L'ennuegament és l'obstrucció accidental de les vies respiratòries altes o mitjanes, generalment en fallar la deglució d'aliments, i que pot arribar a provocar l'asfíxia del subjecte afectat i en la majoria d'aquests casos més greus, la mort si no s'atén amb rapidesa.

Plantilla:Infotaula malaltiaEnnuegament
Figura que representa un home adult en actitud d'ennuegament modifica
Tipusmalaltia del tracte respiratori superior i obstrucció de les vies aèries Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdispnea Modifica el valor a Wikidata
Tractamentairway management (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10R06.8, T17, W78-W80 F41.0, R06.8, T17, W78-W80
CIM-9784.9, 933.1
Recursos externs
UMLS CUIC0008301 Modifica el valor a Wikidata

L'ennuegament es produeix de manera accidental quan un subjecte degluteix un tros semisòlid d'aliment de grandària superior al que pot passar per la laringe obstruint aquesta i produint asfíxia. Això pot ocórrer amb objectes esfèrics sòlids mitjanament petits o resilentes (bales, pilotes petites) en els nens o trossos de carn mal mastegats (molt comú) en els adults. El temps estimat per recuperar les vies no pot excedir dels 4 minuts.

L'ennuegament evita que es respiri i pot ser parcial o complet. L'ennuegament perllongat o complet resulta en l'asfíxia la qual porta a la hipòxia mèdica (anòxia) i potencialment és fatal. L'oxigen emmagatzemat als pulmons del pacient permet que aquest sobrevisqui durant un minuts després de deixar de respirar.[1]

Mostres d'ennuegament

modifica

En cas d'ennuegament perllongat la víctima presenta els símptomes següents:

  • No pot parlar o emetre cap so.
  • La cara se li torna blava (cianosi) per la falta d'oxigen.
  • S'agafa desesperadament la gola.
  • Produeix tossits dèbils, i la dificultat a respirar produeix un soroll agut.
  • Realitzant l'anterior, cau inconscient.

Primers auxilis

modifica

Si la persona ennuegada sembla que pot tossir, s'ha d'animar a que segueixi tossint per veure si pot expulsar l'objecte en un estossec.

Conscient
  1. Donar 5 cops forts a l'esquena: Comprovar després de cada cop si ha saltat el cos . No cal donar-ne més.
  2. Si no ha funcionat, provar la Maniobra de Heiml
Inconscient
  1. Posar a la víctima amb cura a terra.
  2. Cridar al 112.
  3. Iniciar la reanimació cardiopulmonarrències Refe

Referències

modifica
  1. Ross, Darrell Lee; Chan, Theodore C. Sudden Deaths in Custody, 2006. ISBN 9781597450157. 

Enllaços externs

modifica
  NODES
Project 2