Delafé (inicialment conegut pel nom Facto Delafé y Las Flores Azules i més tard com Delafé y Las Flores Azules) és una banda barcelonina encapçalada per Oscar d'Aniello que ajunta estils del pop indie, hip-hop i trip hop. Durant un extens període Helena Miquel va constituir part de la formació.

Infotaula d'organitzacióDelafé
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2016, Barcelona Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 0F3BteCqLenBeFqKMviDRy Musicbrainz: 4f380c9c-befd-4c9d-9ce7-f668ef76bb58 Discogs: 7256761 Modifica el valor a Wikidata

El grup nasqué com a Facto Delafé y las flores azules quan s'ajuntaren components d'altres grups de l'escena musical de la capital catalana. Marc Barrachina provenia de Songstone (Facto, feia les bases), Oscar D'Aniello (Delafé, fa les veus i lletres) és un dels components de la també banda catalana Mishima i Helena Miquel (las flores azules fa les veus i els cors) cantava en un grup anomenat Élena.

L'any 2010, abans de la publicació de l'àlbum vs Las Trompetas de la Muerte, Marc Barrachina abandona el grup, passant per això a anomenar-se Delafé y Las Flores Azules. En aquesta nova etapa s'incorporen al projecte Dani Acedo (Mishima) i la producció de The Pinker Tones.

Biografia

modifica

Aquest conjunt català comença a prendre forma al novembre del 2002, al setembre del 2003 guanyen el primer premi del concurs "Joves Promeses d'El Masnou" organitzat per l'Ajuntament d'aquesta localitat catalana.

El maig del 2004, amb la cançó «Mar, el poder del mar», guanyen la «cançó del mes» al programa Disco Grande de RNE Ràdio 3 i al gener de l'any 2005 en el mateix programa guanyen el premi de,illor maqueta de l'any 2004 amb vs El Monstruo de las Ramblas.

El videoclip de "Mar el poder del Mar" va ser el guanyador del concurs Diba a Barcelona al maig del 2006, va quedar segon en la llista de la revista espanyola Rockdelux de clips estatals l'any 2005 i va ser finalista al Concurs Estatal de vídeo-clips, ZonaZine, integrat en el Festival de Cinema Espanyol de Màlaga. L'any 2008 la seva cançó "Mar el poder del Mar" esdevé la banda sonora d'un dels anuncis de la campanya "Ja és primavera a El Corte Inglés".

L'any 2010, coincidint amb el canvi de segell discogràfic i la publicació de l'àlbum vs. Las Trompetas de la Muerte, Marc Barrachina abandona la formació i aquesta passa a anomenar-se simplement "Delafé y las Flores Azules". En les posades en escena d'aquesta nova etapa s'incorporen noves cares: Dani Acedo (bases/keys/casiotone/cors), Juliane Heinemann (cors /percussions), Ferran Puig (trombó/percussions/cors), Ramon Marc Bataller (saxòfon/percussions/cors), Marc Gai (trompeta/percussions/cors), Ramon Rabinad (bateria), Lluís Cots (Enginyer/tècnic de so), Xavi Corbellini (Enginyer/tècnic de so), Karles Albert Gómez i Martínez de Huete (Road Manager), DSLNC (live visuals & motion gfx).

El 2014 van publicar el disc doble Estonosepara Diez años de rarezas / Diez años de singles per celebrar els seus deu anys.[1]

Estil i components

modifica

L'estil de les cançons de Facto delafé y las flores azules oscil·la aleatòriament entre el rock, el pop, el soul o l'electrònica. Les lletres, més pròximes a la poesia que a l'agressivitat del Hip-hop convencional, són positives i crítiques i al mateix temps exploren sensacions poc habituals en el panorama estatal i nacional.

Les referències de Facto Delafé y Las Flores Azules van des de la música surf fins al pop-rock independent passant pel soul. Grups i artistes com Flaming Lips, Beach Boys, The Roots, Dr. Octagon, Yo La Tengo, Joan Manuel Serrat o Marvin Gaye han influït clarament en la creació dels seus temes. També s'inspiren en la sensualitat i provocació de certs autors de la cançó francesa com Serge Gainsbourg o Mickey 3D, en els seus duets amb Jane Birkin.

Discografia

modifica

Àlbums publicats com Facto Delafé y las Flores Azules:

  • (2007) En la Luz de la Mañana (Music Bus)

Àlbums publicats com Delafé y las Flores Azules:

  • (2010) vs Las Trompetas de la Muerte (Warner Music)
  • (2013) De ti sin mí -De mí sin ti (Warner Music)
  • (2014) Estonosepara: Diez años de rarezas / Diez años de singles (Warner)[1]

Àlbums publicats com Delafé:

  • (2016) La fuerza irresistible (Warner Music)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Soriguera, Elisenda «Delafé y las Flores Azules. Sense aturador». Enderrock, 224, 6-2014, p. 12.

Enllaços externs

modifica
  NODES
3d 1
mac 4
Note 1
os 15
visual 1