Estiu
L'estiu és la més càlida de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny a l'hemisferi nord i el 21 de desembre a l'hemisferi sud), i acaba amb l'equinocci de tardor (al voltant del 21 de setembre a l'hemisferi nord i el 21 de març a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost a l'hemisferi nord i desembre, gener i febrer a l'hemisferi sud.
Dins l'estiu es parla sovint de la "canícula", que és un període de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebé tot l'agost, i durant el qual sol fer molta calor.[1]
Etimologia
modificaProvè del llatí aestivum (tempus) ‘(temps) estiuenc’,[2] deriva de aestas, -ātis ‘estiu’.[3]
Càlcul
modifica
Des d'una visió astronòmica, els equinoccis i els solsticis estarien al mig de les estacions respectives,[4][5] però de vegades l'estiu astronòmic es defineix com el que comença al solstici, el moment de màxima insolació, sovint identificat amb el 21 de juny o el 21 de desembre. Segons el càlcul solar, l'estiu comença el primer de maig i el solstici d'estiu és entre el 20 i el 22 de juny. Un retard estacional variable significa que el centre meteorològic de la temporada, que es basa en patrons de temperatura mitjana, es produeix diverses setmanes després del moment de màxima insolació.[6]
La convenció meteorològica defineix l'estiu com els mesos de juny, juliol i agost a l'hemisferi nord i els mesos de desembre, gener i febrer a l'hemisferi sud.[7][8] Segons les definicions meteorològiques, totes les estacions s'estableixen arbitràriament per començar al començament d'un mes natural i acabar al final d'un mes.[7] Aquesta definició meteorològica d'estiu també s'alinea amb la noció comunament vista d'estiu com l'estació amb els dies més llargs (i més càlids) de l'any, en què predomina la llum del dia.
El càlcul meteorològic de les estacions s'utilitza a països com Austràlia, Nova Zelanda, Àustria, Dinamarca, Rússia i Japó. També és utilitzat per moltes persones al Regne Unit i al Canadà. A Irlanda, els mesos d'estiu segons el servei meteorològic nacional, Met Éireann, són juny, juliol i agost.
Característiques
modificaHi ha un augment fort de la temperatura, a causa de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte al pla de l'eclíptica, que fa que a les zones on és estiu els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del dia respecte a la nit. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant els mesos d'estiu que a l'hivern.[9]
Als climes mediterranis, també s'associa amb el temps sec, mentre que en altres llocs (sobretot a l'Àsia oriental a causa del monsó) s'associa amb el temps plujós. L'estació humida és el període principal de creixement de la vegetació dins del règim del clima de sabana.[10] Quan l'estació humida s'associa amb un canvi estacional dels vents dominants, es coneix com a monsó.[11]
Al nord de l'Oceà Atlàntic, es produeix una temporada de ciclons tropicals diferent de l'1 de juny al 30 de novembre.[12] El pic estadístic de la temporada d'huracans a l'Atlàntic és el 10 de setembre. L'oceà Pacífic nord-oriental té un període d'activitat més ampli, però en un període de temps similar al de l'Atlàntic.[13] A l'hemisferi sud, la temporada de ciclons tropicals comença des del principi. de novembre fins a finals d'abril amb pics a mitjans de febrer a principis de març.[12][14]
A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.
Simbolisme
modificaEn molts països es produeix el període de vacances, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina de la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis.
Arts
modificaL'estiu ha inspirat i encara inspira a molts artistes (escriptors, músics, pintors) com ara:
- L’estiu és una de les quatre estacions de Vivaldi (1725).
- L’estiu és un quadre de Giuseppe Arcimboldo del que hi ha diverses versions.
- L’estiu o la verema és un quadre de Jean-Baptiste Oudry (1749).
- El somni d'una nit d'estiu es una obra de teatre de William Shakespeare.[15][16]
- L'estiu és un assaig d’Albert Camus (1954).
- L'estiu és una obra de teatre de Romain Weingarten (1966).
- Saladrigas, Robert. Entre Juliol I Setembre. Ediciones Destino, 1990-09. ISBN 978-84-233-1887-2. (1967)
- Jansson, Tove. El llibre de l'estiu. Traducció: Montserrat Vallvé Viladoms. Angle Editorial, Maig 2021 (Narratives, 132). ISBN 978-84-18197-76-5.[17] (1972)
- Hustvedt, Siri. L´estiu sense homes. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Editorial Empúries (ANAGRAMA/EMPURIES). ISBN 978-84-9787-743-5.(2011)
-
L’Estiu de Giuseppe Arcimboldo, 1563. -
Estiu, d'Ambrogio Lorenzetti. -
L'estiu o la verema, de Jean-Baptiste Oudry, 1749.
