Craniats
Els craniats (Craniata) són un clade proposat de l'embrancament dels cordats, que inclouen tots els animals amb crani, ja sigui ossi o cartilaginós, d'on deriva el seu nom.
Craniata | |
---|---|
Període | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Cap valor | Craniata Janvier 1981 |
Subfílums | |
Història i validació del terme
modificaHistòricament, l'ús d'aquest terme «Craniata» va sorgir perquè es creia que les mixines no tenien vèrtebres, de manera que quedaven fora dels autèntics vertebrats. El terme «Vertebrata» es reservava per incloure només els craniats amb autèntiques vèrtebres (llampres i vertebrats amb mandíbules),[1] segons el següent cladograma:[2]
Craniata |
| ||||||||||||||||||
Però, amb posterioritat, diversos estudis filogenètics moleculars i morfològics van proporcionar fortes evidències que les llamprees (Hyperoartia) i les mixines (Myxini) formen un clade monofilètic[3][4][5] i a més, van mostrar que les mixines posseeixen rudiments de vèrtebres durant el seu desenvolupament embrionari.[6] Evidències fòssils recents també donen suport a la inclusió de les mixines dins els vertebrats; això suggereix que les mixines són vertebrats que durant el transcurs de la seva història evolutiva van perdre les vèrtebres.[7][8]
A la llum de les noves evidències, el terme "Craniata" resulta ser sinònim de "Vertebrata" i reuneix els ciclòstoms (peixos actuals sense mandíbules) i els gnatostomats (vertebrats amb mandíbules), a més de nombroses formes fòssils, segons els següent cladograma:[7][8][9][10]
Vertebrata=Craniata |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Janvier, P., 1981.Janvier, Philippe «The phylogeny of the Craniata, with particular reference to the significance of fossil “agnathans”». Journal of Vertebrate Paleontology, 1, 2, 01-09-1981, pàg. 121-159. DOI: 10.1080/02724634.1981.10011886. ISSN: 0272-4634 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Hickman, C. P., Roberts, J., Keen,L. S., S. L., Larson, A. & Eisenhour, D. J., 2007. Animal Diversity, Fourth Edition. McGraw Hill, New York
- ↑ Kuraku et al. «Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA–Coded Genes». Journal of Molecular Evolution doi:10.1007/PL00006595, diciembre 1999.
- ↑ Delabre, Christiane; etal «Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly». Molecular Phylogenetics and Evolution, 22, 2, 2002, pàg. 184-192. DOI: 10.1006/mpev.2001.1045. PMID: 11820840.
- ↑ Alysha M. Heimberg, Richard Cowper-Sal·lari, Marie Sémon, Philip C. J. Donoghue, and Kevin J. Peterson, 2010. «microRNAs reveal the interrelationships of hagfish, lampreys, and gnathostomes and the nature of the ancestral vertebrate». PNAS, 107, 45, 09-11-2010, pàg. 19379-19383. DOI: 10.1073/pnas.1010350107. PMC: 2984222. PMID: 20959416.
- ↑ Ota, Kinya G. «Identification of vertebra-like elements and their possible differentiation from sclerotomes in the hagfish». Nature Communications, 2, 6-2011, pàg. 373. DOI: 10.1038/ncomms1355. ISSN: 2041-1723. PMC: 3157150. PMID: 21712821 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 Tetsuto Miyashita, Michael I. Coates, Robert Farrar, Peter Larson, Phillip L. Manning, Roy A. Wogelius, Nicholas P. Edwards, Jennifer Anné, Uwe Bergmann, Richard Palmer, Philip J. Currie, (2019). Hagfish from the Cretaceous Tethys Sea and a reconciliation of the morphological–molecular conflict in early vertebrate phylogeny. PNAS.
- ↑ 8,0 8,1 Janvier, P. 2011.Janvier, Philippe «Comparative Anatomy: All Vertebrates Do Have Vertebrae» (en anglès). Current Biology, 21, 17, 13-09-2011, pàg. R661–R663. DOI: 10.1016/j.cub.2011.07.014. ISSN: 0960-9822. PMID: 21920298 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Haaramo, Mikko. «Chordata – lancets, tunicates, and vertebrates», 2007. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «A phylogenomic framework and timescale for comparative studies of tunicates». BMC Biology, 16, 1, 4-2018, pàg. 39. DOI: 10.1186/s12915-018-0499-2. PMC: 5899321. PMID: 29653534.