Catedral de Pàdua
La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de la ciutat i de la diòcesi de Pàdua, almenys des del segle iv. La catedral basílica, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu té el títol de basílica menor i també és parròquia. A l'interior es venera el cos de sant Daniel de Pàdua i sant Gregorio Barbarigo. L'edifici actual data del segle xvi. Té vista sobre la Piazza Duomo. Junt es troba el complex del bisbat.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Assumpció de Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral i basílica menor | |||
| Construcció | Segle IV - 1551 - | |||
| Consagració | 1754 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Bó | |||
| Estil arquitectònic | Renaixement - Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pàdua (Itàlia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Pàdua | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Festivitat | Assumpció | |||
| Lloc web | diocesipadova.it | |||
Història
modificaÉs el tercer edifici construït al mateix lloc. El primer va ser erigit després de l'Edicte de Milà l'any 313 i destruït per un terratrèmol el 3 de gener de 1117. Va ser reconstruït en estil romànic: es pot veure com era l'església medieval als frescs de Giusto de Menabuoi a l'annex del Baptisteri.[2]
A la darreria del segle xv, el bisbe Pietro Barozzi, volia una catedral «més moderna».[3] Els mestres d'obres Andrea da Valle i Agostino Righetto, van dissenyar els plans, i s'hi van inspirar en una maqueta de Michelangelo Buonarroti que Barozzi havia portat d'una visita a l'obra del Sant Pere de Roma. El capítol va aprovar el projecte el 2 de gener de 1551 u el cardenal Francesco Pisani va beneir la primera pedre el 6 de maig de 1552. L'edifici en estil renaixentista té nogensmenys molt en comú amb les esglésies de Pàdua anteriors. Les obres van allargar-se fins el 1754 quan va ser consegrada pel cardenal Carlo Rezzonico, i la façana va quedar inconclusa.[3]
Referències
modifica- ↑ Poletti, Silvana; Formenton, G. Padova. Storia, arte, cultura (en italià). Pàdua: Medoacus, 2004, p. 260. ISBN 978-8895429106.
- ↑ Poletti, 1999, p. 64-67.
- ↑ 3,0 3,1 Parodi, Patrizia «270° Anniversario della Dedicazione. La Cattedrale di Padova Celebra la Sua Storia e Significato» (en italià). La Difesa, 25-08-2024.
Bibliografia
modifica- Zampieri, Girolamo; et alii. La cattedrale di Padova: archeologia, storia, arte, architettura (pdf) (en italià). Roma: L'Erma di Bretschneider, 2016, p. 459 (Le chiese monumentali padovane núm. 5). ISBN 978-88-913-1016-3.
