Duilio Coletti
Duilio Coletti (Penne, província de Pescara, 28 de desembre de 1906 – Roma, 21 de maig de 1999) va ser un director de cinema italià, actiu dels anys trenta als anys setanta del segle xx. És pare del director i guionista Enrico Coletti.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1906  Penne (Itàlia) |
| Mort | 22 maig 1999 (92 anys) Roma |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
| Activitat | 1934 - |
   
| |
Biografia
modificaEs va llicenciar en medicina i cirurgia, però va exercir durant poc temps aquesta professió,[1] ja que aviat va entrar al món del cinema com a guionista i ajudant de direcció de la pel·lícula Il signore desidera? (1933) de Gennaro Righelli.
El 1935 va debutar com a director amb Pierpin. Va dirigir successivament Il fornaretto di Venezia (1939, signada amb el pseudònim de John Bard), Capitan Fracassa (1940) i La maschera di Cesare Borgia (1941).
Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com Sotto dieci bandiere, Il grido della terra, rodada a Bari (Pulla) el 1948, I sette dell'Orsa maggiore, Londra chiama Polo Nord i Il re di Poggioreale. La seva pel·lícula La grande speranza fou seleccionada al 4t Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] El 1958 fou membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3]
Filmografia
modifica- Pierpin (1935)
- Il fornaretto di Venezia (1939)
- Capitan Fracassa (1940)
- La maschera di Cesare Borgia (1941)
- Il mercante di schiave (1942)
- Tre ragazze cercano marito (1944)
- L'adultera (1946)
- Il passatore (1947)
- Cuore (1948)
- Il grido della terra (1949)
- El llop de la Sila (1949)
- Romanzo d'amore (1950)
- Miss Italia (1950)
- Libera uscita (1951)
- È arrivato l'accordatore (1952)
- Wanda, la peccatrice (1952)
- I sette dell'Orsa maggiore (1953)
- La grande speranza (1954)
- Divisione Folgore (1954)
- Londra chiama Polo Nord (1954)
- Gli italiani sono matti (1957)
- Sotto dieci bandiere (1960)
- Il re di Poggioreale (1962)
- Anzio (1968)
- Valdez, il mezzosangue (1973)
Bibliografia
modifica- Giacomo Lichtner: Fascism in Italian cinema since 1945. The politics and aesthetics of memory, Basingstoke u. a. (Palgrave Macmillan) 2013. ISBN 978-0-230-36332-8
Referències
modifica- ↑ Roberto Poppi. I registi: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2002. ISBN 8884401712.
- ↑ «4th Berlin International Film Festival: In Competition». berlinale.de. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2016. [Consulta: 23 desembre 2009].
- ↑ «8th Berlin International Film Festival: Juries». berlinale.de. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2013. [Consulta: 31 desembre 2009].