Castanyola
|
Aquest article tracta sobre el peix. Vegeu-ne altres significats a castanyola (planta) i castanyoles. |
La castanyola o saputa (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.[1] La castanyola és l'única espècie de la seva família que viu en les aigües dels Països Catalans.[2]
Brama brama  | |
|---|---|
 Il·lustració d'una castanyola (circa 1887) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 195091 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Bramidae |
| Gènere | Brama |
| Espècie | Brama brama (Bonnaterre, 1788) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Sparus brama |
A Eivissa es diu caputa es fa servir el mot castanyola per un altre peix, la ballesta o el surer.[3][4][5]
Descripció
modificaTé una talla màxima de 70 cm i pesa fins a 6 kg. El cos és oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment, amb una línia lateral que segueix el perfil del cos. Té un front bombat i un rostre molt curt que confereixen al seu cap un perfil arrodonit, amb ulls molt grossos.[6] És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre. Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[7] Morro molt curt amb una boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc. La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.[8]
L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs. L'anal és llarga. Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal. Les pèlviques són les més petites. La caudal és bifurcada. El ventre és platejat.
Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies. S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.[6]
És pelàgic d'aigües profundes i oceànic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, però pot arribar fins als 1.500-2.000 m. A més de la mar Mediterrània, es troba a l'oceà Atlàntic (des de Noruega a Sud-àfrica), a l'oceà Índic i al sud de l'oceà Pacífic.
Reproducció
modificaAl Mediterrani es reprodueix a l'estiu, d'agost a setembre. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.
Pesca i consum
modifica
És un peix semigràs, del qual la és molt apreciada.[9] Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.[2] Té un elevat contingut proteic, però no arriba a ser un peix blau (que té més del 5% de greixos). Té vitamines de diferents tipus, però sobretot B12. També és ric en minerals com fòsfor, magnesi i potassi.[3] A les Pitiüses és poc apreciada perquè sol portar paràsits inclosos en la massa muscular, que tanmateix no són perillosos des del punt de vista sanitari.[5] Se'n pesquen pocs als País Valencià.[10]
Referències
modifica- ↑ «Castanyola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Castanyola». Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural – Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Fàbrega, Jaume. «Castanyola, saputa,“japuta”…». VilaWeb, 28-02-2019.
- ↑ Castelló Escandell, Josep; Marí Muñoz, Joan. «castanyola». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Castelló Escandell, Josep. «caputa». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ 6,0 6,1 de Sostoa, Adolf; Casals, Frederic; et alii. «Els bràmids: castanyola». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Enciclopèdia.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier; Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. 1. ed. Mallorca: Editorial Moll, 2000, p. 161-162 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 84-273-6013-4.
- ↑ «Castanyola». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca, s.d. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Peix semigràs, exemples i recomanacions de consum responsable». Associació de Naturalistes de Girona, 10-11-2016. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ El 2020 se'n van pescar al País Valencià 766 kg, poc o gaire en comparació amb les 6000 tones d'anxova. «Peix fresc procedent de pesca extractiva». Comercialització per espècies. Generalitat Valenciana. [Consulta: 5 agost 2021].
Bibliografia
modifica- Mackintosh, A.L.; Reed, CC; Nunkoo, MAI; King, Ph.; et alii «Macroparasites of angelfish Brama brama (Bonnaterre, 1788) in the southern Benguela Current ecosystem» (en anglès). African journal of marine science, 2018, pàg. 245-252. ISSN: 1814-2338.
Enllaços externs
modifica- Faure Julián, Pepi. «Castanyola amb suc i pèsols». La web de les receptes en català. [Consulta: 5 agost 2021].
- Puig, Lola. «Escabetx de castanyola». SOS peix. [Consulta: 5 agost 2021].