Cicàdids
Els cicàdids (Cicadidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que inclou les populars cigales. Els mascles emeten un so estrident característic que es pot sentir a l'estiu als boscos i camps.
Cicadidae  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Superfamília | Cicadoidea |
| Família | Cicadidae Latreille, 1802 |
| subfamílies | |
Tenen ulls compostos petits molt separats en el cap i quatre ales transparents o translúcides. Les ales anteriors són grans i molt visibles, mentre que les posteriors són més petites i queden ocultes quan no vola. Viuen en climes temperats i tropicals.
És notori el cant dels mascles per a atreure les femelles, produït per un aparell estridulador situat en els costats del primer segment abdominal, que consta de membranes quitinoses i de sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància, i cada espècie emet un so propi característic. Els òrgans auditius estan situats en el tòrax.
Fan entre 15 i 65 mil·límetres de longitud. Tenen un "bec" llarg per a alimentar-se de saba dels arbres i altres plantes. El cicle biològic dura de 2 a 17 anys, segons l'espècie.
Simbolisme
modificaA l'Antiga Xina era símbol de resurrecció, felicitat, immortalitat i eterna joventut.[1] En el món occidental, les faules moralitzants contraposen la cigala, que es passa el dia cantant, a la laboriosa i previsora formiga, que es passa el dia treballant.
Frederic Mistral va consagrar la cigala com a símbol dels felibres[2] i, per extensió, aquest insecte ha esdevingut un símbol representatiu de la Provença.
Referències
modifica- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cigarra». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 106. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Dolors Vilamitjana «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, 245, novembre-desembre 2007, pàg. 84-93.
