Carl Theodor Dreyer

Carl Theodor Dreyer
	(1965)
Biografia
Naixement	3 febrer 1889 ; Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	20 març 1968 (79 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Causa de mort	pneumònia
Activitat
Lloc de treball	Dinamarca ; Regne de Dinamarca
Ocupació	director de cinema, muntador, guionista, realitzador
Activitat	1919 - 20 març 1968
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Premis
	(1955) Lleó d'Or, per l'obra La paraula ;
Lloc web	carlthdreyer.dk

Carl Theodor Dreyer (Copenhaguen, 3 de febrer de 1889 - Copenhaguen, 20 de març de 1968) fou un director de cinema i guionista danès, considerat un dels principals creadors de l'art cinematogràfic.^[1] Tot i que la seva carrera es va estendre des de la dècada de 1910 fins als dècada de 1960, la seva meticulositat, el seu perfeccionisme i la seva obstinada devoció pel seu propi art, van fer que la seva producció fos escassa. Amb tot, va produir alguns dels clàssics perdurables del cinema internacional.^[2]

Biografia

Dreyer va ser un fill il·legítim nascut a Copenhaguen, Dinamarca, i aviat va quedar orfe. Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l'educació rebuda segurament va ser molt influent en els temes de molts dels seus films.

De jove va treballar com a periodista; la seva vocació potser la va trobar escrivint els intertítols d'alguns films muts i més endavant escrivint guions. El seu debut com a director va tenir un èxit limitat. La fama li va arribar amb el film Du skal ære din hustru (Honraràs la teva esposa), el 1925. L'èxit aconseguit al seu país es va convertir en un triomf enorme a França, i la Société Genérale des Films li va encarregar un film sobre l'heroïna nacional: Joana d'Arc. El film, La Passion de Jeanne d'Arc, en què també va participar en el muntatge, es va estrenar el 1928 i es va convertir en el seu primer gran clàssic. Va escriure el guió amb l'ajut de Michel Champion, treballant amb les transcripcions originals del procés a Joana d'Arc, i va crear una obra mestra emocionant, amb influències tant del realisme com de l'expressionisme cinematogràfic.

El seu film següent va ser El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey, 1932), una meditació surrealista sobre la por. En aquesta història, la lògica cedeix el pas a les emocions i a l'atmosfera, en què un home protegeix les seves dues germanes d'un vampir. El film conté moltes imatges inoblidables, com aquella de l'heroi que somia el seu mateix enterrament, i aquella altra de l'animal assedegat de sang sobre el rostre d'una de les germanes mentre ella està segrestada per l'encantament del vampir. El film era originàriament mut, però se li van anar afegint diàlegs mitjançant el doblatge.

Cap d'aquests dos films van ser un èxit a les taquilles, i Dreyer no va tornar a dirigir un altre film fins al 1943, amb Dinamarca sota l'ocupació nazi, en què va fer Dies Irae, que tracta de la hipocresia dels que condemnaven les bruixes. Amb aquest film Dreyer va fixar l'estil que marcaria la seva obra en l'època sonora: composicions molt cuidades, una crua fotografia en blanc i negre i preses molt llargues.

El 1955 va rodar Ordet (La paraula), basada en l'obra homònima de Kaj Munk. El film combina una història d'amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. Aquest film li va valdre el Lleó d'or al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1955.^[3]

La seva última obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement és inferior als films anteriors, el resultat ens mostra una espècie de testament artístic, ja que el film tracta d'una dona que, al llarg dels alts i baixos de la seva vida, mai es penedeix de les decisions que ha pres.

Dreyer va morir a Copenhague als 79 anys. El documental Carl Th. Dreyer: Min Métier conté records d'aquelles persones que el van conèixer més bé.

Filmografia

Com a director

Præsidenten (1919)
'La vídua del pastor (Prästänkan) (1920)
Pàgines del llibre de Satanàs (Blade af Satans bog) (1921)
Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921)
Vet aquí que una vegada (Der var engang) (1922)
Michael (Mikaël) (1924)
El senyor de la casa (Du skal ære din hustru) (1925)
La nòvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925)
Passió i mort de Joana d'Arc (1928)
El vampir (Vampyr – Der Traum des Allan Gray) (1932)
Jungla Negra (L'esclave blanc) (1936)
Mødrehjælpen (1942)
Vredens Dag (1943)
Dos éssers (Två människor) (1945)
L'aigua al camp (Vandet på landet) (1946)
Kampen mod kræften (1947)
Landsbykirken (1947)
De nåede færgen (1948)
Thorvaldsen (1949)
El pont de Storstrom (Storstrømsbroen) (1950)
Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954)
La paraula (Ordet) (1955)
Gertrud (1965)

Com a guionista

Bryggerens datter (1912)
Hans og Grethe (1913)
Balloneksplosionen (1913)
Krigskorrespondenter (1913)
Chatollets hemmelighed (1913)
Ned Med Vaabnene (1914)
Juvelerernes skraek (1915)
Penge (1915)
Den hvide djævel (1916)
Den skønne Evelyn (1916)
Rovedderkoppen (1916)
En forbryders liv og levned (1916)
Guldets gift (1916)
Pavilionens hemmelighed (1916)
Den Mystiske selskabsdame (1917)
Hans rigtige kone (1917)
Fange no. 113 (1917)
Hotel Paradis (1917)
Lydia (1918)
Glaedens dag (1918)
Præsidenten (1919)
Gillekop (1919)
Grevindens ære (1919)
La vídua del pastor (Prästänkan) (1920)
Pàgines del llibre de Satanàs (Blade af Satans bog) (1921)
Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921)
Vet aquí que una vegada (Der Var Engang) (1922)
Desig del cor (Mikaël) (1924)
Du skal ære din hustru (1925)
La nòvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925)
La Passion de Jeanne d'Arc (1928)
El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932)
Mødrehjælpen (1942)
Dies Irae (Vredens Dag) (1943)
Dos éssers (Två människor) (1945)
L'aigua al camp (Vandet på landet) (1946)
Kampen mod kræften (1947)
De gamle (1947)
Landsbykirken (1947)
De nåede færgen (1948)
Thorvaldsen (1949)
El pont de Storstrom (Storstrømsbroen) (1950)
Shakespeare og Kronborg (1950)
Rønnes og Nexøs genopbygning (1954)
Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954)
Ordet (1955)
Noget om Norden (1956)
Gertrud (1965)

Referències

↑ Drouzy, Martin. «Carl Theodor Dreyer» (en castellà). Universitat de València. [Consulta: 21 novembre 2021].
↑ «Carl Theodor Dreyer». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
↑ Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 103. ISBN 0198742428.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Theodor Dreyer

[1] Drouzy, Martin. «Carl Theodor Dreyer» (en castellà). Universitat de València. [Consulta: 21 novembre 2021].

[2] «Carl Theodor Dreyer». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].

[3] Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 103. ISBN 0198742428.

[1]

[2]

[3]