Viquipèdia

Luteranisme

branca protestant cristiana
(S'ha redirigit des de: Església Luterana)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament. Martí Luter va ésser un sacerdot catòlic que volia reformar les pràctiques i les doctrines desvirtuades i humanitzades que l'Església Catòlica duu a terme. Per això, es considera que el començament del luteranisme és el començament de la branca protestant del cristianisme.[1]

El segell de Luter

El luteranisme, i per conseqüència de la Reforma Protestant, van començar el 31 d'octubre de 1517, quan el professor Martí Luter va clavar un escrit amb 95 tesis (declaracions) relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques sobre la porta de l'Església de Tots els Sants. Això era una pràctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris, al costat del castell de Wittenberg, Saxònia (Alemanya).

El luteranisme es basa en la doctrina exclusiva de la paraula de Déu, és a dir, la Santa Bíblia. Els pilars bàsics del Luteranisme són: la gràcia, la fe i la paraula.

  • La gràcia: És l'actitud i predisposició de bondat i compassió de Déu, ensenyada a l'home pecador que no pot salvar-se per si mateix.
  • La fe: És l'acceptació de Jesucrist, per part del pecador penedit, com a únic Salvador. La fe salvadora és aquella que creu i fa seu allò que Crist va obtenir per nosaltres i el que ens ha promès. La fe és dipositar la confiança en el perdó dels pecats i la salvació, únicament en Jesucrist. La fe no és un acte o mèrit humà, és obra de l'Esperit Sant. La salvació sense fe és impossible.[2]
  • La paraula: Els Luterans ensenyen que, en tots els seus termes, la Bíblia és la paraula de Déu. Tots els fets escrits que conté són veritablement certs. La Bíblia s'interpreta així mateix. És l'única font d'ensenyances i normes de conducta de l'Església. El missatge principal és la salvació per la fe en Jesucrist, per la qual cosa ha de ser diligentment escoltada i estudiada.[3]

Quant als sagraments, se celebra el baptisme, i el Sant Sopar (Comunió). En el Sant Sopar, el cos i la sang de Jesucrist són presents (no simbòlicament) mitjançant la fe. Dintre de l'estructura eclesial, no hi ha jerarquies. Les congregacions (esglésies luteranes locals) s'autoadministren econòmicament. Tots els membres són tractats amb el mateix nivell de respecte. En contrast amb les doctrines catòliques, els luterans neguen les indulgències, el purgatori, la intervenció dels sants i la validesa de les oracions per als difunts, entre d'altres.

Martí Luter (1483-1546) va ser un teòleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvació, va entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre els anys 1508 i 1510, quan va partir cap a Roma. Els abusos i defectes de la Cúria el van influir. Va interpretar el text de sant Pau «sereu salvats per la gràcia i per la fe» de manera que les bones obres no serveixen per a res, sinó que només justifiquen la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgències que es feien a Alemanya per recollir fons per a la construcció de la basílica de sant Pere i va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llatí a les portes de la catedral de Wittemberg. No volia provocar un cisma, sinó lluitar contra els abusos i els errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a la plaça de Wittemberg, i va ser condemnat pel papa. Des d'aleshores va publicar els seus escrits bàsics que van servir de fonament de l'Església reformada: exhorta el poble alemany a fer-se conscient per a salvar l'Església i la pàtria, a oposar-se al poder papal, a l'exclusivitat de la interpretació de la sagrada escriptura per part del clergat, al dret del papa de convocar un Concili universal; exigeix la reforma de la Cúria Pontifícia, la supressió del celibat dels capellans i no admet més sagraments que el bateig i la comunió. No admet la transsubstanciació, sinó la impanació. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicació definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg, on va començar la traducció de la Bíblia, que va acabar el 1534.

El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Església. El 1525 va trencar amb l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb l'exmonja Caterina Bora. Als anys següents es va dedicar a l'organització de la litúrgia de la seua Església i va resumir la seua doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessió d'Augsburg.[4] Roma encara va intentar que es retractés, però ell va contestar amb virulentes diatribes contra el papat.

L'església catòlica va contraatacar amb el Concili de Trento i la Contrareforma.


