Doha
Doha (àrab: الدوحة, ad-Dawḥa, pronunciat localment ad-Dōḥa) és la capital de Qatar, a la costa oriental. Té més habitants que la resta de ciutats de Qatar juntes, amb una població de 2.382.000 el 2018.,[1] i està situada al municipi d'Ad Dawhah, al golf Pèrsic.
الدوحة (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | assentament humà i ciutat més gran | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Emirat | Qatar | ||||
| Municipi | Ad Dawhah | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.186.023 (2020) (8.985,02 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 132.000.000 m² | ||||
| Banyat per | golf Pèrsic | ||||
| Altitud | 0 m | ||||
| Creació | 1850 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | QA-DA | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | visitqatar.com… | ||||
Doha és la ciutat més poblada del país, ja que més del 80% de la població de Qatar viu a Doha o a l'àrea metropolitana, i també n'és el centre econòmic. Doha és la seu de la Education City, una àrea dedicada a la recerca i a l'educació. La ciutat està situada en un port natural d'aigua poc fonda, entre dos esculls que formen una badia (badia es diu dawha en el dialecte local, i va donar nom a la ciutat). La ciutat va sorgir sobre el poblet de pescadors d'Al-Bid (o Al-Bida) nom que avui dia es conserva en un barri.
És la ciutat de més ràpid creixement de Qatar, amb més del 80% de la població del país que viu a Doha o als suburbis circumdants.[2] És el centre polític i econòmic del país.[3]
Geografia
modifica
Doha es troba a la part central-est de Qatar, limita amb el golf Pèrsic a la seva costa. La seva cota és 10 snm.[4] Doha està molt urbanitzada. La recuperació de terres davant de la costa ha afegit 400 hectàrees de terreny i 30 km de costa.[5] La meitat dels 22 km² de superfície sobre la qual es va construir l'aeroport internacional de Hamad va ser un terreny recuperat.[6]
La geologia de Doha es compon principalment de disconformitats meteorològiques a la part superior de la formació de Dammam del període eocè, formant pedra calcària dolomítica.[7]
La Perla és una illa artificial de Doha amb una superfície de prop de 400 ha.[8] S'ha estimat que el projecte total costarà 15.000 milions de dòlars un cop finalitzat.[9] Altres illes de la costa de Doha inclouen l'illa Palmera, l'illa Shrao, l'illa Al Safliya i l'illa Alia.[10]
En una enquesta de 2010 de les aigües costaneres de Doha realitzada per l’Autoritat d'Estadística de Qatar, es va trobar que la seva profunditat màxima era de 7,5 m i la profunditat mínima era de 2 m. A més, les aigües tenien un pH mitjà de 7,83, una salinitat de 49,0 psu, una temperatura mitjana de 22,7 °C i 5,5 mg/L d'oxigen dissolt.[11]
Clima
modificaDoha té un clima desèrtic càlid (classificació climàtica de Köppen BWh) amb estius llargs i extremadament calorosos i hiverns curts i càlids. Doha està situada a la península Aràbiga, i per tant el clima és molt càlid. Les temperatures mitjanes superen els 40º Celsius des del maig al setembre, i la humitat és molt baixa. A l'estiu gairebé no es registra cap precipitació, i la mitjana de pluja anual és d'uns 70 mm, que cau de manera esporàdica entre l'octubre i el març. Durant les nits d'hivern la temperatura pot caure per sota dels 7º Celsius.
Les temperatures altes mitjanes entre maig i setembre superen els 38 °C i sovint s'acosten als 45 °C. La humitat sol ser la més baixa al maig i juny. Els punts de rosada poden superar els 30 °C a l'estiu. Durant tot l'estiu, la ciutat no registra gairebé cap precipitació, i menys de 20 mm durant altres mesos.[12] Les precipitacions són escasses, amb un total de 75 mm per any, caient en dies aïllats majoritàriament entre octubre i març.
Els dies d'hivern són relativament càlids mentre el sol surt i fresc durant la nit. La temperatura rarament baixa per sota dels 7 °C La temperatura més alta registrada va ser de 50,4 °C el 14 de juliol de 2010, que és la temperatura més alta que s'ha registrat maig a Qatar.[13]
Barris
modificaEls barris (districtes urbans) principals de la ciutat són:
- البدع, Al Bida
- فريج بن محمود, Bin Mahmoud
- الدفنة, Al Dafna
- الهلال, Al Hilal
- مدينة خليفة, Madinat Khalifa
- المعمورة, Al Mamoura
- المرخية, Al Markhiya
- النصر, Al Nasr
- المطار القديم, Aeroport Vell
- عنيزة, Onaiza
- القطيفية, Qutaifiya
- راس أبو عبود, Ras Abu Aboud
- السد, Al Sadd
- الرميلة, Rumeilah
- الوعب, Al Waab
- وادي السيل, Wadi Al Sail
Cultura
modificaArquitectura
modificaIgual que la majoria de ciutats dels països rics de l'Orient Pròxim, Doha experimenta un boom constructiu. La ciutat invita firmes arquitectòniques internacionals perquè dissenyin nous edificis.