Cinema
modifica- 1953. L'estiu amb Monika. (Sommaren med Monika). Ingmar Bergman.[18]
- 1955 Somriures d'una nit d'estiu. (Sommarnattens leende). Ingmar Bergman.[19]
- 1959. De sobte, l'últim estiu. (Suddenly, Last Summer). Joseph L. Mankiewicz.[20]
- 1971. Estiu del 42. (Summer of '42). Robert Mulligan[21]
- 1996. Conte d'estiu. (Conte d'été). Éric Rohmer.[22][23]
- 2014. El nostre últim estiu a Escòcia. (What we did on our holiday). Andy Hamilton[24]
- 2017. Estiu 1993. Carla Simón[25]
Cultura popular
modifica- Centrats en l’estiu hi ha una munió de refranys catalans.[26] (Vegeu Viquidites).
L’estiu és ric en refranys i frases fetes que descriuen característiques meteorològiques i de l’observació de la natura, com poden ser: A l’estiu tota cuca viu;[27] Una flor no fa estiu, ni dues primavera.[28]
Amb el solstici d’estiu, se celebra la nit de Sant Joan, una festa d’orígens pagans amb el foc com a protagonista, amb la creença que les fogueres tenen virtuts de caràcter remeier, purificador i fertilitzador.[29]
Gastronomia d’estiu
modificaA cada temporada de l’any, en els Països Catalans -en particular- i en les terres mediterrànies -en general- hi ha uns costums gastronòmics que poden ser recordats. Pel que fa a l’estiu s’exposen a continuació.
Productes
modificaUn aspecte indispensable és el de las matèries primeres. Sense productes no hi pot haver gastronomia.
Fruites i verdures
modificaAlbercocs, nabius, figues i cireres. Llimones, cireres, mangos i groselles. Pomes, plàtans, préssecs i nespres. Nectarines, paraguaià, melons i síndries. Prunes, maduixes, gerds i peres. Kiwis, pinyes i raïm. Cebes, mongetes tendres, naps, carbassons, carbasses. Tomates, pastanagues, raves, remolatxes, cogombres i pebrots. Porros, bledes, albergínies, créixens, i patates.[30]
Carns, peixos i mariscs
modifica- juny: bonítol, orada, calamar, lluç, nécora
- juliol: palaia bruixa, sarg, pop, gamba, musclo
- agost: sardina, llenguado, llobarro, ...[31]
Plats i costums culinaris
modifica- Gaspatxo i sopes fredes de porro, pastanaga, carbassa i altres.
- Escalivada,
- Esqueixada
- Empedrat
- Amanides variades[32]
Begudes
modificaA més de les begudes més tradicionals (aigua, vi i cervesa) a l’estiu es cosumeixen tota mena de begudes fredes (sangria, llimonada, gasosa, sifó, ...).[33]
Treballs d’agricultura
modificaAlguns treballs d’agricultura (arrabassar, llaurar, sembrar, regar, segar, batre,...) es fan en èpoques determinades. Als Països Catalans, per exemple, les avellanes i les ametlles es cullen a l’estiu.
Autors clàssics
modifica- c 160 aC. De agricultura (Sobre l'agricultura). Cató el Vell.[34][35]
- Al capítol 56 parla de les racions de menjar dels treballadors del camp. Fent diferència entre hivern i estiu.[36]
- 37 aC. De Re Rustica Libri III. Marc Terenci Varró.[37]
- Parlava de la protecció que oferien els refugis coberts a l'estiu.[38]
- c 40 dC. De Re Rustica. Columel·la.[39][40]
- Recomanava fer formatge fresc per als treballadors de la granja, a l’estiu.[41]
Referències
modifica- ↑ Definició de "canícula" al DIEC
- ↑ Salvá, V. Nuevo diccionario de la lengua castellana (en castellà). Garnier, 1865, p. 1105.
- ↑ «estiu». diccionari.cat. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Ball, Sir Robert S. Elements of Astronomy. Londres: The MacMillan Company, 1900, p. 52. ISBN 978-1-4400-5323-8.
- ↑ Heck, Andre. Organizations and strategies in Astronomy. 7. Springer, 2006, p. 14. ISBN 978-1-4020-5300-9.
- ↑ Cecil Adams. «Is it true summer in Ireland starts May 1?». The Straight Dope, 11-03-1983. Arxivat de l'original el 30 August 2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
- ↑ 7,0 7,1 Meteorological Glossary. Londres: HMSO, 1991, p. 260. ISBN 978-0-11-400363-0.
- ↑ «Professor Paul Hardaker answers questions on meteorological forecasting». Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el 2 February 2017.
- ↑ Gómez, Nestor. «Per què fa més calor en aquest moment de l'any si ens trobem a la màxima distància anual del Sol?». CCMA, 04-07-2022. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Characteristics of tropical savannas». Charles Darwin University, 2009. Arxivat de l'original el 17 February 2009. [Consulta: 27 desembre 2008].
- ↑ «Monsoon». Glossary of Meteorology. American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'original el 22 March 2008. [Consulta: 16 gener 2009].
- ↑ 12,0 12,1 Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division. «Frequently Asked Questions: When is hurricane season?». National Oceanic and Atmospheric Administration. Arxivat de l'original el 18 July 2006. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ McAdie, Colin. «Tropical Cyclone Climatology». National Hurricane Center, 10-05-2007. Arxivat de l'original el 6 May 2010. [Consulta: 9 juny 2007].