Creences protestants sobre la salvació
Aquesta taula resumeix les opinions clàssiques de tres Creences protestants sobre la salvació.[5]
Tema Calvinisme Luteranisme Arminianisme
Voluntat humana Depravació total:[6]

La humanitat posseeix el "lliure albir",[7] però està en esclavitud del pecat,[8] fins que es "transforma".[9]

Pecat original:[6] La humanitat posseeix el lliure albir pel que fa als "béns i possessions", però és pecador per naturalesa i no pot contribuir a la seva pròpia salvació.[10]

[11] [12]

Depravació total: la humanitat posseeix la llibertat de la necessitat, però no la "llibertat del pecat" tret que ho permeti "gràcia prevenient".[13]
Eleccions Eleccions incondicionals. Elecció incondicional.[6][14] Elecció condicional en vista de la fe o la incredulitat prevista.[15]
Justificació i expiació Justificació per la fe solament. Diverses opinions sobre l'abast de l'expiació.[16] Justificació per a tots els homes,[17] completada a la mort de Crist i efectiva mitjançant només la fe.[18][19][20][21] La justificació va fer que fos possible per a tots mitjançant la mort de Crist, però només es va completar escollint la fe en Jesús.[22]
Conversió Monergística,[23] per mitjà de la gràcia, irresistible. Monergística,[24][25] a través dels mitjans de gràcia, resistible.[26] Sinèrgica, resistible per la gràcia comuna del lliure albir.[27][28]
Perseverança i apostasia Perseverança dels sants: els eternament elegits en Crist certament perseveraran en la fe.[29] La caiguda és possible,[30] però Déu dona assegurança de l'evangeli.[31][32] La preservació està condicionada a la fe continuada en Crist; amb la possibilitat d'una apostasia.[33]

Expansió del Luteranisme

modifica

La nova religió es va difondre ràpidament a partir de 1517 per l'Imperi Germànic, malgrat que part de les autoritats no eren d'acord amb aquesta nova branca del cristianisme.

A causa d'aquesta divisió, l'any 1521 va tenir lloc la Dieta de Worms,[34] una reunió on es va discutir què fer amb el cas del protestantisme i amb la nova religió de Luter, per evitar que aquest assumpte portés a un conflicte més gran o, fins i tot, a una guerra. Davant d'això, el mateix any, es va promulgar l'Edicte de Worms, que condemna aquesta nova religió i el seu creador, i que prohibeix la difusió de les seves idees. Tanmateix, aquest edicte no va impedir que molts creients van continuar practicant el luteranisme.[35]

