Decàpodes

ordre de crustacis

Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb espècies ben conegudes, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyaires.

Infotaula d'ésser viuDecàpodes
Decapoda Modifica el valor a Wikidata

"Decapoda" Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea
ClasseMalacostraca
SuperordreEucarida
OrdreDecapoda Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Subordres i infraordres

Anatomia

modifica

Com el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últims cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.

En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quela, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelipodis. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.

Història evolutiva

modifica

Els decàpodes es van originar a l'Ordovicià inferior, fa uns 455 milions d'anys, quan van divergir els dendrobranquiats. Els decàpodes es van diversificar molt entre el Juràssic i el Cretaci, coincidint amb el naixement i expansió dels esculls de corall moderns, un hàbitat clau per als decàpodes.[1]

Filogènia

modifica

Cladograma dels decàpodes segons Wolfe et al., 2019:[1]

Decapoda

Dendrobranchiata  


Pleocyemata


Stenopodidea  




Procarididea



Caridea  




Reptantia


Achelata  




Polychelida



Astacidea  






Axiidea




Gebiidea




Anomura  



Brachyura  








Classificació

modifica

La classificació en l'ordre Decapoda es basa en l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres, Dendrobranchiata i Pleocyemata,

La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis,[2] amb alguns canvis d'acord amb recents estudis morfològics i moleculars.[3][4][5]

 
Llagostí blanc, Litopenaeus vannamei
 
Gambeta netejadora, Periclimenes yucatanicus
 
Llagosta vermella, Panulirus interruptus
 
Cranc blau, Callinectes sapidus

Subordre Dendrobranchiata Bate, 1888

modifica

Es subdivideix en 2 superfamílies:

Subordre Pleocyemata Burkenroad, 1963

modifica

La taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.[6][7] La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:[5]

Infraordre Achelata Scholtz & Richter, 1995
Infraordre Anomura MacLeay, 1838
Infraordre Astacidea Latreille, 1802
Infraordre Axiidea de Saint Laurent, 1979
Infraordre Brachyura Latreille, 1802
Infraordre Caridea Dana, 1852
Infraordre Gebiidea de Saint Laurent, 1979
Infraordre Glypheidea Van Straelen, 1925
Infraordre Polychelida Scholtz & Richter, 1995
Infraordre Procarididea Felgenhauer & Abele, 1983
Infraordre Stenopodidea Claus, 1872

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Wolfe, Joanna M.; Breinholt, Jesse W.; Crandall, Keith A.; Lemmon, Alan R.; Lemmon, Emily Moriarty; Timm, Laura E.; Siddall, Mark E.; Bracken-Grissom, Heather D. «A phylogenomic framework, evolutionary timeline and genomic resources for comparative studies of decapod crustaceans». Proceedings of the Royal Society B, 286, 1901, 24-04-2019. DOI: 10.1098/rspb.2019.0079. PMID: 31014217.
  2. Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001 [Consulta: 13 abril 2007].  Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
  3. Dixon, C. J.; Frederick Schram; F. R. Schram; S. T. Ahyong «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
  4. Porter, M. L.; M. Pérez-Losada; K. A. Crandall «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.
  5. 5,0 5,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Pleocyemata». [Consulta: 8 setembre 2021].
  6. ITIS: Pleocyemata[Enllaç no actiu]
  7. «Animal Diversity Web: Pleocyemata ». Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 15 agost 2007].
  NODES
Idea 47
idea 47
Project 2