Decàpodes
Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb espècies ben conegudes, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyaires.
Decapoda | |
---|---|
"Decapoda" | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Classe | Malacostraca |
Superordre | Eucarida |
Ordre | Decapoda Latreille, 1802 |
Subordres i infraordres | |
Anatomia
modificaCom el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últims cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.
En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quela, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelipodis. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.
Història evolutiva
modificaEls decàpodes es van originar a l'Ordovicià inferior, fa uns 455 milions d'anys, quan van divergir els dendrobranquiats. Els decàpodes es van diversificar molt entre el Juràssic i el Cretaci, coincidint amb el naixement i expansió dels esculls de corall moderns, un hàbitat clau per als decàpodes.[1]
Filogènia
modificaCladograma dels decàpodes segons Wolfe et al., 2019:[1]
Decapoda |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació
modificaLa classificació en l'ordre Decapoda es basa en l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres, Dendrobranchiata i Pleocyemata,
La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis,[2] amb alguns canvis d'acord amb recents estudis morfològics i moleculars.[3][4][5]
Subordre Dendrobranchiata Bate, 1888
modificaEs subdivideix en 2 superfamílies:
- Penaeoidea Rafinesque, 1815
- Sergestoidea Dana, 1852
Subordre Pleocyemata Burkenroad, 1963
modificaLa taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.[6][7] La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:[5]
- Infraordre Achelata Scholtz & Richter, 1995
- Família Palinuridae Latreille, 1802
- Família Scyllaridae Latreille, 1825
- Infraordre Anomura MacLeay, 1838
- Superfamília Galatheoidea Samouelle, 1819
- Superfamília Hippoidea Latreille, 1825
- Superfamília Lomisoidea Bouvier, 1895
- Superfamília Paguroidea Latreille, 1802
- Infraordre Astacidea Latreille, 1802
- Superfamília Astacoidea Latreille, 1802
- Superfamília Enoplometopoidea de Saint Laurent, 1988
- Superfamília Glypheoidea Winkler, 1883
- Superfamília Nephropoidea Dana, 1852
- Superfamília Parastacoidea Huxley, 1879
- Infraordre Axiidea de Saint Laurent, 1979
- Família Anacalliacidae R.B. Manning & Felder, 1991
- Família Axiidae Huxley, 1879
- Família Callianassidae Dana, 1852
- Família Callianideidae Kossman, 1880
- Família Callianopsidae R.B. Manning & Felder, 1991
- Família Callichiridae R.B. Manning & Felder, 1991
- Família Ctenochelidae R.B. Manning & Felder, 1991
- Família Eucalliacidae R.B. Manning & Felder, 1991
- Família Micheleidae K. Sakai, 1992
- Família Paracalliacidae K. Sakai, 2005
- Família Strahlaxiidae Poore, 1994
- Infraordre Brachyura Latreille, 1802
- Secció Eubrachyura
- Subsecció Heterotremata
- Subsecció Thoracotremata
- Secció Podotremata
- Infraordre Caridea Dana, 1852
- Superfamília Alpheoidea Rafinesque, 1815
- Superfamília Atyoidea de Haan, 1849
- Superfamília Bresilioidea Calman, 1896
- Superfamília Campylonotoidea Sollaud, 1913
- Superfamília Crangonoidea Haworth, 1825
- Superfamília Galatheacaridoidea Vereshchaka, 1997
- Superfamília Nematocarcinoidea Smith, 1884
- Superfamília Oplophoroidea Dana, 1852
- Superfamília Palaemonoidea Rafinesque, 1815
- Superfamília Pandaloidea Haworth, 1825
- Superfamília Pasiphaeoidea Dana, 1852
- Superfamília Procaridoidea Chace & Manning, 1972
- Superfamília Processoidea Ortmann, 1890
- Superfamília Psalidopodoidea Wood-Mason & Alcock, 1892
- Superfamília Stylodactyloidea Bate, 1888
- Infraordre Gebiidea de Saint Laurent, 1979
- Família Axianassidae Schmitt, 1924
- Família Laomediidae Borradaile, 1903
- Família Thalassinidae Latreille, 1831
- Família Upogebiidae Borradaile, 1903
- Infraordre Glypheidea Van Straelen, 1925
- Superfamília Glypheoidea Winkler, 1882
- Infraordre Polychelida Scholtz & Richter, 1995
- Família Eryonidae De Haan, 1841
- Família Polychelidae Wood-Mason, 1874
- Infraordre Procarididea Felgenhauer & Abele, 1983
- Família Procarididae Chace & R.B. Manning, 1972
- Infraordre Stenopodidea Claus, 1872
- Família Macromaxillocarididae Alvarez, Iliffe & Villalobos, 2006
- Família Spongicolidae Schram, 1986
- Família Stenopodidae Claus, 1872
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Wolfe, Joanna M.; Breinholt, Jesse W.; Crandall, Keith A.; Lemmon, Alan R.; Lemmon, Emily Moriarty; Timm, Laura E.; Siddall, Mark E.; Bracken-Grissom, Heather D. «A phylogenomic framework, evolutionary timeline and genomic resources for comparative studies of decapod crustaceans». Proceedings of the Royal Society B, 286, 1901, 24-04-2019. DOI: 10.1098/rspb.2019.0079. PMID: 31014217.
- ↑ Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001 [Consulta: 13 abril 2007]. Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
- ↑ Dixon, C. J.; Frederick Schram; F. R. Schram; S. T. Ahyong «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
- ↑ Porter, M. L.; M. Pérez-Losada; K. A. Crandall «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.
- ↑ 5,0 5,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Pleocyemata». [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ ITIS: Pleocyemata[Enllaç no actiu]
- ↑ «Animal Diversity Web: Pleocyemata ». Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 15 agost 2007].