Aquesta nova forma de cristianisme es va estendre perquè altres països i comunitats van començar a adoptar-la també. Tanmateix, com que Carles V hi estava en desacord, van acabar succeint guerres religioses i conflictes. L'any 1546 va esclatar la primera guerra religiosa que va seguir amb altres conflictes. Encara que Carles V intentés arribar a un acord per poder mantenir la pau entre els dos bàndols, els conflictes van continuar.[36] Davant d'aquesta situació, es va dur a terme la Pau d'Augsburg, firmada per l'arxiduc Ferran d'Àustria. Aquest tractat es va signar el setembre de 1555 i es va fer amb la intenció de calmar els conflictes i donar llibertat als seguidors del luteranisme. No s’aixecaria el control ni les conquestes que ja havien aconseguit els protestants, però tampoc es permetrien noves conversions i atacs a la religió catòlica. Carles V va comprometre’s a acceptar el luteranisme i el dret a què cada persona practiqués la religió en la qual creia. Tanmateix, el lema del Tractat era cuius regio, eius religio, que obligava la població de cada territori a seguir la religió del príncep. Per tant, aquest tractat no donava llibertat de religió als ciutadans, sinó que permetia que el príncep de cada territori imposés la seva confessió, als seus ciutadans. Es respectava, però, l'ius emigrandi: la població luterana que es trobés en territori catòlic o la població catòlica que es trobés en territori luterà podia emigrar a nous llocs on les autoritats compartissin la seva fe sense cap impediment.[37]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Luteranisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Joan 1:12, 16,- Fets 10:43; Gàlates 2:16; 1 Corintis 12:3; 1 Pere 1:5; Fets 16:31; Mateu 24:13; Joan 3:36.
  3. ↑ Pere 1:21; 1 Corintis 2:13; Joan 5:39; Lluc 11:28
  4. ↑ Smith, William Frank. Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church (en anglès). Dog Ear Publishing, 2010, p.52-53. ISBN 1608448215. 
  5. ↑ Table drawn from, though not copied, from Lange, Lyle W. God So Loved the World: A Study of Christian Doctrine. Milwaukee: Northwestern Publishing House, 2006. p. 448.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Calvinism and Lutheranism Compared». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 26 gener 2015]. «Tots dos (luterans i calvinistes) coincideixen en la naturalesa devastadora de la caiguda i que l'home per naturalesa no té poder per ajudar en les seves conversions... i que l'elecció per a la salvació és per la gràcia. En el luteranisme, el terme alemany per a l'elecció és Gnadenwahl, elecció per la gràcia; no hi ha cap altre tipus..»
  7. ↑ John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, III.23.2.
  8. ↑ John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, II.3.5.
  9. ↑ John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, III.3.6.
  10. ↑ «WELS vs Assembly of God». Arxivat de l'original el 2014-07-14. «Les persones per naturalesa estan mortes en les seves transgressions i pecats i, per tant, no tenen capacitat per decidir sobre Crist (Efesis 2:1-5). No escollim Crist, sinó que ell ens va triar a nosaltres (Joan 15:16). Creiem que els éssers humans són purament passius en la conversió.»
  11. ↑ Augsburg Confessional, Article XVIII, Of Free Will, saying: "La voluntat de l'home té certa llibertat per triar la justícia civil i per fer les coses subjectes a la raó. Però no té poder, sense l'Esperit Sant, per obrar la justícia de Déu, és a dir, la justícia espiritual; ja que l'home natural no rep les coses de l'Esperit de Déu (1 Co 2:14); però aquesta justícia s'executa en el cor quan l'Esperit Sant és rebut a través de la Paraula"
  12. ↑ Henry Cole, trans., Martin Luther on the Bondage of the Will (London, T. Bensley, 1823), 66. The controversial term liberum arbitrium was translated "free-will" by Cole. However Ernest Gordon Rupp and Philip Saville Watson, Luther and Erasmus: Free Will and Salvation (Westminster, 1969) chose "free choice" as their translation.
  13. ↑ Stanglin, Keith D.; McCall, Thomas H. Jacob Arminius: Theologian of Grace. Nova York: OUP USA, 15 novembre 2012. 
  14. ↑ The Book of Concord: The Confessions of the Lutheran Church, XI. Election. "Predestination" means "God's ordination to salvation".
  15. ↑ Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"Arminians accepts divine election, [but] they believe it is conditional."» 
  16. ↑ The Westminster Confession, III:6, says that only the "elect" are "effectually called, justified, adopted, sanctified, and saved." However in his Calvin and the Reformed Tradition (Baker, 2012), 45, Richard A. Muller observes that "a sizeable body of literature has interpreted Calvin as teaching "limited atonement", but "an equally sizeable body . . . [interprets] Calvin as teaching "unlimited atonement".
  17. ↑ «Justification / Salvation». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 29 gener 2015]. «Romans 3:23-24, 5:9, 18 are other passages that lead us to say that it is most appropriate and accurate to say that universal justification is a finished fact. God has forgiven the sins of the whole world whether people believe it or not. He has done more than "made forgiveness possible." All this is for the sake of the perfect substitutionary work of Jesus Christ.»
  18. ↑ «IV. Justification by Grace through Faith». This We Believe. Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. [Consulta: 5 febrer 2015]. «Creiem que Déu ha justificat tots els pecadors, és a dir, els ha declarat justos per amor de Crist. Aquest és el missatge central de l'Escriptura del qual depèn l'existència mateixa de l'Església. És un missatge rellevant per a persones de totes les èpoques i llocs, de totes les races i nivells socials, perquè "el resultat d'una sola culpa va ser la condemna per a tots els homes" (Romans 5:18). Tots necessiten el perdó dels pecats davant Déu, i l'Escriptura proclama que tots han estat justificats, perquè "el resultat d'un sol acte de justícia va ser la justificació que dóna vida a tots els homes" (Romans 5:18). Creiem que els individus reben aquest do gratuït del perdó no a partir de les seves pròpies obres, sinó només a través de la fe (Efesis 2:8–9). ... D'altra banda, tot i que Jesús va morir per tots, l'Escriptura diu que "qui no cregui serà condemnat" (Mc 16,16). Els no creients perden el perdó guanyat per Crist per ells (Joan 8:24).»
