Enric Ras i Oliva
Enric Ras i Oliva (Tarragona, 23 de febrer de 1915 1915 - Benicarló, 19 d'abril de 2007) ha estat un enginyer i científic català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1915 Tarragona |
Mort | 19 abril 2007 (92 anys) Benicarló |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | President de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Electrotècnia |
Ocupació | Enginyer |
Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
Membre de | |
Premis | |
Es llicencià en enginyeria industrial i en ciències exactes a la Universitat de Barcelona. Ha estat catedràtic d'Electrotècnia a l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya. També s'ha dedicat a la tecnologia aplicada a la indústria privada (fou director d'AEG a Espanya) i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978.
Ha estat president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Ha rebut la Creu d'Alfons el Savi, la Medalla d'Or al mèrit electrotècnic de l'Associació d'Electrotècnia Espanyola. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla Narcís Monturiol[2] l'any 1986 i la Creu de Sant Jordi el 1992. Ha escrit nombrosos llibres de text i ha traduït de l'alemany tractats electrònics.
Obres
modifica- Teoría de líneas eléctricas (1973)
- Transformadores de potencia, de medida y protección (1978)
- Teoría de circuitos (1988)
- Diccionario conceptual de electrotecnia (1989-1992)
- Diccionari multilingüe de l'electrotecnia (1996)
Referències
modifica- ↑ «Enric Ras i Oliva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Guardonats medalles Narcís Monturiol». [Consulta: 5 febrer 2022].
- «Ras i Oliva, Enric». Galeria de Científics catalans. Omnis cellula. [Consulta: 17 gener 2014].
- Amat i Girbau, Josep. «Enric Ras i Oliva. Ple del dia 11 de juny de 2007». Memòria: Curs 2006-2007. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 gener 2014].