Espai tipogràfic
L'espai és la part blanca entre paraules, usada per facilitar la lectura separada d'aquestes, a diferència de la tira fònica, on les pauses no corresponen a les fronteres entre mots. L'espai s'usa en l'actualitat a la majoria de llengües que empren un alfabet però no sempre ha estat així; per exemple el llatí no el va incorporar fins al segle vi, abans s'escrivien tots els mots junts o amb un punt enmig si calia llegir més ràpid o un tros extens. L'ús de l'espai entre paraules no es va generalitzar fins al segle viii.
{ } | Claus |
’ | Apòstrof |
/ | Barra obliqua |
\ | Barra obliqua inversa |
< > | Claus angulars |
[ ] | Claudàtors |
: | Dos punts |
Espai | |
" " « » “ ” „“ |
Cometes dobles |
( ) | Parèntesis |
. | Punt |
… | Punts suspensius |
¡ ! | Signe d'exclamació o d'admiració |
¿ ? | Signe d'interrogació |
· | Punt volat |
; | Punt i coma |
- | Guionet |
— | Guió |
_ | Guió baix |
, | Coma |
Espai tipogràfic | ||||
---|---|---|---|---|
Caràcter | valor desconegut | |||
Tipus | caràcter | |||
|
Entre paraules es col·loca un espai però les convencions de la tipografia poden usar aquest signe de puntuació per altres usos. Per exemple, després d'una coma o punt en mecanografia s'acostuma a deixar un espai (hi ha qui deixa dos espais). L'espai no s'ha de confondre amb el sagnat, que és l'espai més gran a l'inici del paràgraf o entre blocs de text.