El Siglo Futuro
El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».[6] Va ser fundat per Cándido Nocedal i va publicar el seu primer número el 19 de març de 1875.[2] Ha estat considerat mitjà de difusió del Partit Catòlic Nacional,[7][6] agrupació política fundada el 1888, i a partir de 1932 de la Comunió Tradicionalista.[8]
  | |
| Tipus | periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Castellà |
| Data d'inici | 18 de març de 1875 |
| Data de finalització | 18 de juliol de 1936[1][2] |
| Director | Cándido Nocedal[3] Ramón Nocedal[4] Manuel Senante y Martínez (1907-1936)[5] |
| Fundador | Cándido Nocedal |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | diari |
| Àmbit |  Espanya |
| Tiratge | 5.000 exemplars |
| Identificadors | |
| ISSN | 1130-8494 |
| OCLC | 436573065 |
La seva ideologia ha estat titllada d'«ultraconservadora»[9] i «integrista»;[10] de fet, ha estat descrit com a «exponent del més radical integrisme vuitcentista».[11] Segons Hibbs-Lissorgues, El Siglo Futuro va prendre com a model la premsa ultramuntana francesa, en especial el periòdic L'Univers de Louis Veuillot.[12] Als seus inicis es va mostrar contrari a la restauració borbònica, postura que més tard mantindria igualment respecte a la Segona República.[13] El periòdic ha estat inclòs dins del grup de publicacions «germanòfiles» durant la Primera Guerra Mundial[14] i més tard es considera que va estar a favor dels governs de Hitler i Mussolini.[15] Se l'ha considerat un dels principals promotors de les manifestacions antiliberals de l'època.[16] La publicació va desenvolupar una campanya antijudeomaçònica durant la Segona República Espanyola[17] Destaca una secció setmanal publicada entre 1935 i 1936 sota el títol «Pàgina crítica sobre sectes», on es recollien atacs contra la maçoneria, a més de relacionar aquesta organització amb el judaisme,[18] i presentar ambdós com a «enemics d'Espanya».[19] Durant aquest període republicà no va superar un tiratge de 5000 exemplars.[20]
En El Siglo Futuro col·laboraren al llarg dels seus seixanta-un anys d'història autors com Manuel Sánchez Asensio,[21] Francisco Navarro Villoslada, Gabino Tejado, Manuel Tamayo y Baus,[2] Ceferino Suárez Bravo[22] o Manuel Sánchez Cuesta «Mirabal» i polemistes com el sacerdot i músic Josep Sorribes i Ruiz del Castillo.[23][24] Va desaparèixer el 18 de juliol de 1936 en ser confiscat,[1] i els seus tallers van quedar en poder de la CNT.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 González Calleja, 2012, p. 27.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Biblioteca Nacional de España. «El Siglo futuro». Hemeroteca Digital.
- ↑ Elizalde Pérez-Grueso, María Dolores. Historia política de España, 1875-1939, volumen 1. Ediciones Akal, 2002, p. 46. ISBN 9788470903205.
- ↑ Hibbs-Lissorgues, 1994, p. 168.
- ↑ Checa Godoy, 1989, p. 192.
- ↑ 6,0 6,1 Andrés Gallego, 1982, p. 141.
- ↑ Fernández Sarasola, 2009, p. 152.
- ↑ González Calleja, 2012, p. 3.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75.
- ↑ Hibbs-Lissorgues, 1993, p. 87, 93.
- ↑ Cárcel Ortí, 1999, p. 314.
- ↑ Hibbs-Lissorgues, 2009, p. 95-107.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75-76.
- ↑ Pizarroso Montero, 2010, p. 50.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 86.
- ↑ Hibbs-Lissorgues, 1993, p. 93-94.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75-77.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 76-77.
- ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 78.
- ↑ Checa Godoy, 1989, p. 192, 310.
- ↑ Sánchez Pérez, 2006, p. 209.
- ↑ Hibbs-Lissorgues, 1994, p. 149.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 582-83 (ISBN 84-239-4557-X)
- ↑ González Calleja, 2012, p. 7.
Bibliografia
modifica- Andrés Gallego, José. Historia general de España y América. Ediciones Rialp, 1982. ISBN 9788432121135.[Enllaç no actiu]
- Cárcel Ortí, Vicente. Historia de la Iglesia III: La Iglesia en la época contemporánea. Palabra, 1999. ISBN 9788482393834.
- Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República. Universidad de Salamanca, 1989. ISBN 9788474815214.
- Fernández Sarasola, Ignacio. Los partidos políticos en el pensamiento español: de la Ilustración a nuestros días. Marcial Pons Historia, 2009. ISBN 9788496467958.
- González Calleja, Eduardo «La prensa carlista y falangista durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1937)». El Argonauta español, 9, 2012. ISSN: 1765-2901.
- Hibbs-Lissorgues, Solange «La prensa católica catalana de 1868 a 1900 (II)». Anales de literatura española, 9, 1993, pàg. 85-102. ISSN: 0212-5889.
- Hibbs-Lissorgues, Solange «La prensa católica catalana de 1868 a 1900 (III)». Anales de literatura española, 10, 1994, pàg. 147-172. ISSN: 0212-5889.
- Hibbs-Lissorgues, Solange. «Influencia de Louis Veuillot (1813-1883) y de la prensa ultramontana francesa en las publicaciones católicas españolas del siglo XIX». A: Encarnación Medina Arjona. La prensa = La presse. Coloquio Hispano-Francés "Provincia de Jaén" de Estudios del Siglo XIX (2003. Úbeda). Jaén: Diputación de Jaén, Cultura y Deportes, Universidad de Jaén, 2009, p. 95-107.
- Martín Sánchez, Isabel «La campaña antimasónica en "El Siglo Futuro": La propaganda antijudía durante la Segunda República». Historia y comunicación social, 4, 1999, pàg. 73-88. ISSN: 1137-0734.
- Pizarroso Quintero, Alejandro «El periodismo en el primer tercio del siglo XX». Arbor: Ciencia, Pensamiento y Cultura, 186, 6-2010, pàg. 45-54. ISSN: 0210-1963.
- Sánchez Pérez, Carlos Manuel «Aportaciones a la documentación periodística: notas para el estudio de la obra y pensamiento de Manuel Sánchez Asensio (1860-1919)». Documentación de las ciencias de la información, 29, 2006, pàg. 207-218. ISSN: 0210-4210.
Enllaços externs
modifica