Alguns dels nous projectes a Doha:
- Doha Villa, de Kathyrn Findlay Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Qatar Sports Tower Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Weill Cornell Building Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
Transport
modificaAeri
modificaL'Aeroport Internacional de Doha és l'únic aeroport internacional de Qatar. A més de ser el hub de Qatar Airways, hi operen moltes altres línies aèries internacionals.
Demografia
modifica| Històric de la població de Doha | |
|---|---|
| Any | Població |
| 1820 | 250[14] |
| 1893 | 6.000[15] |
| 1970 | 80.000[16] |
| 1986 | 217.294[17] |
| 1998 | 264.009[18] |
| 2001 | 299.300[19] |
| 2004 | 339.847[17] |
| 2005 | 400.051[20][21] |
| 2010 | 796.947[22] |
| 2015 | 956.457[2] |
| Població total de l'àrea metropolitana de Doha[23] | |
|---|---|
| Any | Població |
| 1997 | 434.000[24] |
| 2004 | 644.000[25] |
| 2008 | 998.651[26] |
Una part important de la població de Qatar resideix als límits de Doha i la seva àrea metropolitana.[27] El districte amb més densitat de població és la zona central d'Al Najada, que també acull la població total més alta del país. La densitat de població a la gran regió de Doha oscil·la entre 20.000 persones per km² i 25 persones per km². [28] Doha va ser testimoni de taxes de creixement explosives de la població a la primera dècada del segle XXI, absorbint la majoria dels milers de persones que llavors emigraven a Qatar cada mes. La població de Doha és al voltant d'un milió, amb la població de la ciutat més que duplicada entre 2000 i 2010.[2]
Ètnia i llengües
modificaLa població de Doha està composta majoritàriament per expatriats, i els nacionals de Qatar formen una minoria. La major part dels expatriats a Qatar són de països del sud-est i del sud asiàtic, principalment l'Índia, Pakistan, Sri Lanka, Nepal, Filipines i Bangladesh, amb un gran nombre d'expatriats també procedents dels països àrabs del Llevant, Djibouti, Somàlia i el nord d'Àfrica., i Àsia oriental. Doha també acull molts expatriats d'Europa, Amèrica del Nord, Sud-àfrica i Austràlia.[29]
L'àrab és la llengua oficial de Qatar. L'anglès s'utilitza habitualment com a segona llengua,[30] i una llengua franca en augment, especialment en el comerç.[31] Com que hi ha una gran població expatriada a Doha, idiomes com el malaiàlam, el tàmil, el bengalí, el tagal, el castellà, el singalès, el francès, l’urdú i l’hindi són àmpliament parlats.[29]
| Nascuts vius registrats a Doha per nacionalitat[23][32][33] | |||
|---|---|---|---|
| Any | Qatarians | No qataríans | Total |
| 2001 | 2.080 | 3.619 | 5.699 |
| 2002 | 1.875 | 3.657 | 5.532 |
| 2003 | 2.172 | 4.027 | 6.199 |
| 2004 | 2.054 | 3.760 | 5.814 |
| 2005 | 1.767 | 3.899 | 5.666 |
| 2006 | 1.908 | 4.116 | 6.024 |
| 2007 | 1.913 | 4.708 | 6.621 |
| 2008 | 1.850 | 5.283 | 7.133 |
| 2009 | 2.141 | 5.979 | 8.120 |
| 2010[34] | 1.671 | 5.919 | 7.590 |
| 2011[35] | 1.859 | 6.580 | 8.439 |
| 2015 | 1.949 | 9.215 | 11.164 |
| 2020 | 4.005 | 15.381 | 19.386 |
L'any 2004, es va aprovar la Llei de propietat estrangera de béns immobles, que permetia als ciutadans no qataris comprar terres a zones de Doha, com ara la llacuna de la badia de l'oest, la perla de Qatar i la nova ciutat de Lusail.[36] Abans d'això, els expatriats tenien prohibit posseir terres a Qatar. La propietat d'estrangers a Qatar els dona dret a un permís de residència renovable, que els permet viure i treballar a Qatar.[27]
Història
modificaNo se'n sap gairebé res abans del 1832 quan fou visitada pel resident polític britànic al Golf que la va declarar dependència de Bahrein; es creu que en aquest temps era dependència efectiva de Bahrein però al seu torn l'illa pagava tribut (zakat) als Al Saüd de Najd i el resident britànic anava a cobrar el zakat a Doha en nom de Bahrein i el pagava als saudites. El 1852 els otomans van ocupar Doha i la van unir al sandjak del Najd, però la vila va continuar mantenint estretes relacions amb Bahrein (que havia signat el tractat de treva amb els britànics el 1820) i també amb els saudites i els britànics. En aquest temps altres zones de la península foren considerades part de Bahrain, d'Abu Dhabi o del Najd (fins que els otomans van sortir de Doha). El 1867 Doha va ser damnada en la guerra entre els Al Thani i els Al Khalifa de Bahrein que tenien el suport d'Abu Dhabi. El 1882 es va construir la fortalesa d'Al-Wadjbah al sud-oest i l'any següent el xeic Kasim va obtenir una victòria sobre els otomans.
