Daijō Tennō

Daijō Tennō o Dajō Tennō (太上天皇) és el títol que se li dona a un emperador del Japó que abdica del tron del crisantem a favor d'un successor.

Daijō Tennō

Tipus	rang de les cases imperials de l'Àsia oriental
Actual titular	Akihito
← Emperador del Japó

Tal com es defineix al Codi Taihō, tot i que està retirat, un Daijō Tennō encara pot exercir poder. Un emperador retirat de vegades entrava a la comunitat monàstica budista, convertint-se en un emperador de clausura. Durant el període Heian final, els emperadors de clausura van exercir el poder en un sistema conegut com a regla de clausura (insei).

Abdicació durant l'Imperi del Japó

L'emperador Kōmei i el shōgun

El comodor Matthew C. Perry i el seu esquadró, que els japonesos van anomenar "els vaixells negres", van navegar al port d'Edo (ara conegut com a Tòquio) el juliol de 1853. Perry va intentar obrir el Japó al comerç i va advertir els japonesos de les conseqüències militars, si no n'estaven d'acord. Durant la crisi provocada per l'arribada de Perry, el shogunat Tokugawa va prendre, per primera vegada en almenys 250 anys, el pas molt inusual de consultar amb la Cort Imperial, i els funcionaris de l'emperador Kōmei van aconsellar que els nord-americans comerciessin. i va demanar que se'ls informés amb antelació de qualsevol mesura a prendre quan tornés Perry.

Emperador Kōmei.

Sentint-se en desavantatge davant les potències occidentals, el govern japonès va permetre el comerç i es va sotmetre als "Tractats desiguals", renunciant a l'autoritat aranzelària i al dret de jutjar els estrangers als seus propis tribunals. La voluntat del shogunat de consultar amb la Cort Imperial va ser de curta durada, ja que l'any 1858 va arribar a l'emperadoruna carta d'un tractat en la qual s'indicava que per falta de temps no s'havia pogut consultar la cort. L'emperador Kōmei estava tan indignat que va amenaçar amb abdicar, encara que fins i tot aquesta acció hauria requerit el consentiment del shōgun.

Constitució Meiji sobre l'abdicació

L'emperador Meiji tenia la intenció d'introduir a la nova Constitució Meiji una clàusula que codifiqués el dret a abdicar i la institució formal de Daijō Tennō. El primer ministre s'hi va negar, afirmant que l'emperador havia d'estar per sobre de la política, i que en el passat el paper de Daijō Tennō s'havia emprat precisament de la manera oposada.

Emperador Taishō i regència

El 1921, va quedar clar que l'emperador Yoshihito (conegut pel seu nom de regnat, Taishō, després de la mort) estava mentalment incapacitat. Al Japó premodern, s'hauria vist obligat a abdicar, però el van deixar al seu lloc i el príncep hereu, Hirohito, va ser nomenat Sesshō (regent).

Llista de Daijō Tennō

Un total de 64 emperadors japonesos han abdicat:

