Esquena d'ase
Esquena d'ase o serrera en arquitectura s'utilitza per indicar diferents estructures amb doble pendent més o menys simètric, com ara l'acabament d'un mur amb un doble rengle de teules,[1][2] el carener d'una coberta de doble pendent,[3] el joc d'inclinacions transversals que es dona, en una recta d'una carretera o d'un carrer, entre les dues vores de la calçada, per a desguassar l'aigua de pluja[4] o en ponts formats d'arcs apuntats que li donen un fort pendent al seu punt central.[5] Els ponts d'esquena d'ase són construccions posteriors al segle xiv i que van continuar edificant-se fins al segle xviii.[6] Al món ferroviari, en una estació de classificació es diu esquena d'ase per a un canvi de rasant en la via d'entrada al feix des d'on hom deixa anar els vagons cap a la via que calgui.[7] En la construcció viària, s'utilitza per a un cert tipus de reductor de velocitat.[8]
-
Pont de Capella (Ribagorça) amb perfil d'esquena d'ase -
Esquena d'ase a l'estació de classificació de Petingen (Luxemburg)
Referències
modifica- ↑ «Esquena d'ase». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquena d'ase». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquena d'ase». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquena d'ase». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Ripoll i Masferrer, Ramón. L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat : Girona, 1760-1835. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 207 (Núm. 269 de Biblioteca Abat Oliba). ISBN 9788484157519.
- ↑ Cabestany i Fort, Joan-F. «Els ponts medievals». Amics de l'Art Romànic: circular, 3-2002, pàg. 21. Arxivat de l'original el 2018-01-09 [Consulta: 8 gener 2018].
- ↑ «Esquena d'ase». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Delort, Joan. «2.1. Les esquenes d'ase i els passos de vianants de ressalt». A: Dossier tècnic de seguretat viària: Elements reductors de velocitat (pdf). Servei català de Trànsit, p. 7-9. Arxivat 2018-01-09 a Wayback Machine.