Changsha

Changsha
Tipus	ciutat-prefectura i gran ciutat
Localització
	28° 12′ N, 113° 00′ E / 28.2°N,113°E
Estat	República Popular de la Xina
Província	Hunan
Capital de	Hunan
Capital	Yuelu District (en)
Conté la subdivisió	Changsha County (en) ; Furong District (en) ; Kaifu District (en) ; Liuyang ; Ningxiang City (en) ; Tianxin District (en) ; Wangcheng District (en) ; Yuelu District (en) ; Yuhua District (en)
Població humana
Població	8.154.700 (2018) (690,14 hab./km²)
Geografia
Superfície	11.815,96 km²
Altitud	63 m
Organització política
Membre de	Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Identificador descriptiu
Codi postal	410000–410999
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	0731
Altres
Agermanament amb	Arezzo ; Saint Paul ; Friburg ; Augsburg ; Kimberley ; Kagoshima (1982–); Malaca (2004–); Mahiliou (2020–)
Lloc web	changsha.gov.cn

Changsha (xinès tradicional: 長沙, xinès simplificat: 长沙, pinyin: Changsha, literalment: Llarg banc de sorra) és una ciutat-prefectura capital de la província de Hunan a la República Popular de la Xina. Ocupa una àrea d'11.819 km² i la seva població metropolitana és de 7.044.118 habitants i neta de 2.131.620 (2010).

Administració

La ciutat prefectura de Changsha es divideix en 6 districtes, 1 ciutat-municipi i 2 comtats.

Districte Furong (芙蓉区)
Districte Tianxin (天心区)
Districte Yuelu (岳麓区)
Districte Kaifu (开福区)
Districte Yuhua (雨花区)
Districte Wangcheng (望城区)
Ciutat Liuyang (浏阳市)
Comtat Changsha (长沙县)
Comtat Ningxiang (宁乡县)

Història

Molt probablement la ciutat ja era un assentament en el primer mil·lenni aC. L'any 202 aC ja era una ciutat fortificada. Durant la dinastia Han, va ser la capital del regne de Changsha.

Durant la dinastia Song la ciutat va adquirir el rang de comtat. Va ser també durant aquest període quan es va fundar l'Acadèmia Yuelu en la qual va fer classes el filòsof Zhu Xi. Aquesta escola va ser destruïda pels mongols i reconstruïda durant la dinastia Ming. El 1903 va esdevenir l'Institut de Hunan i alguns edificis es van restaurar entre 1981 i 1986 seguint l'estil arquitectònic dels Song.

El tractat de Xangai de 1903 signat per la Xina i el Japó va obrir la ciutat al comerç estranger. Els primers anys del líder Mao Zedong estan íntimament vinculats a la ciutat.^[1] Mao estudiar a Changsha, ciutat a la qual va retornar per exercir de professor entre 1920 i 1923.

Entre 750 i 1100 Changsha va tenir un paper important en el comerç i la seva població va augmentar considerablement. Sota la dinastia Qing, des de 1664, va ser la capital de la província Hunan, i va ser un dels principals mercat d'arròs. Va ser assetjada durant la Rebel·lió dels Taiping, però mai no va caure. Fou escenari d'importants batalles en la Segona Guerra Sinojaponesa de 1937-1945, incendiada per Chiang Kai-shek el 1938^[2] i va ser ocupada breument pels japonesos. Reconstruïda a partir de 1949, la ciutat és ara un important port i centre comercial i industrial. Aquesta ciutat va ser triada el 2013 per acollir l'Sky City, el gratacel més gran del món amb 838 metres i 200 plantes.

Economia

La població de Changsha gairebé es va triplicar entre l'inici de la seva reconstrucció el 1949 fins a principis de 1980. La ciutat és ara un port important, que mobilitza arròs, cotó, fusta i bestiar, és un centre de molta d'arròs i també d'extracció d'oli, te, tabac i processament de carn. La seva indústria tèxtil produeix filats de cotó i teixits. Produeix químics agrícoles i fertilitzants. Per la ciutat passa la via fèrria que va de Hankou a Guangzhou.