El xeic local de Doha, Muhammad ibn Thani va signar el tractat de treva amb els britànics el 1868. El 1895 Doha va destruir a la seva rival al-Zubara. El 1900 Doha era un port de pescadors de perles amb 12000 habitants (amb 9 barris o farikhs) i ocupant una franja de 3 km a la costa; en aquest moment estava dominada per la Kalaat al-Askar (anomenada Kasr Kunara per la guarnició turca) que avui dia dona nom a una barri residencial i de magatzems.
A la sortida dels otomans (1916) el xeic local Abd Allah al-Thani (que va agafar el títol de xeic de Qatar) va signar un tractat amb la Gran Bretanya pel que Qatar quedava sota un virtual protectorat (Special Treaty Relationship with H. M. Government) i passava sota administració del Ministeri d'Afers Exteriors (altres protectorats eren administrats per la Colonial Office). L'antiga casa pairal dels Al Thani a Doha (que encara es conserva) estava situada al barri d'Al-Dawha que havia donat nom a la ciutat. El 1917 el xeic Abd Allah ibn Kasim al-Thani va construir la fortalesa d'Al-Kout al centre. Més tard els Al Thani van construir palaus al barri occidental d'al-Rayyan. La prosperitat venia de les perles però la introducció pels japonesos del sistema del cultiu va arruïnar aquesta indústria vers 1930 i Doha es va empobrir. La trobada de petroli a Dukhan, transportat per l'estació de Musayid, van obrir l'esperança, i encara que la producció es va aturar durant la II Guerra Mundial, després produir un desenvolupament notable.
Vers 1960 la població s'estimava entre 20 i 30 mil habitants i era la majoria de la població de Qatar. Llavors tenia només un hospital i un petit aeroport. Fou residència de l'agent polític britànic fins a esdevenir capital de l'estat independent de Qatar el 1971, experiment un desenvolupament espectacular des de llavors. El 1969 es va obrir la Government House (edifici emblemàtic de la ciutat), el 1973 la Universitat de Qatar, el 1975 el Museu Nacional i el 1996 va començar a emetre la cadena de televisió per satèl·lit Al Jazeera, amb seu a Doha.
Galeria de la moderna Doha
modifica-
Doha -
Doha -
Mall. -
Vita. -
Souq Waqif
Referències
modifica- ↑ , 20-10-2015 [Consulta: 23 octubre 2015]. Arxivat 2 de desembre 2015 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Report: Qatar 2016. Oxford Business Group, 2016, p. 17. ISBN 9781910068632. Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Visit Qatar». www.visitqatar.qa. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ «Map of Doha, Qatar». Climatemps.com. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «New land by the sea: Economically and socially, land reclamation pays». International Association of Dredging Companies. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «DEME: Doha Airport Built on Reclaimed Land Becomes Fully Operational». Dredging Today, 03-06-2014. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2017. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ Ed Blinkhorn. «Geophysical GPR Survey». The Origins of Doha Project, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 7 de maig 2022. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ Ron Gluckman. «Artificial Islands: In Dubai, a world, and universe of new real estate». Gluckman, 01-05-2008. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Say Hello To Pearl Qatar – The World's Most Luxurious Artificial Island». Wonderful Engineering, 12-12-2014. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Qatar islands». Online Qatar. Arxivat de l'original el 18 novembre 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Qatar Infrastructure Statistics». Qatar Statistics Authority, 01-05-2012. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2020. [Consulta: 18 març 2019].
