Coca de Mataró
La coca de Mataró és un model mariner considerat el més antic d'Europa, construït des de finals del segle xiv a començaments del XV (pels volts de 1400).[1] Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al segle x i se sap que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv.
 Maqueta de la coca de Mataró, al Museu d'Història de Catalunya  | |
| Característiques tècniques | |
|---|---|
| Tipus | coca |
Quan es compara el seu mètode de construcció amb el de l'estudi dels plànols de la Santa Maria fet per José María Martínez-Hidalgo, destaca que només es diferencien per les proporcions. Els sistemes de construcció emprats pels mestres d'aixa són idèntics en ambdós vaixells, és a dir, que es pot veure perfectament el pas de la coca a la caravel·la.[2]
Tanmateix, Robert Gardiner en el seu llibre Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship 1000-1650 (Conway's History of the Ship), dona una referència molt interessant sobre una caravel·la de nom Santa Maria de 135 tones registrada a Barcelona en un viatge a Barbaria el 1455.[2]
Hom creu que originàriament va trobar-se a l'ermita de Sant Simó de Mataró; va tenir diferents propietaris fins a arribar al seu actual destí. Avui es conserva (en dipòsit) al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam.[3]
Descripció
modificaLa coca de Mataró tenia el timó de codast,[4] i se la considera d'influència atlàntica, ja que és molt semblant a una coca que es va descobrir enfonsada a Bremen i es conserva al Museu Marítim alemany a Bremerhaven,[5] de les que s'utilitzaven per al transport de mercaderies i tropes principalment per part d'anglesos i normands, des del segle xii fins a principis del XIV.[6] Apareixen a la Mediterrània al segle xiii.
Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i es calcula que tenia un sol arbre. Tenia una sola coberta principal amb dues més de secundàries als dos castells (a proa i a popa). Al cim de l'arbre major hi havia la gàbia per al vigia.
Història
modificaLa teoria més estesa és que es trobava a l'ermita de Sant Simó de Mataró, on es va guardar fins al 1928, fins que aparegué al mercat d'antiguitats de Múnic. El 1929, va ser subhastada als Estats Units i la va adquirir un antiquari alemany que la va fer arribar a les mans d'un conegut milionari neerlandès que, finalment, la va deixar en dipòsit al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam, on es conserva actualment.[7]
Segons Josep Maria Pons i Guri, la coca seria originària de Calella,[8] però el seu nom va ser substituït pel més important de Mataró. Representa una nau de comerç medieval que s'identifica amb la coca del mar del Nord.
Referències
modifica- ↑ «Coca de Mataró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Robert Gardiner. Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship 1000-1650 (Conway's History of the Ship). Robert Gardiner, 1994, p. 96–. ISBN 0851775608 [Consulta: 20 març 2013].
- ↑ (neerlandès) Maritiem Museum Rotterdam Het Mataró Model
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 77.
- ↑ Museu Marítim alemany: La coca de Bremen Arxivat 2010-08-23 a Wayback Machine.
- ↑ Maresme medieval, Una rèplica de la Coca de Mataró a l'exposició “Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant”
- ↑ Sjoerd de Meer, «La Nau de Mataró: model d'embarcació medieval» Arxivat 2022-10-01 a Wayback Machine., Museu Marítim de Rotterdam, s.d.
- ↑ Quim Graupera, «La Coca de Mataró a Holanda» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Memòria històrica, Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, s.d.,
Enllaços externs
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca de Mataró
- Coca de Mataró Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine., Museu Marítim de Barcelona
- Marcel Pujol i Hamelink, «Procés de construcció de vaixells medievals» , Arqueologia naval, s.d.