Metro

El metro de Changsha és el projecte de sistema de transport massiu per a la ciutat, una xarxa de sis línies. Les dues primeres línies en construcció estan previstes per obrir el 2015. La línia 1 va de nord a sud i la línia 2 va d'oest a est.

Aeroport

L'aeroport de la ciutat és l'Aeroport Internacional de Changsha Huanghua (长沙黄花国际机场) Situat a uns 20 quilòmetres del centre de la ciutat al comtat Huanghua, l'aeroport compta amb dos edificis terminals i actualment és un dels aeroports amb més trànsit al país. És el segon aeroport que serveix per Changsha i s'utilitzen principalment per a finalitats militars.

Zona de desenvolupament

Per obrir pas a l'economia estrangera, la ciutat compta amb la zona de desenvolupament fundada el 1992. Es troba a l'est de la ciutat. L'àrea total prevista de 38,6 km² i actualment té 14 km². És a prop de les autopistes G319 i G107, i també la carretera Jingzhu. La distància entre la zona i l'aeroport és a 8 km. Les principals indústries de la zona inclouen les indústries de tecnologia, d'alta tecnologia i la indústria biològica.

Clima

La temperatura mitjana de la ciutat és de 17 °C. Gener és el mes més fred amb 4,5 °C i el mes més calent és juliol amb 29 °C. La precipitació mitjana anual és 1330mm, la majoria té lloc a la primavera, amb un període lliure de neu de 275 dies.

Les quatre estacions són diferents. Els estius són llargs i calorosos, amb fortes pluges i la tardor se sent còmode amb abundant llum solar. L'hivern és relativament sec (però una mica humit i ennuvolat) però les onades de fred poden desplomar-la fins i tot per sota de zero.

Llocs d'interès

Wulingyuan: es tracta d'una zona escènica, declarada el 1992 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.^[3] La zona inclou el Parc Nacional del Bosc de Zhangjiajie, la vall de Suoxiyu i les muntanyes Tianzi.
Tombes de Mawangdui: van ser construïdes durant la dinastia Han i contenen tres tombes pertanyents a la família del duc Dai. Aquí es va trobar, en un estat de conservació excel·lent, la mòmia d'una dona. La mòmia de la senyora Xinzhui té una antiguitat aproximada de 2.500 anys.
Jaciment de Zoumalou: on es trobaren les famoses fulles de bambú de Zoumalou, de l'època del regne Wu oriental.
Pavelló Tianxin: va ser construït durant la dinastia Ming. Aquest pavelló, que té una alçada de 13 metres i una longitud de 220 metres, ha esdevingut un dels símbols de la ciutat.

Personatges il·lustres

Han Shaogong (en xinès tradicional: 韓少功; en xinès simplificat: 韩少功; en pinyin: Hán Shǎogōng) escriptor.^[4]
Can Xue (1953 -) crítica literària i escriptora.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Changsha

↑ Pantsov, Alexander V.; Levine, Steven I. Mao: The Real Story (en anglès). Simon and Schuster, 2013, p. 31. ISBN 1451654480.
↑ Taylor, Jay. The Generalissimo: Chiang Kai-shek and the Making of Modern China, 2009, p. 158.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://whc.unesco.org/en/list/640
↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 6 juliol 2021].

[1] Pantsov, Alexander V.; Levine, Steven I. Mao: The Real Story (en anglès). Simon and Schuster, 2013, p. 31. ISBN 1451654480.

[2] Taylor, Jay. The Generalissimo: Chiang Kai-shek and the Making of Modern China, 2009, p. 158.

[3] {[enllaç sense format]} http://whc.unesco.org/en/list/640

[4] «chinese-shortstories.com». [Consulta: 6 juliol 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]