Elisabeth Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011)[1][2] fou una mestra i activista suïssa que dirigí la Maternitat d'Elna.[3]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 juny 1913  Wila (Suïssa) | ||
| Mort | 23 maig 2011 (97 anys) Zúric (Suïssa) | ||
| Nacionalitat |  Suïssa | ||
| Religió | Protestant | ||
| Es coneix per | Fundadora de la Maternitat d'Elna Ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professora, infermera | ||
| Premis | |||
| |||
Biografia
modificaDesprés d'acabar els estudis de magisteri i haver treballat con a professora a algunes esglésies protestants,[4][5] el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España", més coneguda com a "Ajuda Suïssa". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i el País Valencià. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. Degut a aquesta situació qualsevol dona embarassada podia perdre el fill o, encara pitjor, morir ella en el part. Per aquest motiu, l'Ajuda Suïssa es va reorganitzar en el sud de França per atendre la població refugiada. Elizabeth va ser escollida per dirigir una primera maternitat a Brullà i, més tard, una segona que es va ubicar en un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), coneguda com la Maternitat suïssa d'Elna.
Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d'acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt fustigats per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.
Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena. La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats, amb el testimoni, entre altres, de la mateixa Eidenbenz (Badalona: Ara Llibres, 2005), en el qual compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi.
Llegat
modificaSón nombrosos els municipis que han anomenat un carrer o una plaça en honor de l'Elizabeth Eidenbenz. Entre d'altres: Vic (2005),[6] Palafrugell (2010),[7] Barcelona (2017),[8] Esplugues de Llobregat (2018).[9]
Referències
modifica- ↑ «Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz n'est plus» (en francès). L'Indépendant, 24-05-2011.
- ↑ Llavina, Jordi «La llevadora de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 84. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «ELISABETH EIDENBENZ», 27-05-2013. [Consulta: 28 abril 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ Viena, Cristina Casals. «Un ángel llamado Elisabeth Eidenbenz» (en castellà), 07-04-2006. [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ de Rocafiguera i Garcia,, Francesc. Nomenclàtor dels carrers de Vic, 2012, p. 45 [Consulta: 21 juliol 2019]. Arxivat 2018-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, 2-2011, pàg. 23.
- ↑ «Barcelona renombrará una calle en honor a Elizabeth Eidenbenz - Diario Dicen» (en castellà), 24-04-2017. [Consulta: 21 juliol 2019].
Placa del carrer en memòria d'Elisabeth Eidenbenz a Barcelona. - ↑ «Esplugues cambia el nombre de seis calles por su reminiscencia franquista», 22-03-2018. [Consulta: 21 juliol 2019].
Bibliografia
modifica- Montellà, Assumpta. La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats. Badalona: Ed. Ara Llibres, 2006. Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-96201-43-9|ISBN 978-84-96201-43-9.
- Tristan Castenier i Palau, Elisabeth Eidenbenz i la maternitat suïssa d'Elna (1939-1944) Dones en exili, mares dels camps. Edicions Trabucaire. ISBN 978-2-84974-095-8.
- Words about deeds Arxivat 2020-03-24 a Wayback Machine.. 100 years of International Voluntary Service for Peace. Service Civil International, 1920-2020 (2020).
Enllaços externs
modifica
- El llegat de la maternitat d'Elna, programa de TV3 (2008)
- TV3. La llum d'Elna. Consulta: 2017-04-10.