Viquipèdia

Chano Urueta

director de cinema mexicà

Santiago Eduardo Urueta Sierra, més conegut com Chano Urueta (Mineral de Cusihuiriachi, estat de Chihuahua, Mèxic, 24 de febrer de 1904; Ciutat de Mèxic, 23 de març de 1979) va ser un director cinematogràfic, actor i escriptor que va destacar des de la primera meitat de la dècada dels trenta com un dels més dotats adaptadors de grans obres de la literatura universal.[1]

Plantilla:Infotaula personaChano Urueta
Biografia
Naixement24 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata
Cusihuiriachi (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1979 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0882190 FilmAffinity: 319000188 Allocine: 57051 Allmovie: p114928 TMDB.org: 107285 Modifica el valor a Wikidata

Va escriure els guions d'El escándalo, basada en la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón; Clemencia, en la novel·la d'Ignacio Manuel Altamirano; Hombres del mar, en la peça de teatre de Margarita Urueta; Los de abajo, en la novel·la homònima de Mariano Azuela; El conde de Montecristo, en la novel·la homònima d'Alexandre Dumas (pare), i El Corsario Negro, en l'obra d'aquest títol de Emilio Salgari.

Primers anys de vida

modifica

Fill del diplomàtic i cèlebre tribú don Jesús Urueta i de Tarcila Sierra. Va estar casat amb Edelmira Orta Rodriguez i va tenir per fills a Marco Antonio, Luisa Lucia, Ileana Urueta Orta.

Carrera

modifica

Chano va iniciar la seva carrera cinematogràfica en Hollywood amb la realització de la pel·lícula muda El destino (1929), que va deixar inconclusa i en la qual van actuar Emilio "Indio" Fernández i Mona Rico qui, segons es compta, va ser la responsable que s'interrompés la filmació perquè va fugir amb l'actor John Barrymore. Va venir posteriorment el curtmetratge sonor Gitanos (1930), produït per Warner Brothers, on també va participar "Indio" Fernández.

De retorn a Mèxic, es va incorporar al cinema nacional, després que segons ell mateix, va rebre dues fortes influències: del director soviètic Serguei Eisenstein i del polític mexicà José Vasconcelos.

Prolífic realitzador, la seva filmografia abasta 117 pel·lícules, entre les quals destaquen:: Jalisco nunca pierde (1937), Los hombres del mar (1938), Los de abajo (1939), La noche de los mayas (1939), El signo de la muerte (1939) (en la qual es veu una de les primeres actuacions protagonistes del llavors encara jove Mario Moreno Cantinflas, i per a la qual l'argument i l'adaptació van ser creats per Salvador Novo), El conde de Montecristo (1941), La bestia magnífica (1952), cinta que va iniciar el gènere cinematogràfic de la lluita lliure, que arribaria a ser molt reeixit.[2]

A partir del llargmetratge El monstruo resucitado (1953) interpretat per l'actriu txeca Miroslava, Urueta es va convertir en un dels més destacats directors dels anys daurats del cinema de terror mexicà, el qual gana més admiradors cada any. A Urueta es deuen diverses obres molt apreciades pels admiradors d'aquest gènere, com La bruja (1954) amb Lilia del Valle; el 1962 El espejo de la bruja, amb Isabela Corona i Rosita Arenas, populars actrius de dues generacions, i la delirant El barón del terror, i a l'any següent, La cabeza viviente. A Urueta es deu també el llançament de l'heroi de lluita lliure Blue Demon en la seva primera aparició fílmica,, Blue Demon: El Demonio Azul, el 1965.

El cineasta també va participar en diverses pel·lícules com a actor, entre elles: Chanoc, dirigida per Rogelio A. González (1966), on va interpretar al vell Tsekub, i La xoca (1973), de "L'Indi" Fernández, on va fer el paper de l'avi. Urueta també va intervenir en produccions internacionals, com els clàssics nord-americans de Sam Peckinpah, Grup salvatge (1969) i Vull el cap d'Alfredo García (1974).

Com a escriptor, treballà: amb Roberto Rodríguez, a Viva mi desgracia (1943); amb Miguel M. Delgado, a El puente del castigo (1945) i a Asesinos en la noche (1956); amb Roberto Gavaldón a El socio (1945), amb Rolando Aguilar a Una aventura en la noche (1947) i amb René Cardona a El increíble profesor Zovek (1971).

Filmografia

modifica

Com a director :

Com a guionista i adaptador
Com a actor
Com a productor

Referències

modifica
  1. ↑ Chano Urueta[Enllaç no actiu] a chihuahuamexico.com
  2. ↑ México no olvida a Chano Urueta, creador del "cine de luchadores", abcguionistas.com
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chano_Urueta&oldid=34214350»
  NODES
INTERN 1
Project 2
todo 1