Ensenyament

procés d'impartir coneixement

L'ensenyament o ensenyança[1] és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.[2][3]

Avui dia s'associa l'ensenyament només a la transmissió de continguts, per això es prefereix parlar d'educació, que és un terme més ampli i que engloba també la relació amb l'aprenentatge.

Però l'ensenyament - aprenentatge es dona d'ençà que l'infant neix, ja que no només succeeix aquesta transmissió de coneixement a l'educació formal.[4] Quan l'infant comença la seva escolarització a partir dels 3 anys sol cobrar més importància la figura dels docents d'educació reglada i no formal. Els infants a Europa tenen dret a l'ensenyament obligatori, que sol durar uns deu anys.

Segons Thorndike (1906) “la professió de l'ensenyament millorarà en la mesura en què el treball dels membres estigui precedit per un esperit i uns mètodes científics; és a dir, per la consideració honesta i oberta dels fets, i per l'abandonament de supersticions i conjectures no verificades, en la mesura en què els responsables de l'educació procedeixin a escollir els mètodes en funció dels resultats de la investigació científica en lloc de fer-ho en funció de l'opinió general".[5]

Ciències que estudien l'ensenyament

modifica

Vessant psicològica

modifica

La branca de la psicologia que s'encarrega d'aquests aspectes, és la Psicologia de l'educació. Aquesta branca de la psicologia, la qual és aplicada, s'ocupa de l'estudi dels fenòmens i processos educatius amb una finalitat triple: contribuir a l'elaboració d'una teoria que permeti comprendre i explicar millor aquests processos; ajudar a l'elaboració de procediments, estratègies i models de planificació i intervenció que ajudin a orientar-los en una direcció determinada; i per acabar, ajudar a la instauració d'unes pràctiques educatives més eficaces, més satisfactòries i més enriquidores per a les persones que participen en elles.

Des d'aquest vessant, al principi de la seva creació, també es van abordar els termes d'ensenyament i aprenentatge com si foren dues entitats separades, donant lloc a dues línies de treball amb poques vinculacions entre elles. Però, en veure que al context escolar, aquests dos processos estan indissolublement relacionats aquesta concepció ha canviat cap a la idea del fet que l'aprenentatge sorgeix de l'ensenyament.[6] Interessant-se sobretot per aquesta relació dins de l'aula.

Vessant pedagògica

modifica

La pedagogia és la ciència que té per objecte l'estudi de l'educació, els principis i regles de l'ensenyament. I està relacionada amb el vessant psicològica, creant així la psicopedagogia. Amb noms tan rellevant com Piaget o Vygostski.

Elements

modifica

Tradicionalment, l'ensenyament consta dels elements següents:

Mestre, professor o docent

modifica

És l'element clau del procés d'ensenyança. És la persona que proposa, planifica i gestiona situacions que promouen l'adquisició educativa. Segons un estudi de Coll i Onrubia (1999) el rendiment de l'alumne està directament relacionat amb els trets de personalitat del professor, però qualsevol dels tres tipus de trets que mostren els docents a l'estudi sol la clau per entendre el que succeeix dins de l'aula. Tot i que una altra idea clau per a l'ensenyament és l'estil d'ensenyament o l'acció educativa, la didàctica emprada.

És el receptor d'aquest ensenyament, i per tant, l'element clau del procés d'aprenentatge.

Aula, escola o context d'aprenentatge

modifica

L'aula és el context i lloc físic dins de l'escola, on es dona aquesta relació entre l'ensenyament i l'aprenentatge.[7]

Currículum educatiu

modifica

Referències

modifica
  1. «"Ensenyança", sinònim normatiu de "ensenyament" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018].
  2. «ensenyament». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Ensenyament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Educació formal». gencat.cat. [Consulta: 11 abril 2014].
  5. Thorndike, E.L. (1906). The principles of teaching based on psychology. Nova York: Mason-Henry Press. Citat a Mayer, 1999, pp. 10-11.
  6. Coll, C., Palacios, J. & Marchesi, A. (2001) Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Madrid: Alianza.
  7. Coll, C. i Solé, I.(2001). Enseñar y aprender en el contexto del aula. En C.Coll, J.Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicología de la Educación Escolar(pp.357-386). Madrid: Alianza[capítulo 14].

  NODES
Done 1
see 1