Card girgoler
El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella, panical campestre o centcaps[1] (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.
Eryngium campestre  | |
|---|---|
 Aspecte de la inflorescència | |
 Aspecte d'un capítol florit | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Eryngium |
| Espècie | Eryngium campestre L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Varietats | |
| |
Distribució
modificaEs troba a la conca del Mediterrani fins al Caucas i d'Europa Central fins a Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)
Morfologia
modificaPlanta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent. La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).
Usos
modificaAntigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tota mena de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eren una hortalissa. Conté olis essencials, saponines i tanins.
