visitarà el seu germà que és un sense llar pertorbat que l'odia per haver-se embolicat amb la seva esposa en el passat. Després de la trobada el captaire és atracat per un jove drogoaddicte. Posteriorment, el noi que viu en l'ombra del seu germà mort parla amb el seu pare amb el qual sembla tenir una estranya relació. Més tard el pare trenca amb la seva amant a l'estació de tren. Ella visitarà el seu pare amb qui no s'entén. I el pare després té una trobada amb el seu jove amant, després de la qual el jove soparà amb la seva mare. Es tanca el cicle quan el veí, el marit de la primera escena ve a demanar-li una mica d'oli i la mare li cura les ferides de la baralla.

Repartiment

• David Selvas: Home jove
• Laura Conejero: Dona jove
• Julieta Serrano: Dona gran
• Montserrat Salvador: Dona vella
• Agustín González: Home vell
• Naím Thomas: Nen
• Sergi López: Home
• Mercè Pons: Noia
• Jordi Dauder: Home gran
• Roger Coma: Noi
• Rosa Maria Sardà: Dona

Crítica

• Té una bellesa estàtica de cinema experimental"
• "11 històries d'amor, desamor i simple afecte. Tan irregular com vibrant, tan inaudita com vivificadora

Enllaços externs

• Fitxa de la pel·lícula, a VenturaPons Arxivat 2006-12-05 a Wayback Machine.