Destiny
Destiny va ser el quart mòdul col·locat a l'Estació Espacial Internacional i el segon fabricat per la NASA després del Unity. És la principal instal·lació d'operacions per les càrregues de recerca dels Estats Units a bord de l'estació. Va ser connectat, al mòdul Unity, i activat en un període de cinc dies el febrer de 2001, durant la missió STS-98. Destiny va ser la primera estació orbital permanent d'investigació des de la retirada del Skylab el febrer de 1974.
| |||
| Informació general | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | mòdul espacial  | ||
| Estació | segment orbital americà | ||
| Fabricant | Boeing | ||
| Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica | ||
| Llançament | |||
| Missió | STS-98 | ||
| Data | 7 febrer 2001 | ||
| Vehicle de llançament | transbordador espacial | ||
|
| |||
| Acoblament | 10 febrer 2001 | ||
| Desacoblament | cap valor | ||
| Punt de sortida | plataforma de llançament 39A | ||
| Especificacions | |||
| Massa | 14.515 kg | ||
Dimensions
| |||
| Llargada | 8,53 m | ||
| Diàmetre | 4,27 m | ||
|
| |||
| Volum | 106 m³ | ||
La companyia Boeing va començar la fabricació del mòdul de 14,5 tones d'alumini durant 1995 al Centre de Vol Espacial Marshall a Huntsville (Alabama). Les seves dimensions són 8,5 metres de llarg per 4,3 d'ample. Els astronautes treballen a l'interior del laboratori pressuritzat per dirigir diferents investigacions. Alguns dels seus objectius són l'estudi de materials, biotecnologia, enginyeria, medicina, i física en condicions de microgravetat.[1]
Llançament i instal·lació
modifica
Destiny es va llançar a ISS a bord de la missió del STuttle-Space Shuttle.[2] Es va llançar a l'òrbita terrestre el 7 de febrer de 2001 a bord del transbordador espacial Atlantis.[2] El 10 de febrer de 2001 a les 9:50 am CST, va començar la instal·lació del Destiny.[3] Primer, es va fer servir el Shuttle SRMSS (CanadaArm) per a eliminar l'adaptador d'aparellament presuritzat 2 (PMA 2) del port endavant del node d'Unity per fer lloc al nou mòdul. El PMA-2 es va guardar temporalment a l'anell d'atracament davanter de l'armadura d'Z1. Destiny va ser "agafat" pel braç robòtic a les 23:23, aixecat de la badia de l'Atlàntida i atracat al primer port d'Unity. Dos dies més tard, PMA-2 es va traslladar a la seva ubicació semipermanent a la portellada de Destiny.[2] Diversos anys després, el 14 de novembre de 2007, el mòdul Harmony es va adjuntar al final del laboratori Destiny.[4]
L'addició de Destiny va augmentar el volum habitable en 3.800 peus cúbics, un augment del 41 per cent.[3]
Veggie
modificaEl IEl 2016 la tripulació de la ISS va dur a terme un experiment de la Veg-03.[5] Al novembre es va collir una collita d'enciam comestible de romaine que va contribuir a l'àpat de la tripulació.[6] També les mostres de la col es retornen a la Terra per a la seva prova com a part de l'experiment.[5] Utilitzen el mòdul d'experiments Veggie en el Destiny, que pot proporcionar llum i nutrients per a experiments de creixement de plantes.[6]
Galeria d'imatges
modifica-
Destiny es dirigeix cap al ram de llançament a bord del rastrejador -
La tripulació llançadora es dirigia cap al llançament -
Enlairament -
Astronauta a EVA amb Destiny -
El recent ISS amb el Laboratori Destiny, febrer de 2001 -
El mòdul Destiny (NASA) essent instal·lat a l'Estació Espacial Internacional
Referències
modifica- ↑ Styphen Jay Schwartz, Projecte Estació Espacial, Discovery Communications, Inc, 2004, Dipòsit Legal NA-3266-2003
- ↑ 2,0 2,1 2,2 STS-98, Mission Control Center. «Status Report # 07». NASA, 10-02-2001. Arxivat de l'original el 2012-04-06. [Consulta: 18 gener 2007].
- ↑ 3,0 3,1 Sarah Loff. «Destiny Laboratory Attached to International Space Station» (en anglès). National Aeronautics and Space Administration, 07-08-2017. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ NASA. «PMA-3 Relocation». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2007. [Consulta: 28 setembre 2007].
- ↑ 5,0 5,1 «https://www.nasa.gov/mission_pages/station/research/experiments/explorer/Investigation.html?#id=1159» (en anglès). NASA. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Kristine Rainey. «Weekly Recap From the Expedition Lead Scientist» (en anglès). NASA, 09-12-2016. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2020. [Consulta: 26 gener 2021]. []
