Cariàtide
Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural[1] en aguantar el pes de la coberta amb el cap.[2] Els primers exemples coneguts es van trobar a Delfos i d'allà la moda es va estendre al territori grec i va trobar la seva màxima popularitat amb els romans.[3] Van tornar de moda des del Renaixement i en l'arquitectura barroca i neoclàssica.[4] La cariàtide «la bugadera» de Gaudí al Park Güell n'és un exemple modernista.[1]
En documents grecs contemporanis de la construcció de l'Erectèon (409 aC) es parla de kórai (nenes o verges).[3] La paraula cariàtide és relativament recent tot i provenir del grec antic (Καρυάτις, plural: Καρυάτιδες). La ciutat de Caryae tenia un temple dedicat a Àrtemis Caryatide i un festival molt antic durant el qual dones ballaven en honor de la deessa. És probablement aquest ball que va inspirar la paraula.[5]
El primer esment escrit del mot "cariàtide" es troba en una explicació tardana del romà Vitruvi (segle i aC) que no té cap credibilitat.[5] Al seu tractat De arquitectura escriu que «arquitectes han de conèixer la història»[6] i explica que el mot provindria de la ciutat de Caryae a Lacònia. Durant la invasió persa, després de la Batalla de les Termòpiles (480 aC), es van aliar als perses; quan aquests foren derrotats i expulsats pels grecs, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. Artistes haurien esculpit des d'aleshores dones portant càrrecs, com a símbol del càstig perpetu de les traïdores de la pàtria.[3] L'ús arquitectònic de columnes amb forma femenina, però, és molt anterior al conflicte bèl·lic.[5]
Altres formes humanes amb funció estructural
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Cariàtide». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cariàtide». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Mylonas Shear, Ione «Maidens in Greek Architecture : The Origin of the « Caryatids »» (en anglès). Bulletin de Correspondance Hellénique, 123, 1, 1999, pàg. 65–85. DOI: 10.3406/bch.1999.7211.
- ↑ Janer Torrens, Antoni «Pobres Cariàtides!». Ara Balears, 24-03-2014. Arxivat de l'original el 2020-02-25 [Consulta: 25 febrer 2020]. Arxivat 2020-02-25 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Smith, William. «Ca'ryae, Κάρυαι». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ Plommer, Hugh «Vitruvius and the origin of Caryatids» (en anglès, llatí). The Journal of Hellenic Studies, 99, 11-1979, pàg. 97–102. DOI: 10.2307/630634. ISSN: 0075-4269. «Historias autem plures novisse oportet»
Enllaços externs
modifica
- Cap de cariàtide del segle xix per Damià Campeny: «Cap de cariàtide». Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- «Cultura restaura les cariàtides i els capitells de la Casa-Museu Blasco Ibáñez». Viu València, 25-10-2019.