Demòcrit

Per a altres significats, vegeu «Demòcrit (desambiguació)».

Demòcrit (llatí: Dēmocritus, en grec antic: Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Demòcrit

Nom original	(grc) Δημόκριτος
Biografia
Naixement	dècada del 460 aC Abdera (Grècia)
Mort	dècada del 360 aC (90/109 anys) Grècia
Religió	Ateisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, matemàtic, historiador de l'art
Moviment	Atomisme
Professors	Leucip
Alumnes	Hipòcrates, Metrodor de Quios, Nessas de Chios, Protàgores i Anaxarc
Influències	Leucip
Obra
Obres destacables quadratriu de Hípies
Estudiant doctoral	Bió d'Abdera
Família
Germans	Heròdot

Apol·lodor diu que va néixer vers el 460 aC, però Tràsil de Rodes el fa nascut uns deu anys després. El mateix Demòcrit, en una carta, s'anomenà 40 anys més jove que Anaxàgores. Era natural d'Abdera, una colònia de Teos a Tràcia, i el seu pare (anomenat Hegesístrat, Damasió o Atenòcrit) era un home molt ric que va rebre a casa seva Xerxes I de Pèrsia quan va passar per Abdera. Va ser mestre del filòsof Nausífanes, natural de Teos, al seu torn mestre d'Epicur.

El viatger

Mort el pare, va rebre una gran fortuna i es va dedicar a viatjar per a satisfer la seva set de coneixements. Va estar per tot Àsia, per l'Índia i Etiòpia; va escriure sobre Babilònia i Mèroe i va visitar segurament Egipte, on Diodor de Sicília diu que va viure uns 5 anys. Ell mateix deia que cap contemporani havia visitat tants països i fet tants viatges, i esmenta els matemàtics egipcis (ἀρπεδόναπται).

Va tornar a Grècia ple de coneixements, però encara es va dedicar a visitar Grècia. En els seus estudis filosòfics, Leucip, el fundador de la teoria atomicista, va tenir sobre ell força influència. A Anaxàgores, el lloa en diversos passatges.

Els àtoms i el buit

Demòcrit pensava que si una cosa existeix, llavors ha de ser eterna perquè, tal com deia Parmènides, «res no ve de res». No obstant això, també era perfectament conscient que les coses que formen el món al nostre voltant estan en constant canvi i transformació. Com resoldre aquesta paradoxa?

Per explicar el canvi que veiem al nostre voltant a partir d'una cosa immutable, Demòcrit va postular que existien uns elements bàsics que va anomenar «àtoms» (que significa "indivisible"). Aquests àtoms són eterns, però es poden combinar de diverses formes per a representar el canvi. Demòcrit argumentava que els àtoms tenien només unes poques propietats: mida, forma i massa. La resta de propietats que nosaltres percebem com, per exemple, el color i el gust, no són més que complexes interaccions entre els àtoms del nostre cos i els àtoms de la cosa que estem examinant. A més, pensava que les propietats reals dels àtoms determinaven les propietats aparents de la matèria que formaven. Per exemple, una cosa agra és feta d'àtoms punxeguts mentre que una cosa dolça és feta d'àtoms rodons. O també, algunes coses són sòlides perquè els seus àtoms tenen ganxos que els uneixen fortament entre si, d'altres són pastoses perquè estan fetes d'àtoms petits que llisquen quan es toquen. En paraules de Demòcrit:

«Per convenció dolç, per convenció amarg, per convenció calent, per convenció fred, per convenció color: però, en realitat, àtoms i buit.»

Segons Aristòtil, la teoria de l'atomisme de Demòcrit va ser una reacció a les teories de Parmènides que negaven l'existència del moviment, el canvi i el buit. Parmènides pensava que el buit equivalia a «res». A més, també pensava que el moviment era impossible, ja que perquè una cosa es mogui s'ha de moure en el buit i, si el buit no existeix, res no s'hi pot moure.

Demòcrit no estava gens d'acord amb Parmènides i va ser el primer pensador de la història a defensar l'existència del buit, a més de defensar també l'existència del moviment gràcies a la seva teoria de l'atomisme explicada abans.