  19. ↑ Becker, Siegbert W. «Objective Justification» p. 1. Wisconsin Lutheran Seminary. [Consulta: 26 gener 2015].
  20. ↑ «Universal Justification». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 5 febrer 2015]. «Crist va pagar per tots els nostres pecats. Déu Pare, doncs, els ha perdonat. Però per beneficiar-nos d'aquest veredicte hem d'escoltar-lo i confiar-hi. Si diposito diners al banc per a tu, per beneficiar-te'n has de saber-ne parlar i utilitzar-los. Crist ha pagat pels teus pecats, però per beneficiar-te'n has d'escoltar-lo i creure-hi. Hem de tenir fe, però no hem de pensar en la fe com la nostra contribució. És un do de Déu que l'Esperit Sant obra en nosaltres.»
  21. ↑ Augsburg Confession, Article V, Of Justification. People "cannot be justified before God by their own strength, merits, or works, but are freely justified for Christ's sake, through faith, when they believe that they are received into favor, and that their sins are forgiven for Christ's sake. ..."
  22. ↑ Stanglin, Keith D.; McCall, Thomas H. Jacob Arminius: Theologian of Grace. Nova York: OUP USA, 15 novembre 2012. «"La fe és una condició de la justificació"» 
  23. ↑ Paul ChulHong Kang, Justification: The Imputation of Christ's Righteousness from Reformation Theology to the American Great Awakening and the Korean Revivals (Peter Lang, 2006), 70, note 171. Calvin generally defends Augustine's "monergistic view".
  24. ↑ Diehl, Walter A. «The Age of Accountability». Wisconsin Lutheran Seminary. [Consulta: 10 febrer 2015]. «En ple acord amb les Escriptures, les Confessions Luteranes ensenyen el monergisme. "També d'aquesta manera les Sagrades Escriptures atribueixen la conversió, la fe en Crist, la regeneració, la renovació i tot el que pertany al seu inici i finalització eficaç, no als poders humans del lliure albir natural, ni com a part del tot, ni de la meitat, ni en qualsevol part, fins i tot la part més petita o menyspreable, es deu in solidum, és a dir, totalment, únicament, a l'obra divina i a l'Esperit Sant" (Trigl. 891, F.C., Sol. Decl., II, 25).»
  25. ↑ Monergism; thefreedictionary.com
  26. ↑ «Calvinism and Lutheranism Compared». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 9 febrer 2015].
  27. ↑ Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"El sinergisme arminià" es refereix al "sinergisme evangèlic, que afirma la preveniència de la gràcia."» 
  28. ↑ Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"[Arminius]' evangelical synergism reserves all the power, ability and efficacy in salvation to grace, but allows humans the God-granted ability to resist or not resist it. The only "contribution" humans make is nonresistance to grace."» 
  29. ↑ The Westminster Confession of Faith, Ch XVII, "Of the Perseverance of the Saints".
  30. ↑ «Once saved always saved». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 7 febrer 2015]. «La gent pot perdre la fe. La Bíblia adverteix: "Si creus que estàs ferm, vés amb compte de no caure" (Plantilla:Ref Bíblia). Alguns dels gàlates havien cregut durant un temps, però havien caigut en un error que destruïa l'ànima. Pau els va advertir: "Vosaltres, que intenteu ser justificats per la llei, us heu allunyat de Crist; heu abandonat la gràcia" (Plantilla:Ref Bíblia). En la seva explicació de la paràbola del sembrador, Jesús diu: "Els que estan a la roca són els que reben la paraula amb alegria quan l'escolten, però no tenen arrel. Creuen durant un temps, però en el moment de provar-ho, cauen" (Plantilla:Ref Bíblia). Segons Jesús, una persona pot creure durant un temps i després caure. Tot i que creien que posseïen la salvació eterna, però quan van perdre la fe van perdre el do de gràcia de Déu.»
  31. ↑ «Perseverence of the Saints (Once Saved Always Saved)». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 7 febrer 2015]. «No podem aportar ni una mica a la nostra salvació, però per la nostra pròpia arrogància o negligència podem llençar-la. Per tant, l'Escriptura ens insta repetidament a lluitar per la bona lluita de la fe (Efesis 6 i 2 Timoteu 4, per exemple). Els meus pecats amenacen i debiliten la meva fe, però l'Esperit mitjançant l'Evangeli en paraules i sagraments enforteix i preserva la meva fe. És per això que els luterans solen parlar de la preservació de la fe de Déu i no de la perseverança dels sants. La clau és no la nostra perseverança sinó la preservació de l'Esperit.»
  32. ↑ Demarest, Bruce A. The Cross and Salvation: The Doctrine of Salvation. Crossway Books, 1997. 
  33. ↑ Demarest, Bruce A. The Cross and Salvation: The Doctrine of Salvation. Crossway Books, 1997. «Molts arminians neguen la doctrina de la perseverança dels sants.» 
  34. ↑ «La Dieta de Worms» (en castellà). Vega, M., 28-01-2014. Arxivat de l'original el 2021-07-24. [Consulta: 30 gener 2021].
  35. ↑ «¿Qué es y cómo nació el LUTERANISMO?» (en castellà), 05-10-2020. [Consulta: 30 gener 2021].
  36. ↑ «Europa i el cristianisme: 500 anys del luteranisme [(1517-2017)]». Temps d'Educaci�, 2018.54, 2018. DOI: 10.1344/te2018.54.1. ISSN: 2014-7627.
  37. ↑ «Paz de Augsburgo - ¿Qué fue?, antecedentes, consecuencias y más» (en castellà), 19-08-2020. [Consulta: 30 gener 2021].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luteranisme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luteranisme&oldid=33685439»
  NODES
HOME 7
iOS 2
Note 1
os 53
text 1
web 1