Cordia myxa
Cordia myxa és una espècie d'arbre dins la família Boraginàcia. Es cultivava a l'antic Egipte. Un dels seus noms comuns és el de Lasura. És un arbre caducifoli de mida mitjana. Es troba principalment a Àsia però també a les regions tropicals del món. Al subcontinent indi crix abundosament des de Myanmar a l'Afghanistan. En el seu ambient pot arribar a viure fins als 1.500 m d'altitud.
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 137733199 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Boraginales |
| Família | Boraginaceae |
| Gènere | Cordia |
| Espècie | Cordia myxa L. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
És planta nativa de la Xina i està àmpliament cultivada a les planes baixes de les regions tropicals. Creix millor en zones amb pluviometria anual d'entre 1000 i 1500 litres.[1]
l tronc de les lasures generalment és recte i cilíndric la seva capçada es pot formar en forma d'umbel·la. Arriba a fer de 10 a 15 m d'alt.però pot tenir forma arbustiva.
La seva escorça presenta unes fissures molt marcades.
Les fulles són un bon farratge
Floreix entre el març i l'abril amb inflorescències terminals de color blanc. Les flors individuals fan uns 5 mm de diàmetre.
El fruit de la lasura és una drupa que comença a aparèixer el juliol-agost. És de color marró o rosa. La seva polpa és una mica translúcida, mucilagionsa i dolça. El mucílag del fruit es pot usar com pega d'enganxar papers. El fruit no gaire madur es conserva en vinagre.
Es creu que el fruit és medicinal i també adequat per combatre l'alopècia.
La seva fusta és de bona qualitat i es fa servir en ebenisteria i en treballs ornamentals.
Toxicitat
modificaCordia myxa conté alcaloides pirrolizidínics tumorigènics.[2]
Referències
modifica- ↑ Oudhia, P., 2007. Cordia myxa L. [Internet] Record from PROTA4U. Schmelzer, G.H. & Gurib-Fakim, A. (Editors). PROTA (Plant Resources of Tropical Africa / Ressources végétales de l'Afrique tropicale), Wageningen, Netherlands.
- ↑ Fu, P.P., Yang, Y.C., Xia, Q., Chou, M.C., Cui, Y.Y., Lin G., "Pyrrolizidine alkaloids-tumorigenic components in Chinese herbal medicines and dietary supplements", Journal of Food and Drug Analysis, Vol. 10, No. 4, 2002, pp. 198-211[1]
