Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445)[1] va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1400 (Gregorià)  Medina del Campo (província de Valladolid) | ||
| Mort | 1445 (Gregorià) (44/45 anys) Calataiud (província de Saragossa) | ||
| Causa de mort | Ferides de la batalla d'Olmedo | ||
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet | ||
 31è Comte d'Empúries | |||
| 1436 – 1445 ← Alfons el Magnànim – Enric d'Aragó i Pimentel → | |||
 38è Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume | |||
| 1409 – 1445 | |||
| Lord senyoria de Sogorb | |||
| Regent | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | cavaller | ||
| Altres | |||
| Títol | Senyor de Sogorb Duc de Villena Infant d'Aragó | ||
| Família | Dinastia Trastàmara | ||
| Cònjuge | Beatriz Pimentel y Enríquez (1444 (Gregorià)–) Caterina de Castella i de Lancaster (1420 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Enric d'Aragó i Pimentel (  ) Beatriz Pimentel y Enríquez | ||
| Pares | Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque | ||
| Germans | Elionor d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó i d'Alburquerque Sanç d'Aragó i d'Alburquerque Pere d'Aragó i d'Alburquerque Alfons el Magnànim Joan el Sense Fe | ||
Va ser el tercer fill de Ferran d'Antequera i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. De ben jove, va ser nomenat mestre de l'Orde de Sant Jaume el 1409 i també comte d'Alburquerque. Joan II de Castella el va nomenar duc de Villena el 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li va atorgar el 1436 el comtat d'Empúries[2] i nombroses viles al Regne de València: Sogorb, la Vall d'Uixó i la serra d'Eslida i, el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona.[3]
El 1420, a Castella es va apoderar per la força del jove Joan II a Tordesillas, i Enric va prendre el control efectiu del govern castellà i es va casar amb la germana del rei, Caterina,[4] al Torreón del Alamín de Guadalajara el 12 de juliol del mateix any.[5] No obstant això, el rei, finalment, va aconseguir fugir gràcies a la col·laboració del seu privat Álvaro de Luna y Jarana. Dos anys més tard, Enric era acusat de ser còmplice del rei de Granada i va ser empresonat, i no obtindria la seva llibertat fins a 1426, quan es va aliar amb el seu germà Joan, el futur Joan II d'Aragó, i aconseguí l'enderrocament d'Álvaro de Luna el 1428. Va lluitar durant la Guerra dels Infants d'Aragó, que va enfrontar les corones de Castella i d'Aragó, però amb la victòria de Joan II de Castella, li van confiscar pel Tractat de Majano el 1430 els seus béns castellans[6] i el mestrat de l'Orde de Sant Jaume. Aleshores, es va posar al servei d'Alfons el Magnànim, i va lluitar contra els genovesos, però va ser empresonat a Ponça el 1425. Novament alliberat, va tornar a Castella, on va lluitar amb el seu germà Joan contra Álvaro de Luna, el qual va fugir el 1441, i el rei castellà va ser fet presoner pels infants aragonesos. Va enviudar de Caterina de Castella, i es va tornar a casar, aquesta vegada amb Beatriz Pimentel y Enríquez, filla del comte de Benavente,[4] a Tordesillas, l'1 d'octubre de 1443.[5]
Enric va morir el 1445 a causa de les ferides rebudes durant la batalla d'Olmedo, la qual van guanyar el rei de Castella i el privat Álvaro de Luna, quelcom que els va permetre recuperar el poder. La seva immensa fortuna va anar a parar al seu únic fill, i pòstum, Enric, anomenat per aquesta raó Infant Fortuna. El seu cos va ser enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.[4]
L'infant va ser un gran amant de les lletres, fastuós i inquiet, Jorge Manrique el va immortalitzar a les seves Coplas.[4]
Referències
modifica- ↑ «Fitxa d'Enric d'Aragó» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
- ↑ d'Abadal i Vinyals, Ramón. Història de Catalunya. vol.2. CUPSA, 1979, p. 325. ISBN 8439001258.
- ↑ «Enric I d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Enric I d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 «Fitxa de Beatriz Pimentel» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
- ↑ «año 1430, capítol V». A: Crónica de Juan II (en castellà), p. 479.
| Precedit per: Alfons IV |
Comte d'Empúries 1436-1445 |
Succeït per: Enric II regència d'Alfons IV |