Disfàgia

La disfàgia és el terme mèdic per al símptoma de l'alteració en la deglució. És altament prevalent i pot ocasionar complicacions greus com la desnutrició i la pneumònia per aspiració. Tot i classificar-se en "símptomes i signes" a la CIM-10, el terme s'utilitza de vegades com una malaltia per dret propi.

Disfàgia

Tipus	malaltia de l'esòfag, pharyngeal diseases (en) i símptoma de la gola
Especialitat	logopèdia i foniatria
Classificació
CIM-11	MD93
CIM-10	R13
CIM-9	438.82, 787.2
CIAP	D21
Recursos externs
DiseasesDB	17942
MedlinePlus	003115
eMedicine	2212409
Patient UK	dysphagia
MeSH	D003680
UMLS CUI	C0392678

Es deriva de l'arrel grega dis- que significa 'dificultat' o 'disfunció', i -fàgia que significa 'menjar'. És una sensació que indica la dificultat en el pas de sòlids o líquids des de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia (que es defineix com dolor en empassar) i la sensació d'un nus a la gola. La disfàgia psicògena es coneix com a fagofòbia.

Tipus

La disfàgia és classificada en dos tipus principals:

1. La disfàgia orofaríngia. Els pacients tenen problemes per transferir aliments de la boca a la faringe i a l'esòfag, en iniciar el procés de deglució involuntària. La disfàgia es localitza a nivell orofaringi o esofàgic. Suposa aproximadament el 80% dels diagnòstic de disfàgia. Comprèn alteracions de la deglució d'origen en la cavitat oral, faringe, laringe o de l'esfínter esofàgic superior. Presenten més risc de patir disfàgia orofaríngia: les persones d'edat avançada, els pacients amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i els pacients amb malalties de cap i coll.
2. La disfàgia esofàgica. La dificultat per la deglució comença alguns segons després d'iniciar la ingesta i suposa una sensació d'ennuegament o impossibilitat pel pas del bol alimentari situat a la regió retroesternal (darrere l'estèrnum) o a nivell de l'articulació esternoclavicular (articulació entre l'estèrnum i la clavícula).

La disfàgia funcional es defineix en alguns pacients que no tenen una causa orgànica per a la disfàgia.

Causes

Disfàgia orofaríngia

• Accident vascular cerebral
• Esclerosi múltiple
• Miastènia gravis
• Malaltia de Parkinson i parkinsonisme
• Esclerosi lateral amiotròfica
• Paràlisi de Bell
• Paràlisi bulbar i paràlisi pseudobulbar
• Xerostomia
• Radiació
• Neoplàsies malignes del coll
• Neurotoxines (per exemple, verí de serp)
• Faringitis, etc.

Disfàgia esofàgica

Les causes de la qual poden dividir-se en causes funcionals i mecàniques.

• Entre les funcionals, es troben:
  • Acalàsia
  • Miastènia gravis
  • Paràlisi bulbar o pseudobulbar

• Entre les mecàniques, trobem:
  • Esofagitis pèptica
  • Càncer d'esòfag o Càncer de càrdies
  • Compressió externa de l'esòfag, com ara l'obstrucció dels ganglis limfàtics i dilatació auricular esquerra en l'estenosi mitral
  • Candidosi esofàgica
  • Bossa faríngia (diverticle de Zenker)
  • Leiomioma esofàgic
  • Esclerodèrmia sistèmica

La disfàgia esofàgica és gairebé sempre causada per patologies en zones de l'esòfag o adjacents, tot i que de vegades la lesió pot localitzar-se a la faringe o l'estómac. En moltes de les condicions patològiques que causen disfàgia, la llum va reduint-se progressivament i es torna indistensible. En una etapa primerenca de la malaltia, només els sòlids fibrosos (durs i poc lubricats) causen dificultats, però més tard el problema es pot estendre a tots els sòlids i fins i tot als líquids.

Vegeu també

• Aerofàgia.

Enllaços externs

• «Disfàgia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.

Viccionari