	Nom	Ascens al tron	Abdicació	Mort		Successor	Notes
	Jitō	686	697	703		Monmu	El príncep Kusabake va ser nomenat príncep hereu per succeir a l'emperadriu Jitō, però va morir amb només 27 anys. El fill de Kusabake, el príncep Karu, va ser nomenat llavors successor de Jitō. Finalment esdevindria l'emperador Monmu. Després que Jitō abdiqués a favor de Monmu, com a sobirana retirada, va prendre el títol de daijō-tennō després del regnat. Després d'ella, els seus successors imperials que es van retirar van prendre el mateix títol després de l'abdicació. Jitō va continuar mantenint el poder com a governant de clausura, que es va convertir en una tendència persistent en la política japonesa. Va morir 4 anys després als 58 anys.
	Genmei	707	715	721		Genshō	Gemmei inicialment havia planejat romandre al tron fins que el seu nét pogués arribar a la maduresa. No obstant això, després de regnar durant 8 anys, Gemmei va abdicar a favor de la germana gran de Monmu que llavors es va conèixer com l'emperadriu Genshō. 715 (Wadō 8): Gemmei va dimitir com a emperadriu a favor de la seva filla, que llavors era coneguda com l'emperadriu Genshō. Després d'abdicar, Gemmei va ser reconeguda com a Daijō-tennō. Gemmei va viure jubilada fins a la seva mort als 61 anys.
	Genshō	715	724	748		Shōmu
	Shōmu	724	749	756		Kōken
	Kōken	749	758	770 (restaurat al poder el 764)		Junnin	L'emperador Shōmu va abdicar a favor de la seva filla la princesa Takano l'any 749, que es va convertir en emperadriu Kōken. L'emperadriu Kōken va abdicar el 758 perquè el seu cosí regnés com a emperador Junnin, però va tornar a governar de nou el 764 com a emperadriu Shōtoku. El seu cosí moriria un any després, el 765.
	Junnin	758	764	765		Shōtoku (Kōken)
	Kōnin	770	781	781		Kanmu
	Heizei	806	809	824		Saga	L'emperador Heizei es va veure obligat a abdicar a causa d'una malaltia l'any 809 i va viure 14 anys com a monjo.
	Saga	809	823	842		Junna
	Junna	823	833	840		Nimmyō
	Seiwa	858	876	881		Yōzei
	Yōzei	876	884 (cessat)	949		Kōkō
	Uda	887	897	931		Daigo
	Daigo	897	930	930		Suzaku	L'emperador Daigo va abdicar a favor del seu fill, ja que va caure malalt, i va morir pocs mesos després.
	Suzaku	930	946	952		Murakami
	Reizei	967	969	1011		En'yū	Anna 2 969: Reizei abdica; i va prendre el títol honorífic de Reizei-in Jōkō. El seu regnat va durar només dos anys; i va viure 44 anys més jubilat. Kankō 8, 24è dia del mes 10 (1011): Daijō-tennō Reizei-in Jōkō va morir als 62 anys.
	En'yū	969	984	991		Kazan
	Kazan	984	986	1008		Ichijō
	Ichijō	986	1011	1011		Sanjō
	Sanjō	1011	1016	1017		Go-Ichijō
	Go-Suzaku	1036	1045	1045		Go-Reizei
	Go-Sanjō	1068	1073	1073		Shirakawa	Kankō 8, el dia 13 del sisè mes (1011): l'any 25 del regnat de l'emperador Ichijō (一条天皇25年), l'emperador va abdicar; i la successió (senso) va recaure al seu cosí. Poc després, es diu que l'emperador Sanjō va accedir al tron (sokui) als 36 anys. Kankō 8, 22è dia del sisè mes (1011): l'emperador Daijō-tennō Ichijō va morir als 32 anys.
	Shirakawa	1073	1087	1129		Horikawa	Ōtoku 3, el dia 26 del mes 11 (1084): l'emperador Shirakawa va abdicar formalment i va prendre el títol de Daijō Tennō. Shirakawa havia ocupat personalment el tron durant 14 anys; i durant els següents 43 exerciria amplis poders en el que es coneixerà com a regla de clausura. L'emperador Go-Sanjō havia desitjat que el germà petit de Shirakawa el succeís al tron. L'any 1085, aquest mig germà va morir d'una malaltia i el propi fill de Shirakawa, Taruhito, es va convertir en príncep hereu. El mateix dia que Taruhito va ser proclamat com el seu hereu, Shirakawa va abdicar; i Taruhito es va convertir en l'emperador Horikawa. L'emperador Shirakawa, ara retirat, va ser el primer a intentar el que es va convertir en un domini de clausura habitual. Va exercir el poder, governant indirectament des del Shirakawa-in ("Mansió/Temple del Riu Blanc"); no obstant això, les oficines nominals de sesshō i kampaku van continuar existint durant molt de temps. Kanji 1, al 5è mes (1087): Daijō Tennō Shirakawa es va retirar a Uji.
	Toba	1107	1123	1156		Sutoku	Eiji 1, al 3r mes (1141): L'antic emperador Toba va acceptar la tonsura i es va convertir en monjo budista als 39 anys. Kōji 2, el 1r mes (1143): l'emperador de clausura Toba-in, ara conegut amb el títol de Daijō Hōō, va visitar la seva mare.