- ↑ «Doha weather information». Wunderground.com, 10-06-2010. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 27 juny 2010].
- ↑ Masters, Jeff. «Bolivia ties its all-time heat record». Weather Underground. Dr. Jeff Masters' WunderBlog. Arxivat de l'original el 24 novembre 2010. [Consulta: 23 novembre 2010].
- ↑ «Historical references to Doha and Bidda before 1850» p. 2. The Origins of Doha Project. Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2020. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ Kurşun, Zekeriya. The Ottomans in Qatar : a history of Anglo-Ottoman conflicts in the Persian Gulf. Istanbul : Isis Press, 2002, p. 16–17. ISBN 9789754282139.
- ↑ Abdulla Juma Kobaisi. «The Development of Education in Qatar, 1950–1970» p. 11. Durham University. Arxivat de l'original el 18 de juny 2015. [Consulta: 17 juny 2015].
- ↑ 17,0 17,1 Encyclopædia Britannica. «Doha – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 27 juny 2010].
- ↑ Qatar University. موسوعة المعلومات القطرية (Qatar Information Encyclopedia) (en àrab), 1998, p. 235. Arxivat 2018-08-25 a Wayback Machine.
- ↑ «Doha». Tiscali.co.uk, 21-02-1984. Arxivat de l'original el 2009-11-05. [Consulta: 27 juny 2010].
- ↑ «Sheraton Doha Hotel & Resort | Hotel discount bookings in Qatar». Hotelrentalgroup.com. Arxivat de l'original el 2010-08-19. [Consulta: 27 juny 2010].
- ↑ «hotelsdoha.eu». hotelsdoha.eu. Arxivat de l'original el 2013-06-09. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Qatar population statistics». geohive.com. Arxivat de l'original el 14 juny 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ 23,0 23,1 «Population statistics». Qatar Information Exchange. Arxivat de l'original el 1 juliol 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Urban evolution of the city of Doha: an investigation into the impact of economic transformations on urban structures» p. 44–45. Arxivat de l'original el 14 de maig 2015. [Consulta: 14 juny 2015].
- ↑ World and Its Peoples. Marshall Cavendish, 2006, p. 61. ISBN 9780761475712. Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Doha 2016 Summer Olympic Games Bid». GamesBids.com. Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 27 juny 2010].
- ↑ 27,0 27,1 Marco Dilenge. «Dubai and Doha: Unparalleled Expansion». Crown Records Management UK. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Facts and figures». lusail.com. Arxivat de l'original el 6 març 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ 29,0 29,1 «Socio-geographic map of Doha». Qatar Computing Research Institute. Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ Baker, Colin. Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education. Multilingual Matters, 1998, p. 429. ISBN 978-1853593628. Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Battling to Preserve Arabic From English's Onslaught». , 11-06-2012 [Consulta: 24 novembre 2013]. Arxivat 20 de novembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «WELCOME TO Qatar Statistics Authority WEBSITE». Qsa.gov.qa. Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Statistics: Births & Deaths». Qatar Planning & Statistics Authority. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2022. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Births and deaths in 2010». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2015. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Births and deaths in 2011». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 23 setembre 2016. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ Wiedmann, Florian. Demystifying Doha: On Architecture and Urbanism in an Emerging City. Ashgate, 2013. ISBN 9781409466345. Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
Bibliografia addicional
modifica- J. G. Lorimer, Gazetteer of the Persian Gulf, Calcuta, 1908-1915
- Abu Saud, Abeer. Longman Group. Qatari Women: Past and Present, 1984, p. 173. ISBN 978-0582783720.
- Bullivant, Lucy. Routledge. Masterplanning Futures, 2012, p. 59. ISBN 978-0415554473.
- Barrett, David B. = George Thomas Kurian; Johnson, Todd M. Oxford University Press. World Christian encyclopedia: a comparative survey of churches and religions in the modern world. 1, 2001, p. 617. ISBN 978-0-19-510318-2.
- Baker, Colin; Jones, Sylvia Prys. Multilingual Matters. Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education, 1998, p. 429. ISBN 978-1853593628.
- Kurşun, Zekeriya. Istanbul: Isis Press. The Ottomans in Qatar: a history of Anglo-Ottoman conflicts in the Persian Gulf, 2002. ISBN 9789754282139.
- Graham, Helga. William Heinemann Ltd. Arabian time machine: self-portrait of an oil state, 1978, p. 26. ISBN 978-0434303502.
