Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
	← 1932 1984 →
Data	20 març 1980
Tipus	eleccions al Parlament de Catalunya
Càrrec a elegir	135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ primera legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys
Participació
Resultat de la votació
	752.943 27.83٪
	606.717 22.43٪
	507.753 18.77٪
	286.922 10.61٪
	240.871 8.9٪
	PA — Francisco Hidalgo Gómez
	71.841 2.66٪
Causa immediata de
	8 maig 1980: Govern de Catalunya 1980-1984

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la primera legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.725.558 persones, amb una participació del 61,44 per cent.

El partit més votat fou Convergència i Unió qui, amb 752.943 vots (un 27,68 per cent) i el seu lema de campanya, ''Ara convé'',^[1] obtingué 43 escons, 10 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, gràcies als vots dels 18 diputats de Centristes de Catalunya i dels 14 d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Antecedents

La mort del dictador Francisco Franco el 1975 i l’inici de la transició espanyola a la democràcia van conduir a les negociacions entre el govern espanyol de l’aleshores president, Adolfo Suárez, i el president català a l'exili, Josep Tarradellas, sobre la qüestió de l’autonomia catalana, que va conduir al restabliment del govern regional català el 5 d'octubre de 1977 i al retorn de Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre. Es van iniciar noves negociacions entre els partits polítics catalans per a la redacció d’un nou estatut d’autonomia, que es coneixeria com a “Estatut de Sau”, que se sotmetria a revisió el 29 de desembre de 1978 i que asseguraria a les Corts Generals del 13 d'agost de 1979. Després de ser ratificat en referèndum, obtingué l'aprovació definitiva a les Corts i es publicà al Butlletí Oficial de l'Estat el 22 de desembre, obrint el camí a la celebració de les primeres eleccions regionals catalanes des de la Segona República espanyola.

Dades generals

Cens: 4.432.776
Meses: 5.906
Votants: 2.718.888 (61,34%)
Abstenció: 1.713.888 (38,66%)
Vots:

Vàlids: 2.705.413 (99,50%)
a candidatures: 2.687.453 (98,84%)
en blanc: 17.960 (0,66%)
nuls: 13.475 (0,50%)

Resultats

Amb una participació del 61,3%, que els líders polítics de l'època consideraven alta, Convergència i Unió (CiU) es va constituir com la força política més gran amb un 27,8% dels vots i 43 escons, Una sorprenent victòria sobre el PSC, que esperava formar el nou govern regional de Catalunya. En canvi, els socialistes aconseguiren el 22,4% dels vots i 33 escons, perdent molts vots en comparació amb les anteriors eleccions generals del 1979. Açò es va veure com un càstig electoral a la posició ambigua del PSC sobre la qüestió del nacionalisme català — que va costar el suport dels votants de la burgesia catalana de centreesquerra, perdent-los tant al PSUC (que va obtenir el 18,8% dels vots i 25 escons) com a ERC (8,9% dels vots i 14 escons), però també les tensions internes en curs entre la facció més catalanista formada per ex-membres del Partit Socialista de Catalunya – membres del Congrés i la facció més espanyolista de l’antiga Federació Socialista Catalana, així com la de Joan Reventós. Poc atractiu entre els votants de la classe treballadora.

Els resultats de l’aliança Centristes de Catalunya es van considerar negatius, després d’aconseguir només el 10,6% dels vots i 18 escons en comparació amb el 19,3% que havia obtingut a les eleccions generals de 1979. Ací varen perde vots a favor de la CiU de Jordi Pujol per evitar que es pogués formar un govern comunista socialista. El Partit Andalús va aconseguir entrar al Parlament amb un 2,7% dels vots i 2 escons, després de superar per poc el llindar del 3% a la província de Barcelona. Es diu que el president en funcions, Josep Tarradellas, va votar en blanc després que els seus intents de presentar-se a la reelecció resultessin infructuosos enmig de la seva creixent desconfiança envers els partits polítics catalans.

A nivell estatal, els resultats es van veure com un fracàs en la consolidació del bipartidisme UCD-PSOE, però també com un seguit de derrotes electorals per a la UCD: només portant un any de la legislatura de les eleccions de 1979, el partit governant a Espanya havia fallat en el referèndum d’iniciativa d’autonomia andalusa, havia obtingut un resultat humiliant a les eleccions autonòmiques basques —on va perdre el 53,5% dels seus votants de 1979— i va tenir pèrdues considerables a Catalunya que ascendien a uns 226.000 dels 513.000 vots del 1979. Finalment, a això se sumaria la decepció per la baixa participació en el referèndum de l’Estatut d’autonomia gallec de 1980 i altres contratemps electorals a les eleccions parcials del Senat de novembre de 1980 a Almeria i Sevilla, amb el deteriorament de la figura pública d’Adolfo Suárez que va provocar un augment de la lluita interna dins del partit i a la seva dimissió com a primer ministre el gener del 1981. Les enormes pèrdues obtingudes per la UCD a les eleccions regionals gallegues del 1981 farien que el partit entrés en un estat de crisi i decadència, que culminaria amb derrotes contundents a Andalusia l'any 1982.

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1980

	Vots 1980	% Vot 1980	Parl. 1980	Vots 1932	% Vot 1932	Parl. 1932
*Convergència i Unió (CiU)*	752.943	27,83	43	-	-	-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)	606.717	22,43	33	-	-	-
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)	507.753	18,77	25	-	-	-
Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic (CC-UCD)	286.922	10,61	18	-	-	-
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	240.871	8,90	14	?	65,88	56
Partit Socialista d'Andalusia-Partit Andalús de Catalunya (PSA-PAC)	71.841	2,66	2	-	-	-
Solidaritat Catalana (SC)	64.004	2,37	0	-	-	-
Nacionalistes d'Esquerra (NE)	44.798	1,66	0	-	-	-
Unitat pel Socialisme-CUPS (UPS-CUPS)	33.086	1,22	0	-	-	-
Fuerza Nueva (FN)	27.807	1,03	0	-	-	-
Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya (BEANC)	14.077	0,52	0	-	-	-
Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)	12.963	0,48	0	-	-	-
Unitat Comunista (UC)	8.198	0,30	0	-	-	-
Falange Española de las J.O.N.S. (FEJONS)	6.637	0,25	0	-	-	-
Partido Nacional Independiente (PNI)	4.741	0,18	0	-	-	-
Conservadors de Catalunya (CC)	4.095	0,15	0	-	-	-