Tortuga d'estany
La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).[1] És la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé amenaçat" a causa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.
Emys orbicularis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 7717 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Testudines |
| Família | Emydidae |
| Gènere | Emys |
| Espècie | Emys orbicularis (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Testudo orbicularis |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
Morfologia
modificaTé una closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Té la cua llarga i pot pesar fins a 1.600 grams.
Hàbitat i distribució
modificaLes tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals. La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica. La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espècie vulnerable segons la llista vermella de la UICN. Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.
Ecologia
modificaHivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glàndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i després de terra. L'eclosió dels ous es produeix entre dos i tres mesos després de la posta. La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles. Carnívora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos o sangoneres.
Taxonomia
modificaActualment, es reconeixen 14 subespècies:[2]
- Emys orbicularis capolongoi Fritz, 1995 – Tortuga d'estany sarda
- Emys orbicularis colchica Fritz, 1994 – Tortuga d'estany còlquica
- Emys orbicularis eiselti Fritz, Baran, Budak & Amthauer, 1998 – Tortuga d'estany d'Eiselt
- Emys orbicularis fritzjuergenobstii Fritz, 1993 – Tortuga d'estany d'Obst
- Emys orbicularis galloitalica Fritz, 1995 – Tortuga d'estany francoitaliana
- Emys orbicularis hellenica (Valenciennes, 1832) – Tortuga d'estany d'Anatòlia Occidental
- Emys orbicularis hispanica Fritz, Keller & Budde, 1996 – Tortuga d'estany ibèrica
- Emys orbicularis iberica Eichwald, 1831 – Tortuga d'estany de la Vall de Kura
- Emys orbicularis ingauna Jesu, Piombo, Salvidio, Lamagni, Ortale & Genta, 2004 Tortuga d'estany de la Plana d'Abenga
- Emys orbicularis lanzai Fritz, 1995 – Tortuga d'estany corsa
- Emys orbicularis luteofusca Fritz, 1989 – Tortuga d'estany d'Anatòlia central
- Emys orbicularis occidentalis Fritz, 1993 – Tortuga d'estany magrebina
- Emys orbicularis orbicularis (Linnaeus, 1758) – Tortuga d'estany comuna
- Emys orbicularis persica Eichwald, 1831 – Tortuga d'estany iraniana
Les poblacions sicilianes han estat elevades al rang d'espècie amb el nom de Emys trinacris, la Tortuga d'estany siciliana.
Sinònims i binomis obsolets
modifica- Cistudo hellenica Valenciennes, 1832
- Emys iberica Valenciennes, 1832
- Emys antiquorum Valenciennes, 1833
- Emys hofmanni Fitzinger, 1836
- Emys orbicularis Blanford, 1876
- Emys europaea Leidy, 1888
- Emys lutaria taurica Mehnert, 1890
- Emys tigris Salvator, 1897
- Emys europaea var. sparsa Dürigen, 1897
- Emys europaea var. maculosaDürigen, 1897
- Emys europaea var. concolor Dürigen, 1897
- Emys europaea var. punctata Dürigen, 1897
- Emys orbicularis aralensis Nikolskii, 1915
- Emys orbicularis fritzjuergenobsti Fritz, 1993
- Emys orbicularis Engelmann et al., 1993
- Testudo orbicularis Linnaeus, 1758
- Testudo lutaria Linnaeus, 1758
- Testudo europaea Schneider, 1783
- Testudo punctata Gottwald, 1792
- Testudo pulchella Schoepff
- Testudo rotunda Merrem, 1820
- Testudo lutraria Gray, 1831
Referències
modifica- ↑ Reptile Database
- ↑ Fritz, Uwe; Havaš, Peter «Checklist of Chelonians of the World». Vertebrate Zoology, vol. 57, núm. 2, 2007, pàg. 181–184. Arxivat de l'original el 2011-05-01. ISSN: 1864-5755 [Consulta: 29 maig 2012].
