Edith Mathis (Lucerna, 11 de febrer de 1938) és una soprano suïssa.[1]

Plantilla:Infotaula personaEdith Mathis

Edith Mathis, Amsterdam 1969 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Lucerna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeutsche Grammophon
EMI
Philips Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0558911 TMDB.org: 1310970
Spotify: 0eOythKkGSageuVFr6nDHf Musicbrainz: eb1dbd32-6555-4457-b7ec-26234ebd310d Discogs: 850889 Allmusic: mn0000050375 Modifica el valor a Wikidata

Vida i carrera

modifica

Va estudiar a Lucerna i hi va debutar l'any 1956 amb La flauta màgica. A causa del seu agradable físic i la seua veu purnejant, Edith Mathis prompte va ser una soprano lleugera molt sol·licitada.

Mozart seria una de les seues especialitats, incloent-hi entre les seues interpretacions el personatge de Cherubino de Les noces de Fígaro, Zerlina en Don Giovanni, Despina en Così fan tutte i Pamina en La flauta màgica. Altres papers que ha interpretat han estat Sophie i la Mariscala en Der Rosenkavalier, Agathe i Aennchen en Der Freischütz i Marzelline en Fidelio. Va cantar en l'estrena de Der Zerissene, de von Einem), Der Junge Lord, de (Henze) i Le Roi Berénger de Heinrich Sutermeister.[1]

L'any 1988, cantà el rol d'Agathe d'El caçador furtiu de Carl Maria von Weber al Liceu de Barcelona i el 1990 el de la Mariscala d'El cavaller de la rosa, a Berna.[1]

Des de 1991 Edith Mathis és professora d'interpretació de lieder i oratoris a la Universität für Musik und darstellende Kunst Wien («Universitat per a la música i les arts escèniques») a Viena. Ocasionalment, imparteix cursos en altres llocs del món.

Igualment ha sigut una excel·lent intèrpret d'oratoris, en particular cantates de Johann Sebastian Bach i lieder.

Distincions

modifica
  • Anell Hans Reinhart (1978).
  • Medalla Mozart del Mozarteum de Salzburg.
  • Premi de les Arts de la ciutat de Lucerna.
  • Premi Buxtehude del Senat de Lübeck.
  • Prix Mondial du Disque (Montreux).
  • 1980 Bayerische Kammersängerin (cantant de cambra de Baviera).

Discografia

modifica

De la seua àmplia discografia, cal destacar:

  • Bruckner: misses 1-3, amb Mathis, Schiml, Ochman, Ridderbusch; Stader, Hellman, Haefliger, Borg; Cor i Orquestra de la Radiodifusió Bavaresa, dirigits per Eugen Jochum (DG).
  • Telemann: Der getreue Music-Meister, amb Mathis, Toepper, Haefliger, Unger, McDaniel, Cor Bach de Wuerzburg (DG).

A més, ha enregistrat cantates de Bach amb direcció de Karl Richter, entre les que cal esmentar:

  • Cantata núm. 140, Wachet auf, ruft uns Die Stimme (Desperteu), amb Mathis, Schreier, Fischer-Dieskau, Cor i orquestra Bach de Múnic (Arxiv).
  • Passió segons Sant Mateu, BWV 244, amb Mathis, J. Baker, P. Schreier, D. Fischer-Dieskau, M. Salminen, Cor de la catedral de Regensburg, Cor i Orquestra Bach de Múnic (Arxiv).

Finalment, poden esmentar-se els seus nombrosos enregistraments d'òperes de Mozart per a Philips, en particular les més infreqüents: Apollo et Hyacinthus, amb direcció de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 26); Ascanio in Alba, amb direcció de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 30); Il sogno di Scipione, amb direcció de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 31); Lucio Silla, amb direcció de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 32) i Zaide, amb direcció de Bernhard Klee (Integral d'obres de Mozart, vol. 36).

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 JRB. «Edith Mathis {». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 18 agost 2022].

Enllaços externs

modifica
  NODES
jung 1
jung 1