Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | 752 |
| Exarca de Ravenna | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | alt càrrec |
El 727 l'Exarcat es va revoltar en contra de la imposició de la iconoclàstia. Es va formar una aliança entre els longobards, el Papa i les ciutats italianes contra els romans d'Orient. L'emperador Lleó III llavors va enviar Eutiqui per reprendre el control.[1]
Eutiqui va arribar a Nàpols on va ordenar l'assassinat del Papa Gregori II, però l'atemptat va fallar. Eutiqui llavors va intentar subornar els longobards, cosa en la qual va tenir més èxit; el rei Liutprand va rebre ajut romà per controlar els ducs de Benevent i Spoleto que escapaven de la seva autoritat, però se li demanava donar suport a la destitució del Papa a canvi. Però el papa Gregori es va entrevistar amb Liutprand i el va convèncer d'abandonar la seva idea. Tot i així Eutiqui va enviar tropes per combatre la revolta a Ravenna, provocant amb la seva marxa el conflicte amb els longobards.[2]
Els longobards van ocupar Ravenna el 737. La guerra es va aturar un temps però es va reprendre el 739. El Papa Gregori havia donat suport als ducs de Spoleto i Benevent contra Liutprand, i ara aquest va envair la Itàlia central, l'Exarcat i el ducat de Roma, que foren assolats. El 740 Eutiqui va demanar ajut a Venècia i els venecians van poder recuperar Ravenna per als romans.[1]
El mateix any el Papa va demanar ajut als francs que eren dirigits per Carles Martell. El 741 va pujar al soli pontifici Zacaries I i Liutprand va planejar altre cop reconquerir Ravenna. Zacaries va anar a l'Exarcat, es va trobar amb Eutiqui a Rímini i junts van entrar a Ravenna davant la joia de la població.[2] Després el Papa va seguir cap a la capital dels longobards, Pavia, on va convèncer el rei Liutprand de parar l'expedició contra els romans i retornar els territoris que els havia pres.
Poc anys després el nou rei longobard Aistulf va entrar a Ravenna el 751, i en les lluites que van seguir, Eutiqui va morir el 752 i les longobards van quedar amos de tot. El Papa va reclamar el territori i va donar suport als francs per la seva conquesta.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Richards, Jeffrey. The popes and the papacy in the early Middle Ages, 476-752. Londres; Boston: Routledge & Kegan Paul, 1979, p. 220-221, 224, 228-229. ISBN 9780710000989.
- ↑ 2,0 2,1 Kajdan, A. (ed.). The Oxford dictionary of Byzantium. volume 1. Nova York: Oxford University Press, 1991, p. 759-760. ISBN 9780195046526.