El fugitiu (pel·lícula de 1947)
pel·lícula de 1947 dirigida per John Ford i Emilio Fernández
El fugitiu[1] (títol original en anglès: The Fugitive) és una pel·lícula estatunidenco-mexicana dirigida per John Ford, estrenada el 1947. Ha estat doblada al català.
The Fugitive  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Ford i Emilio Fernández Romo |
| Protagonistes | |
| Producció | Merian C. Cooper i John Ford |
| Guió | Dudley Nichols |
| Música | Richard Hageman |
| Fotografia | Gabriel Figueroa Mateos |
| Muntatge | Jack Murray |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Mèxic |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | El poder i la glòria |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una novel·la |
| Tema | Revolució Mexicana |
| Lloc de la narració | Amèrica del Sud |
        
| |
Argument
modificaDurant la guerra dels Cristeros a Mèxic (1926-1929), els sacerdots són assassinats pel poder Revolucionari. Un sacerdot, disfressat de pagès, torna al seu poble i es converteix en l'únic sacerdot en activitat al país. És acorralat per la policia i ha de fugir.[2]
Repartiment
modifica- Henry Fonda: El fugitiu
- Dolores del Río: dona índia
- Pedro Armendáriz: Tinent de policia
- J. Carrol Naish: El bocamoll
- Leo Carrillo: cap de la policia
- Ward Bond: James Calvert, 'El Gringo'
- Robert Armstrong: El sergent de policia
- John Qualen: El metge
- Fortunio Bonanova: el cosí del governador
- Chris-Pin Martin: un jugador de l'Orgue de Barbaria
- Miguel Inclán: un ostatge
- Fernando Fernández: un cantant
- Rodolfo Acosta: un home (No surt als crèdits)
Al voltant de la pel·lícula
modifica- Rodatge de desembre de 1946 a finals de gener de 1947 a Mèxic.
- Recaptació als EUA: 818.000 dòlars.
- Segona pel·lícula de Ford per a la seva pròpia companyia, Argosy Pictures Corp.
- La fotografia molt contrastada de Gabriel Figueroa situa la pel·lícula en la línia d'El delator
- A propòsit de la pel·lícula Ford declarava: «He dirigit la pel·lícula com jo volia, per això és una de les meves pel·lícules preferides. Per a mi és perfecte. No va ser un èxit popular. La crítica ho ha apreciat, però no tenia evidentment atractiu per al públic. Amb tot, estic molt orgullós del meu treball.»
- La pel·lícula és molt fidel a la novel·la de Graham Greene.
- Ford i Merian C. Cooper havien considerat rodar-ne una continuació, The Sanctuary, però el fracàs del film els va dissuadir.
- Henry Fonda detestava la pel·lícula, fins al punt de pensar que era, de lluny, la seva pitjor col·laboració amb John Ford: «Fou un error per part de John Ford fer aquesta pel·lícula. I va ser també un error per part meva participar-hi. I aquell vell podrit [Ford] (sic) sabia que finalment no valia res; però, per Déu, mai no ho va admetre i continuava dient: «És la meva pel·lícula preferida» ».[3]
Premis i nominacions
modifica- 1948: La pel·lícula va ser seleccionada a la Mostra de Venècia.
Referències
modifica- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «The fugitive». The New York Times.
- ↑ Henry Fonda, entrevista atorgada a Lindsay Anderson, pel seu llibre About John Ford , 1981. Margo Channing, Déu ha mort, anàlisi del film