	Sutoku	1123	1142	1164		Konoe	Eiji 1, el 7è dia del mes 12 (永治元年; 1141): L'any 18 del regnat de Sutoku-tennō (崇徳天皇18年), l'emperador va abdicar; i la successió (senso) va recaure a un germà petit, el vuitè fill de l'antic emperador Toba. Poc després, es diu que l'emperador Konoe va accedir al tron (sokui). En aquell moment, Fujiwara-no Tadamichi es va convertir en sesshō (regent imperial). L'emperador de clausura Toba va continuar dirigint tots els afers de govern, mentre que l'emperador retirat Sutoku no tenia poders. Aquest conflicte va donar lloc a moltes controvèrsies durant el regnat de Konoe.
	Go-Shirakawa	1155	1158	1192		Nijō
	Nijō	1158	1165	1165		Rokujō
	Rokujō	1165	1168	1176		Takakura
	Takakura	1168	1180	1181		Antoku
	Go-Toba	1183	1198	1239		Tsuchimikado
	Tsuchimikado	1198	1210	1231		Juntoku
	Juntoku	1210	1221	1242		Chūkyō
	Chūkyō	1221	1221	1234		Go-Horikawa
	Go-Horikawa	1221	1232	1234		Shijō
	Go-Saga	1242	1246	1272		Go-Fukakusa
	Go-Fukakusa	1246	1259	1304		Kameyama
	Kameyama	1259	1274	1305		Go-Uda
	Go-Uda	1274	1287	1324		Fushimi
	Fushimi	1287	1298	1317		Go-Fushimi
	Go-Fushimi	1298	1301	1336		Go-Nijō
	Hanazono	1308	1318	1348		Go-Daigo
	Kōgon	1331	1333 (cessat)	1364		Go-Daigo
	Go-Daigo	1318	1339	1339		Go-Murakami
	Kōmyō (Nord)	1336	1348	1380		Sukō (Nord)
	Sukō (North)	1348	1351	1398		Go-Kōgon (Nord)
	Go-Kōgon (Nord)	1352	1371	1374		Go-En'yū (Nord)
	Chōkei (Sud)	1368	1383	1394		Go-Kameyama (Sud)
	Go-En'yū (Nord)	1371	1382	1393		Go-Komatsu (Nord)
	Go-Kameyama (Sud)	1383	1392	1424		Go-Komatsu
	Go-Komatsu	1382 (N) 1392 (S)	1412	1433		Shōkō
	Go-Hanazono	1428	1464	1471		Go-Tsuchimikado	L'emperador Go-Hanazono va abdicar el 1464, però poc després va esclatar la Guerra d'Ōnin (応仁の乱, Ōnin no Ran?); no hi va haver més abdicacions fins al 1586, quan l'emperador Ōgimachi va passar el tron al seu nét, l'emperador Go-Yōzei. Això va ser degut a l'estat alterat del país; i el fet que no hi havia casa per a un ex-emperador ni diners per mantenir-lo.
	Ogimachi	1557	1586	1593		Go-Yōzei
	Go-Yōzei	1586	1611	1617		Go-Mizunoo
	Go-Mizunoo	1611	1629	1680		Meishō
	Meishō	1629	1643	1696		Go-Kōmyō
	Go-Sai	1655	1663	1685		Reigen
	Reigen	1663	1687	1732		Higashiyama
	Higashiyama	1687	1709	1710		Nakamikado
	Nakamikado	1709	1735	1737		Sakuramachi
	Sakuramachi	1735	1747	1750		Momozono
	Momozono	1747	1762	1762		Go-Sakuramachi
	Go-Sakuramachi	1762	1771	1813		Go-Momozono	A la història del Japó, l'emperadriu Go-Sakuramachi va ser l'última de vuit dones a assumir el paper d'emperadriu regnant al Japó. Les set dones monarques que van regnar abans de Go-Sakuramachi eren Suiko, Kōgyoku (Saimei), Jitō, Genmei, Genshō, Kōken (Shōtoku) i Meishō. Va regnar del 15 de setembre de 1762 al 9 de gener de 1771 i va morir el 24 de desembre de 1813.
	Kōkaku	1780	1817	1840		Ninkō	Abans de l'inici del tercer mil·lenni, l'últim emperador que es va convertir en jōkō va ser Kōkaku el 1817. Més tard va crear un incident anomenat "incident de Songo" (l"incident del títol respectuós"). El jōkō va discutir amb el shogunat Tokugawa sobre la seva intenció de donar un títol d'emperador abdicat (Daijō-tennō) al seu pare, que era el príncep imperial Sukehito. Va morir l'11 de desembre de 1840.
	Akihito	1989	2019	-		Naruhito	La llei especial que autoritza l'abdicació de l'emperador Akihito el 30 d'abril de 2019 preveu que el títol de Jōkō reviurà per a ell. Com que anteriorment no hi havia cap traducció oficial a l'anglès del títol de Jōkō, l'Agència de la Casa Imperial va decidir definir-lo com a "Emperador emèrit".

Bibliografia

• Brown, Delmer. Gukanshō; "The Future and the Past: a translation and study of the 'Gukanshō,' an interpretive history of Japan written in 1219 (en anglès). Berrkeley: University of California Press, 1979. 
• Gordon, Andrew. A Modern History of Japan: From Tokugawa Times to the Present (en anglès). 2a ed. Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-533922-2. 
• Keene, Donald. Emperor of Japan: Meiji and His World, 1852–1912 (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 9780231123402. OCLC 46731178. 
• Miner, Earl Roy; Morrell, Robert E. The Princeton Companion to Classical Japanese Literature (en anglès). Princeton University Press, 1988. ISBN 9780691008257. 
• Ponsonby-Fane, Richard A. B.. Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869 (en anglès). Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 1956. 
• Titsingh, Isaac. Nihon Ōdai Ichiran: ou Annales des empereurs du Japon) (en francès). París: Royal Asiatic Society, 1834. OCLC 5850691. 
• Varley, H. Paul. A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1980. ISBN 0-231-04940-4.