Classificació morfològica de les galàxies
Les galàxies es poden classificar segons la seva forma i aparença visual. La classificació morfològica és el sistema utilitzat pels astrònoms per a dividir les galàxies en grups segons el seu aspecte visual. Hi ha diversos esquemes en ús pel qual les galàxies es poden classificar d'acord amb la seva morfologia, sent el més famós la seqüència de Hubble, ideat per Edwin Hubble i posteriorment expandit per Gérard de Vaucouleurs i Allan Rex Sandage.
Tipus de galàxies
modificaLes galàxies presenten una gran varietat morfològica. Els principals tipus de galàxies són: el·líptiques, espirals, espirals barrades, lenticulars i irregulars. També es classifiquen per la mida.
Seqüència de Hubble
modificaLa seqüència de Hubble és un esquema de classificació morfològica de galàxies inventat per Edwin Hubble l'any 1926.[1] Es coneix col·loquialment com el diagrama en diapasó a causa de la forma en què es representa tradicionalment. L'esquema de Hubble divideix les galàxies en tres grans categories basades en la seva aparença visual (originalment en plaques fotogràfiques): Diagrama en diapasó de la seqüència de Hubble
Les galàxies el·líptiques tenen distribucions de llum sense trets suaus i apareixen com el·lipses en les imatges. S'indiquen per la lletra E, seguit d'un nombre enter n que representa el seu grau d'el·lipticitat aparent al cel.
Les galàxies espirals consisteixen en un disc aplanat, amb estrelles formant una estructura espiral (en general de dos braços), i una concentració central d'estrelles conegudes com a bulb, que és similar en aparença a una galàxia el·líptica. Se'ls dona el símbol "S". En aproximadament la meitat de totes les galàxies espirals es va observar que tenien una estructura en forma de barra, que s'estén des del bulb central. A aquestes espirals barrades se'ls dona el símbol "SB".
Les galàxies lenticulars (S0) també consisteixen en un nucli central brillant envoltat per una estructura en forma de disc estès però, a diferència de les galàxies espirals, els discs de les galàxies lenticulars no tenen una estructura espiral visible i no estan formant activament estrelles en quantitats significatives.
Les galàxies irregulars. Les galàxies que no hi caben a la seqüència de Hubble perquè no tenen cap estructura regular (ja sigui en forma de disc o similar a l'el·lipsoïdal), es diuen galàxies irregulars. Hi ha dos tipus de galàxies irregulars:
- Galàxies Irr I: tenen perfils asimètrics i no tenen un nucli central o estructura espiral òbvia, sinó que contenen molts grups individuals d'estrelles joves
- Galàxies Irr II: tenen aparences asimètriques més suaus i no es resolen amb claredat en estrelles individuals o cúmuls estel·lars.
En la seva extensió a la seqüència de Hubble, de Vaucouleurs va anomenar les galàxies Irr I com a "irregulars de Magallanes", per comparació amb els Núvols de Magallanes, dues galàxies satèl·lits de la Via Làctia. El descobriment d'una estructura espiral feble en el Gran Núvol de Magallanes (LMC) va portar de Vaucouleurs a dividir encara més les galàxies irregulars en els quals, igual que la LMC, mostren alguna evidència d'estructura en espiral (aquests es donen el símbol Sm) i els que no tenen cap estructura òbvia, com el Petit Núvol de Magallanes (denotat im). En la seqüència de Hubble estesa, les galàxies irregulars es col·loquen generalment en l'extrem de la branca en espiral del diapasó de Hubble.
Referències
modifica- ↑ Hubble, E. P. (1926). "Extra-galactic nebulae". Contributions from the Mount Wilson Observatory / Carnegie Institution of Washington 324: 1–49. Bibcode:1926CMWCI.324....1H.
Enllaços externs
modifica