Elsa Artadi i Vila
Elsa Artadi i Vila (Barcelona, 19 d'agost de 1976) és una economista i política catalana. Ha sigut portaveu de Junts per Catalunya al Parlament català[1] i consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya entre maig de 2018 i març de 2019.[2] Entre 2019 i 2022 fou regidora de l'Ajuntament de Barcelona per Junts per Catalunya.[3] Va formar part del grup impulsor de la Crida Nacional per la República.[4]
Biografia
modificaFilla d'una parella d'economistes,[5] va estudiar a l'antic[6] col·legi concertat Stel·la a Barcelona.[7] Llicenciada i màster en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Artadi es va doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat Harvard gràcies a una beca de la Fundació "la Caixa".[8][9] De 2006 a 2011 fou professora d'Economia de la Università Bocconi a Milà. Va ser professora visitant de la UPF i de la Barcelona Graduate School of Economics.[10]
Durant aquesta època també va ser professora a la Fudan University de Xangai[11] i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (el Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l'European Economic Association.[10] Durant aquest període va col·laborar en diversos informes amb l'economista i professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala i Martín, i fou la traductora al castellà de la seva obra Apunts de creixement econòmic.[12]
Va entrar a la Generalitat l'any 2011 com a assessora al Departament d'Economia del conseller Andreu Mas-Colell.[13] El 2012 va participar en la proposta de pacte fiscal de CiU i va participar en diversos actes de campanya amb vista al 25 de novembre. El 2013 va ser nomenada directora general de Tributs i Joc, on va crear la Grossa de Cap d'Any.[14][15] Aquest fet la va dotar de protagonisme mediàtic.[10]
El 2015 va ser nomenada secretària d'Hisenda del Departament d'Economia,[8][16] i el gener de 2016 va ser nomenada directora general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya.[14]
L'estiu de 2016 s'afilià al Partit Demòcrata Europeu Català[9] i el 2017 va coordinar i presidir la ponència ideològica del Partit Demòcrata,[10] va formar part del primer equip directiu del partit, gestionant estudis i programes,[17] però va dimitir arran del règim d'incompatibilitats. Posteriorment es donaria de baixa del partit.[12] Tot i l'aplicació del 155 el 2017, Artadi no fou destituïda del càrrec.[15][18] A les eleccions al Parlament de Catalunya del mateix any fou escollida diputada en la llista de Junts per Catalunya,[19][20] candidatura de la qual fou la directora de campanya i on anava de número 10 en la llista per Barcelona.[21] En l'inici de la dotzena legislatura, va ser la portaveu parlamentària del grup de Junts per Catalunya.[22]
El 29 de maig de 2018 Quim Torra la va nomenar portaveu del Govern i consellera de la Presidència. Sota el seu mandat, es va elaborar l'informe sobre els efectes de l’aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.[23] Artadi va ocupar la Conselleria fins al març de 2019, quan va emprendre la campanya a l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. Anava de número 2 de Junts per Catalunya, per darrere de Joaquim Forn.[24]
El gener de 2022 va ser proclamada com a precandidata de Junts per a les eleccions municipals de Barcelona,[25] però el 6 de maig del mateix any va renunciar a la candidatura, anunciant alhora la seva retirada de la política per raons personals.[26] Va ser reemplaçada per Joan Rodríguez i Portell.[27]
Vida privada
modificaTé un germà, Patrici Patrick Artadi Vila. La seva parella és l'advocat i polític català Heribert Padrol i Munté. Entre les seves aficions destaquen el ioga, la carrera a peu, el dibuix a llapis i la pintura en aquarel·les.[28]
Referències
modifica
- ↑ «Artadi rechaza que Puigdemont pueda ser nombrado como "presidente simbólico"» (en castellà). El Mundo.
- ↑ «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Elsa Artadi: “Es tan importante una Barcelona independentista como echar a Colau”», 16-03-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ Esculies, Joan «Opinió | La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista». El País, 21-07-2018.
- ↑ «El retrato más personal de Elsa Artadi, la nueva musa independentista» (en castellà), 02-01-2018. [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ França, João «Una escola que tanca per sorpresa enmig d'un negoci immobiliari». El diari de l'educació, 01-07-2017 [Consulta: 30 desembre 2019].
- ↑ «19 cosas que no sabías de Elsa Artadi» (en castellà). El Huffington Post, 12-01-2018.
- ↑ 8,0 8,1 «El Govern nomena Elsa Artadi i Vila nova secretària d'Hisenda del Departament d'Economia i Coneixement». Vilaweb, 03-11-2015. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ 9,0 9,1 «Elsa Artadi, del campus de Harvard al Palau de la Generalitat». La Vanguardia.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Jiménez, David «Elsa Artadi, de la Grossa a estratega de Puigdemont». Diari de Girona.
- ↑ «El currículum d'Elsa Artadi, la millor resposta al menyspreu d'Albiol». VilaWeb.cat. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ 12,0 12,1 Font Ribas, Marc «Qui són i d'on vénen els diputats del nucli dur de Puigdemont». Sentit Crític, 04-02-2018.
- ↑ «La gurú económica de Presidència». La Vanguardia.
- ↑ 14,0 14,1 «Nuevo president, nuevo 'pinyol'». ElNacional.cat.
- ↑ 15,0 15,1 Sallés, Quico. «Elsa Artadi, la mujer clave de Presidència». La Vanguardia, 14-01-2016. [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ «Refuerzos negociadores, misiles y 'Oh happy day' en el Parlament». ElNacional.cat.
- ↑ «Qui és qui a la primera direcció del Partit Demòcrata Català». El Temps.
- ↑ «DECRET 31/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena la senyora Elsa Artadi i Vila directora general de Coordinació Interdepartamental.». [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont». VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ «Elsa Artadi dirigirà l'equip de campanya de Puigdemont i Eduard Pujol serà portaveu». El Nacional, 20-11-2017. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ «El nou govern de Torra: el perfil dels consellers i conselleres». CCMA. [Consulta: 8 febrer 2018].
- ↑ Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
- ↑ EFE. «Cataluña | Meritxell Budó sustituirá a Elsa Artadi como consellera de Presidencia de la Generalitat» (en castellà), 19-03-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ «JxCat proclama Artadi com a precandidata a l'alcaldia de Barcelona pel 2023» (en catalan). [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ 324cat. «Elsa Artadi renuncia a ser alcaldable per Barcelona i deixa la política», 05-05-2022. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ «Joan Rodríguez, nou regidor de Barcelona per Junts en el lloc d’Elsa Artadi», 13-05-2022. [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ «El fenómeno Elsa Artadi en la corte de Puigdemont» (en castellà). El Mundo, 21-01-2018.