L'existència d'altres mons

Demòcrit també va ser el primer que es va adonar que el que nosaltres veiem com la Via Làctia és la llum de moltíssimes estrelles distants. Això el va portar a proposar que l'univers conté molts mons, alguns d'aquests habitats:

«En alguns mons, no hi ha Sol ni Lluna, en d'altres són més grans que en el nostre, i en d'altres més nombrosos. En alguns llocs, hi ha més mons, en d'altres menys (...); en alguns llocs estan naixent, en d'altres morint. Hi ha alguns mons on no hi ha criatures vives ni plantes ni aigua».

La major part dels seus escrits no ens han arribat, foren destruïts durant l'edat mitjana. Però coneixem algunes de les seves obres per les cites d'altres autors. Sabem que va escriure sobre física i matemàtiques: Dels nombres, De la geometria, De les tangents, Dels mapes i Dels irracionals.

Demòcrit és anomenat «el filòsof que riu» amb motiu del seu caràcter alegre i per contra d'Heraclit: «el filòsof que plora».

L'ànima i les sensacions

Per a Demòcrit, l'ésser humà és un món en miniatura i, per tant, la seva ànima s'assembla a aquests àtoms que conformen l'univers. Així, doncs, l'ànima, com a principi de moviment, es fa present en aquesta «frontera del fet de viure». Una frontera mòbil que expressa el ritme de l'existència. Amb aquesta imatge, Demòcrit recupera el sentit primitiu de l'ànima com a alè, com a vida que s'identifica, en cada exhalació, amb el cosmos. En aquesta frontera es produeixen les sensacions.

L'ètica

La major part dels seus escrits que s'han conservat parlen del comportament humà. A més, la bellesa, la justícia, l'amistat i la política són temes que sorgeixen, entre d'altres, en aquesta recerca d'una ètica de la raó de la solidaritat. Algunes de les seves frases més conegudes són:

• Preferiria descobrir una sola causa que esdevenir rei de Pèrsia.
• La pàtria d'una ànima bona és el món sencer.
• L'amor és just i serè quan aspira a la bellesa.
• Per a qui no té amics, viure no val la pena.
• Ningú no estima qui no estima ningú.
• És preferible la pobresa en una democràcia que el benestar dels poderosos, així com és preferible la llibertat que l'esclavatge.

Mort de Demòcrit

Tota la seva vida va viure amb humilitat, tot i la seva riquesa, i fou molt estimat pels seus conciutadans, que el van honorar amb estàtues de bronze i el van representar en monedes. La raó de ser tan apreciat segons Diògenes era que "ell havia predit coses que els fets havien demostrat ser certes", cosa que pot referir-se al seu coneixement dels fenòmens naturals. Segons Diodor de Sicília, Demòcrit va morir als 90, cosa que situaria la seva mort al voltant del 370 aC, però d'altres afirmen que va morir amb 109 anys, i vers el 357 aC.

El seu coneixement, que incloïa ciències, matemàtiques, mecànica, gramàtica, musica i filosofia, es va traduir en nombrosos llibres dels quals dona una llista Diògenes Laerci.

Cap de les seves obres s'ha conservat i n'hi havia d'ètica, filosofia, ciències naturals, matemàtiques, astronomia, música, poesia, ritme, sobre Homer, lingüística, gramàtica, medicina, agricultura, pintura, mitologia, història i mecànica (Vitruvi li atribueix alguns invents). Sembla que també tenia coneixements de perspectiva, però els dos llibres de tàctica que li són atribuïts per Fabricus (Τακτικὸν καὶ Ὁπλομαχικόν) corresponen, en realitat, a Damòcrit.

Bibliografia

• Brewer, E. Cobham. "The Dictionary of Phrase and Fable". Edwinstowe (Anglaterra): Avenel Books, 1978. ISBN 0-517-25921-4. 
• G S Kirk. "Los filósofos presocráticos". Madrid: ed. Gredos, 1987. ISBN 84-249-1249-7. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Demòcrit» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kerferd, G.B. «Democritus» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 febrer 2024].
• «Democritus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2023. [Consulta: 6 febrer 2024].
• Berryman, Sylvia. «Democritus» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2023. [Consulta: 6 febrer 2024].