Comissió Abat Oliba
La Comissió Abat Oliba fou constituïda a instàncies de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané per promoure els actes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | comissió  |
| Ideologia | catalanisme |
La Comissió Abat Oliba dissenyà el projecte com un procés de llarga preparació i ambientació que havia d'arribar a tot Catalunya. La Comissió era presidida per Fèlix Escalas i Chamení, un home fidel al règim franquista, diposava com a secretari general de Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima i Bofill (secretari executiu), Joan Sagalés i Anglí i tingué a l'advocat Josep Benet i Morell com un dels seus entusiastes impulsors. Era formada per un centenar de persones entre ells, Alexandre Cirici i Pellicer, Manuel Ibáñez i Escofet, Jaume Picas i Guiu, Pere Puig i Quintana, i el grup de joves que formaven la Delegació Universitària de la Comissió Abat Oliba la majoria membres del Grup Torras i Bages com Josep Maria Ainaud de Lasarte secretari de la Delegació, Jordi Bonet i Armengol, Jaume Carner, Joan Reventós, Anton Cañellas, etc.[2]
La Comissió sota la cobertura normal de popularitzar al màxim l'esdeveniment, aconseguí teixir una primera xarxa de país connectant, mitjançant per una part delegacions territorials: comarcals, locals i parroquials, i per altra de sectorials d'estamentals les parròquies, patronats catòlics, congregacions, moviments religiosos, centres culturals, ordes religiosos, etc., amb milers de catalans. La comissió es comunicava amb les diferents delegacions i centres i persones adherits per mitjà de circulars (la primera llista de destinataris les adreces era 1.500, a la vuietana arribava 35.000). S'organitzaren xerrades, activitats de propaganda (la majoria en català), repartint nombrosos fulletons i volants en català (atès que la censura no els va permetre editar un butlletí),[3] i mobilitzant les poques entitats on encara es refugiava el sentiment catalanista. El projecte de celebració no fou unànime alguns bisbes catalans franquistes com els Lleida (Juan Villar Sanz) i Tortosa (Manuel Moll i Salord) posaren nombrosos inconvenients, que malgrat tot, se solventaren.
Referències
modifica- ↑ DDAA. Montserrat al llindar del tercer mil·lenni. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 153. ISBN 978-84-7826-899-3.
- ↑ Josep M. Ainaud de Lasarte "Delegació Universitària de la Comissió Abat Oliba" dins de Miscelània Homenatge a Josep Benet, pàg. 595-600. 1991
- ↑ Hilari Raguer i Suñer "Gaudeamus Igitur, notes per una història del "Grup Torras i Bages". Barcelona. 1999 pàgines 45-48