- ↑ «Tropical Cyclone Operational Plan for the Southeastern Indian Ocean and the South Pacific Oceans». World Meteorological Organization, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 25 March 2009. [Consulta: 6 maig 2009].
- ↑ Shakespeare, William. Somni D'una Nit D'estiu. Traducció: Salvador Oliva Llinas. Editorial Vicens Vives. ISBN 9788431681081.
- ↑ Shakespeare, William. El somni d'una nit d'estiu. Traducció: Joan Sellent. Editorial Arola, 2014. ISBN 9788494281556.
- ↑ Carreras, Anna. «Tove Jansson, creadora de mons». Ara.cat, 11-06-2021. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «Sommaren med Monika». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Merino, Imma. «Somriures d'una nit d'estiu». ElPuntAvui.cat, 26-08-2021. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Merino, Imma. «‘De sobte, l'últim estiu'». ElPuntAvui, 11-08-2020. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Summer of 42- Movies». WarnerBros.com. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Conte d'estiu». ésAdir. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Barnier, Martin; Beylot, Pierre. Analyse d'une oeuvre: conté d'été, Eric Rohmer, 1996 (en francès). Vrin, 2011. ISBN 978-2-7116-2386-0.
- ↑ «Aquest divendres s'estrena en català 'El nostre últim estiu a Escòcia'». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-07-19. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ Serra, Xavi. «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlín». Ara.cat, 18-02-2017. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Estiu». Refranyer temàtic, 15-05-2008. [Consulta: 9 juny 2024].
- ↑ «Refranys sobre l'estiu: llista amb dites populars». BTV, 10-08-2023. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Una flor no fa estiu, ni dues primavera». Paremiologia catalana comparada digital. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Festes de Sant Joan». Descobrir.cat. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Productes de temporada: estiu - Som de Mercat». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Menges de temporada?». Ara.cat. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Murgadas, Francesc. El llibre de les receptes d'estiu. Cossetània Edicions, 2006-06. ISBN 978-84-9791-211-2.
- ↑ «Quines són les begudes més hidratants de l'estiu?». RAC1, 17-07-2022. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Marcus Porcius Cato. Economie rurale, 1773.
- ↑ Marcus Porcius Cato. Praeter librum de re rustica quae extant. Teubner, 1860.
- ↑ Cato, M.P.. Traduction d'anciens ouvrages latins relatifs a l'agriculture et a la médécine vétérinaire avec des notes: par M. Saboureux de la Bonnetrie ..: L' economie ruale de Caton avec figures (en francès), 1771, p. 90.
- ↑ Marco Terencio Varron; Rutilio Tauro Emiliano Paladio Les agronomes latins: Caton, Varron, Columelle, Palladius. Firmin Didot Frères, Fils, 1864.
- ↑ Campbell, G.L.. The Oxford Handbook of Animals in Classical Thought and Life. Oxford University Press, 2014, p. 593 (Oxford handbooks in classics and ancient history). ISBN 978-0-19-958942-5.
- ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junii Moderati Columellæ de re rustica libri duo, et quædam excerpta ex ejusdem aliis libris, etc. Ex officina Georgii Grierson, 1537, p. 47–.
- ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junius Moderatus Columella Of Husbandry: In Twelve Books: and His Book Concerning Trees. A. Millar, 1745.
- ↑ Becerril, A.V.. Culinary Aspects of Ancient Rome: Ars Cibaria. Cambridge Scholars Publisher, 2021, p. 69. ISBN 978-1-5275-6655-2.
- ↑ Paladius. Scriptores rei rusticae veteres latini...silicet : Cato, Varro, Columella, Paladius et Vegetius a recensione J. M. Gesneri, 1787.
- ↑ Palladius Rutilius Taurus Aemilianus. Opus agriculturae.
- ↑ Charles Anthon. A Classical Dictionary: Containing an Account of the Principal Proper Names Mentioned in Ancient Authors and Intended to Elucidate All the Important Points Connected with Geography, History, Biography, Mythology, and Fine Arts of the Greeks and Romans ; Together with an Account of Coins, Weights, and Measures, with Tabular Values of the Same. Harper & Brothers, 1855, p. 963–.
- ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius. L'Économie rurale. C.L.F. Panckoucke, 1843, p. 468–.
- ↑ Palladius, R.T.A.; Zanotti, P.; Ciaccio, G.V. [et al.].. Volgarizzamento di Palladio testo di lingua la prima volta stampato (en italià). per Dionisio Ramanzini, 1810, p. 201.
Vegeu també
modifica- Cançó de l'estiu
- Estiueig
- Estiuet de Sant Martí
- Horari d'estiu
- Jocs olímpics d'estiu
- Meteorologia popular
| Les estacions de l'any | |||
| Primavera | Estiu | Tardor | Hivern |
|
|
|
|